La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentLO VELATORI
Per a ma mare, la nit de cap d’any de 1944 no va ser precisament una nit de festa. En aquella època, no se celebrave l’arribada de l’any nou minjant grans de raïm al toc de les dotze campanades del relonge de la plaça.
Ma mare va passar aquella nit al velatori de la Pilar, una germana de mon pare que va morir als 24 anys. Ere la més menuda dels vuit germans de mon pare que quedaven (dos germanets s’havien mort de menuts) i la seua mort va ser molt sentida a tota la vila. A la matinada, ma mare va dixar lo velatori de la casa del Sabinet perquè no se trobave bé.
Casa del Sabinet
Va marxar sola cap a la seua casa del Cantonet, a on estaven dormint les meues tres germanes, que entonces teníen quatre, sis i nou anys. Ma mare estave embarassada de vuit mesos i, encara que li faltave un mes per a eixir de cuentes, ja tenie prou experiència dels senyals que avisen de la proximidat d’un parto.
El régimen monolingüe es a la diversidad lingüística lo que el patriarcado es a la igualdad entre hombres y mujeres
Hoy #Heraldo @Laura_Uranga y P. Ferrer califican el #catalan como "chapurriau"
Una democracia no puede admitir el supremacismo lingüístico https://t.co/Ux3jLEn1i2 https://t.co/SoxfrMTQbC pic.twitter.com/X7BvGYS4XD
— Apoyo Mutuo Aragón #IICongresoAM (@ApoyoMutuoAra) October 4, 2020
// IEBC-IEA
Dissabte 26 de setembre va tenir lloc a Fraga una nova edició de la Jornada Cinga, Fòrum econòmic i social, dedicat en aquesta ocasió al tema «Pagesia i temporalitat: un altre camí».
La jornada va arrencar amb la projecció del documental, codirigit per Clara Barbal i Pablo Rogero, El cost de la fruita (2020), que dona veu als treballadors de la fruita —temporers i pagesos— de la comarca del Segrià; un documental basat en el llibre La pell de la frontera (2014), de Francesc Serés, que intervé en el documental com a veu en off.
Continuar llegint… Pagesia i temporalitat a Fraga » Temps de Franja
El Boletín Oficial de Aragón de hoy publica la toponimia oficial de los picos de más de tres mil metros y de siete comarcas.
El acuerdo, por el que se aprueban las modificaciones del Nomenclátor Geográfico de Aragón, elaboradas por el Instituto Geográfico de Aragón, puede consultarse a través del siguiente enlace:
Source: Celebració del Dia Europeu de les Llengües 2020 » Temps de Franja
Amb motiu de la celebració del Dia Europeu de les Llengües 2020, instituït pel Consell d’Europa, es fa partícip a la societat aragonesa de la importància estratègica de la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i les associacions de l’àmbit de l’aragonès i el català d’Aragó, mitjançant la signatura d’un document de compromís de treball conjunt per fer possible la dignificació i difusió de les nostres dues llengües pròpies. Acudiran a l’acte, que tindrà lloc al Saló d’Actes de l’Edifici Caixa Rural d’Aragó, representants de les més de 50 associacions signants.
A continuació, es comptarà amb la presentació del disc Cantán l’aragonés, de Trio Lakmé, editat per l’Ajuntament de Saragossa, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística, en què dues veus aragoneses, Alba Mur i Ana Corellano, juntament amb el pianista i compositor Enrique Lleida, recopilen cançons i creen noves partitures basades en poemes escrits en aragonès per escriptors com Ana Tena, Juan Carlos Marco o Maria José Girón, introduint la música i la llengua en el món líric.
Source: Fons de llibreria* » Temps de Franja
// María Dolores Gimeno
L’invent antiu del llibre ha mostrat la seua força en estos temps confinats. Llibreries i editorials los han venut per correu, i el format digital ha continuat escampant-se, inalterable i més fort en les circumstàncies, també accessible en préstec bibliotecari. Dos formats i una mateixa necessitat lectora. Imprès, però, té una presència incontestable i fascinant, que aguanta bé la competència digital. Mos agrada passar pàgines, tocar les tapes, agarrar volums…, una companyia tangible de l’ànima i del cos. Ham vist així —i encara ara— uns quants fons de llibres de molts personatges que, des de la videocàmera dels seus ordinadors, amb la taula davant i la llibreria darrera, apareixien als programes de televisió, connectant-se al plató distant. Polítics, científics, professors, escriptors…, s’han presentat als ulls de tots, des del seu espai personal, com a lectors de llarga durada, acompanyats pels seus llibres, protegits per ells i el seu saber. Alguns han heretat la llibreria familiar, part d’una elit lletrada que han continuat amb convicció, i d’altres, primera generació dels seus amb estudis, los han anat atresorant a poc a poc durant la seua vida, per raons professionals o per interès cultural. Així, arrenglerats en un moble llibreria, tapissant tota una paret de colors variats i combinats amb fotografies o figuretes entranyables, los llibres constituïssen tota una definició dels seus posseïdors. Los trobarem arrenglerats amb més o menys ordre i espai, notarem algunes edicions de bibliòfil o de col·leccionista, i endevinarem continguts: informacions precises, temes especialitzats, mons de ficció variats, paraules poètiques, llengües diverses… Dis-me quina llibreria tens i et diré qui eres. O dis-me si no en tens. Perquè, mira per a on, la biblioteca personal ha esdevingut un signe de prestigi i distinció en los temps de la pandèmia, tant que s’han posat a la venta fons de llibreria d’atrezzo (240×180 cm, “para videollamadas”, diu la publicitat, i afegís: “Perfecto para actores, periodistas y cómicos”), al preu de 150€, quantitat que donaria per a més de 10 llibres i així poder tapar la buidor d’una casa sense la companyia lectora.
*Publicat al Diario de Teruel dissabte 25 de juliol del 2020