Skip to content

Source: Arranca la excavación de uno de los principales yacimientos ibéricos del Matarraña

Source: Jornada Trinquets Frare | Lo Finestró

El passat dia 24 d’aquest mes va tenir lloc al Reial Santuari Font de la Salut de Traiguera (Castelló) la Jornada sobre els Trinquets tipus Frare. Per impossibilitat d’assistir-hi en Carles Sancho –expert en jocs populars– em van invitar a mi, sabent que havíem escrit tot junts sobre el trinquet de la Codonyera. Pel risc del COVID vam decidir que fes la  presentació dins de la taula redona via Skipe. Penjo aquesta gravació encara que la qualitat sigui un xic baixa.

Video intervenció: https://www.youtube.com/watch?v=agyXpFeha48

Source: El corte de la A-1412 entre Mazaleón y Maella obliga a desviar el tráfico por Caspe y Cataluña

Source: El cierre de la hostelería en Cataluña traslada bodas y comuniones a Aragón

Source: Les notícies de Temps de Franja 120

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 120 • 19 d’octubre de 2020

Català a l’EOI d’Alcanyís, inclòs el nivell C2

// Redacció

Des de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís, ens adrecem a tots vostès per tal d’informar-los de l’oferta educativa del nostre centre.

En relació al català, considerem que els pot interessar l’ensenyament que s’hi imparteix, des de B2 fins a C2. El dia 28 hi haurà una prova de classificació per accedir a un d’aquests cursos i es classifica l’alumnat en funció del nivell de coneixements:

Llegir-ne més.

Un web i una guia didàctica acosten a les aules les tres llengües parlades a Aragó

La Direcció General de Política Lingüística posa en marxa Aragó 3L Les nostres llengües

// Redacció

La iniciativa pretén divulgar entre els estudiants aragonesos les tres llengües parlades en la comunitat autònoma: castellà, aragonès i català d’Aragó.

L’aragonès com a única llengua exclusiva d’Aragó, el castellà i el català d’Aragó constitueixen l’element principal de la nova web i guia didàctica que ha llançat la Direcció General de Política Lingüística de el Govern d’Aragó per fomentar el coneixement i l’ús d’aquestes llengües entres els escolars del país.

Llegir-ne més.

‘Mariconades’ de reis*

// Antoni Bengochea Aquesta era la expressió d’un amic meu, gran amant de totes les arts, quan li proposava visitar palaus o llocs importants de caràcters reial. La RAE proposa tres accepcions de “mariconada”. M’interessa la tercera: “acció u objecte que es té per afectat”. Això ens du a la definició d´afectació: “Extravagància presumptuosa en la manera de ser” o …

Llegir-ne més.

“Los catalanes, los que peor caen”*

// Natxo Sorolla

Les batalletes entre els de Beseit i els de Vall-de-roures. Entre els del Barça i els del Madrid. Entre els francesos i els alemanys. Entre Estats Units i Xina. La vida està plena de batalletes, que van des de les íntimament personals fins la geoestratègia global. «Caure bé» és un motor a les nostres vides.

Llegir-ne més.

La natura és com és*

// José Miguel Gràcia

La natura ni és bona ni dolenta, és com és. Podríem dir que és una mena de  producte o un fenomen evolutiu on operen les forces terrestres i universals: des d’un virus a un forat negre. L’home, per la seva banda, a vegades pot canviar, frenar o accelerar les forces naturals; sempre, en el ben entès, que la força o l’evolució natural no ultrapassin les dimensions de l’actuació o del poder humans.

Llegir-ne més.

Sexe i dominació no són les ombres de Grey*

// Natxo Sorolla

50 sombras de Grey va tindre un èxit brutal entre les lectores d’aquí, i va despertar uns quants debats iniciats per ells: com podeu llegir això, si és pornografia i dominació sexual!? Però per què cony va tindre tant d’èxit? La resposta pot ser complicada, per als estudiosos. Però no és gens difícil plantejar la pregunta i buscar la manera de respondre-la: s’agarren los llibres d’èxit i es comparen en les novel·les que no el tenen.

Llegir-ne més.

Presentación de la iniciativa Aragón 3L Nuestras Lenguas

El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, José Ignacio López Susín, presenta en rueda de prensa la iniciativa “Aragón 3L. Nuestras Lenguas”, que pretende divulgar entre los estudiantes aragoneses la diversidad lingüística de la Comunidad.

El director general estará acompañado por representantes de La Chaminera, que serán los responsables de desarrollar la dinamización de esta iniciativa en los centros educativos.

La rueda de prensa podrá seguirse en directo vía streaming a través del canal de Youtube del Gobierno de Aragón: https://youtu.be/YY8F4n01pH8

Fecha de realización:
lunes, 19 de octubre de 2020 a las 10:00
Lugar:
Sala de Prensa. Edificio Pignatelli
Localidad:
Zaragoza

 

(cat) Denunciem la inacció de la Conselleria d’Educació i DGPL en l’elecció de llibres de text amb errors sobre la realitat lingüística aragonesa

Des de “Esfendemos as Luengas” hem vingut denunciant l’ús de llibres de text en l’educació pública i concertada aragonesa, de al menys 4 editorials de diferent procedència, Santillana, Oxford, SM, SUA en revistes, i fins i tot 1 aragonesa EDELVIVES, amb errors sobre la denominació i situació lingüística aragonesa.

L’últim cas ha estat l’editorial “Casals”, que segons assenyalen des de la DGPL ja va ser apercebuda el curs passat per errors clars. En aquest llibre de text, utilitzat i.e. “IES Valdespartera de Saragossa”, es qualifica la llengua aragonesa de ” variedad del castellano denominada habla aragonesa el baturra”.

Seguim sorpresos que, tot i que aquesta editorial i diverses altres no hagin rectificat en les seves definicions, segueixin sent emprades en els diferent trams concertats i classes de l’Educació Pública aragonesa.

Tot això ve a confirmar que no hi ha cap control sobre els continguts dels textos amb els que els nostres fills i filles són educats en l’escola pública i / o concertada aragonesa. I ens temem que aquesta educació no sigui tan lliure i plural com ens fan creure.

Podríem trobar en aquestes editorials textos que posessin en dubte l’esfericitat de la Terra? L’existència d’una llengua anomenada aragonès és igual o més de científic, i aquestes editorials han de ser eliminades de les escoles aragoneses si no rectifiquen.

(Publicat al Viles i gents de La Comarca de 16/10/2020)

“Los catalanes, los que peor caen”

Natxo Sorolla

Les batalletes entre els de Beseit i els de Vall-de-roures. Entre els del Barça i els del Madrid. Entre els francesos i els alemanys. Entre Estats Units i Xina. La vida està plena de batalletes, que van des de les íntimament personals fins la geoestratègia global. «Caure bé» és un motor a les nostres vides.

No fa molt, Antena 3 deia “Los catalanes, los que peor caen”. I és que la Generalitat de Catalunya havie fet una enquesta en què preguntave: «quins són els vostres sentiments de simpatia o antipatia cap als habitants de cadascuna de les diferents comunitats autònomes». No sorprenia a ningú el resultat: los que més mal caíen a la resta d’espanyols no podien ser altres que «els catalans».Perquè un procés d’independència no acordat,enun Estat que l’evite en totes les ferramentes a l’abast (també policials i mediàtiques), com a mínim t’eleve a «enemic VIP» de la Patria.

Però entrem una mica més a fons a l’estudi. De mitjana les autonomies reben una nota de 7, en una escala de 0 a 10. Un notable! I Catalunya se quede, efectivament, en un aprovat (5,7). Que està lluny d’altres notes també baixes, com les de Ceuta i Melilla (6,4 i 6,5). Però fixeu-tos que els tres territoris se troben a «la perifèria» del que considerem «espanyol». De fet, este desamor des de la «metròpoli» no és correspost. Perquè Ceuta, Catalunya i Melilla puntuen a les altres Comunitats Autònomes molt més alt del que els puntuen a elles. En un punt o més de diferència, són territoris que la poca simpatia que reben la coresponen amb simpatia, i en esta cadena d’amors i desamors los podem etiquetar com a «generosos».

Però anem al pol oposat. Quins territoris regalen poca simpatia a la resta? En especial Canàries, que done notes molt baixes a la resta (5,9). I de fet, és lo territori més «afavorit» en la cadena de simpaties. A pesar de puntuar baix als altres, obté molta simpatia, amb més d’un punt de diferència. I és seguida també pel cantàbric: Astúries, Cantàbria, Galícia i la Rioja.

La cadena de simpaties i antipaties pareix que no sempre és simètrica. Uns ixen guanyant, i uns altres, perdent. Però Castella o Madrid no apareixen a la foto dels «marcats». Suposo que és difícil passar desapercebut si no segueixes lo patró que es marque des del nucli. Fixeu-tos que a la foto tampoc apareix Aragó. Centre, perifèria, o indiferència?

En relació al català, considerem que els pot interessar l’ensenyament que s’hi imparteix, des de B2 fins a C2. El dia 28 hi haurà una prova de classificació per accedir a un d’aquests cursos i es classifica l’alumnat en funció del nivell de coneixements: https://www.eoialcaniz.com/index.php/secretaria/pruebas-de-certificacion.

Aquest any, per primera vegada a l’Aragó, s’impartirà el C2 de forma semipresencial, i la preinscripció en aquest nivell ha estat aclaparant, però tenim la resta de nivells una mica escassos d’alumnat.

El fet de tenir certificacions oficials de l’idioma pot repercutir en avantatges educatius i laborals molt importants. Molts dels nostres joves i també dels professionals que desenvolupen la seva tasca a cavall entre les diferents comunitats de parla catalana, necessiten una formació lingüística adequada i, en la major part dels casos, reconeguda oficialment.

A causa de la situació de la Covid, la matrícula de l’alumnat ha disminuït considerablement en tots els idiomes, així que els preguem que facin difusió d’aquest correu i que animin a qui li pugui interessar que vingui a visitar-nos i realitzi els nostres cursos d’idiomes.

El nostre afany és poder continuar impartint els diferents idiomes: alemany, anglès, català i francès, i no perdre un servei consolidat a les nostres comarques al llarg dels darrers trenta anys. Considerem que la nostra feina ha contribuït que els nostres ciutadans tinguin les mateixes possibilitats que els de la gran ciutat, com ho demostren els mils d’alumnes satisfets que han passat per la nostra escola.

Esperem que en puguin fer difusió i aprofitem l’ocasió per saludar-los ben atentament.

L’Equip Directiu de l’Escola Oficial d’Idiomes de Alcanyís

Poden consultar tot tipus d’informació a les nostres xarxes:

https://www.eoialcaniz.com/
https://www.facebook.com/EOI-Alca%C3%B1%C3%ADz-670298263067156
https://twitter.com/AlcanizEoi
https://www.instagram.com/eoi.alcaniz/

Source: Los catalanes abarrotan los restaurantes de la zona oriental tras el cierre en su Comunidad

Concursos 2020

BASES  CONCURSO GRAFITTI 2020:

2020 BASES CONCURSO GRAFITTI ERA HABANERO 2020

 

BASES CONCURSO DE PINTURA DESIDERI LOMBARTE 2020:

20201014_Otros_2020 BASES CONCURSO PINTURA DESIDERI LOMBARTE 2020

 

BASES CONCURSO DE RELATOS CORTOS MATIES PALLARÉS 2020:

20201014_Otros_2020 BASES CONCURSOS RELATOS MATIES PALLARES 2020

Source: Ben fet

Escriure no és fàcil, especialment -en contra del que pot parèixer- per als que ho fem amb regularitat.

Ben fet
Escriure no és fàcil, especialment -en contra del que pot parèixer- per als que ho fem amb regularitat. Un text ens pot agradar perquè ens interessa, perquè hi sentim afinitat o per mil factors aleatoris com l’estat d’ànim en lo moment de llegir-lo. Quan un text no està ben escrit ens neguiteja: una frase inconnexa, una idea confusa, unes paraules redundants… o la simple percepció que allò no acaba de rutllar, encara que no sapiguem per què. En canvi, quan està ben fet, ben construït i ben estructurat, la lectura flueix. Entenem amb claredat lo que l’autor ens vol comunicar i això ens fa sentir menys ignorants; no ens cal malbaratar ni energia ni temps per esbrinar què carai volen dir aquell grapat de paraules. La vida és tan curta (i ho dic amb coneixement de causa, que acabo de ficar un altre any al sac), que agraïm que sigui bella, simple, entenedora. Amable.Passa també amb les cançons. A voltes en sentim una que se’ns fica al dedins i ja no vol eixir-ne. Perquè és com ha de ser, ni li sobra ni li manca res. És tan rodona que pareix impossible que no se li hagi ocorregut a ningú abans. O potser ha existit des de sempre en una dimensió ignota fins que el compositor, transmutat en mèdium, ens l’ha injectada a les àrees del cervell on s’activa el plaer. I qui diu les cançons, diu qualsevol altra manifestació de la creativitat humana, tant si és artística, humanística o tecnològica. Les coses ben fetes produeixen plaer perquè ens transmeten l’harmonia de l’ordre. Com quan mirem un paisatge i sabem, sense pensar-hi, que tot és a lloc.

Acabo aquest article i no em queda esma de saber si està gaire, poc o gens bé. L’he construït, empeltat, esporgat i l’hi he passat lo trill pel damunt per provar de separar-ne tanta palla com pugués. Finalment he perdut la perspectiva i ja no sé si en resta res d’aprofitable. Ja em perdonareu: escriure no és fàcil.

Carles Terès – Viles i gents

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.