Source: 100 números | Lo Finestró
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentLa transmissió lingüística intergeneracional a Castelló de la Plana i la Franja: La rellevància dels usos entre progenitors
Visualització  (361.8Kb) |
 |
| Flors i Mas, Avellí; Sorolla, Natxo | |
| Aquest document és un/a article publicat, creat/da en: 2020 | |
| Fa 50 anys, a Conflicte lingüístic valencià, Rafael L. Ninyoles situava el trencament de la transmissió familiar del català com a resultat i manifestació externa de conflictes socials i de classes, especialment visibles enmig del procés de modernització econòmica i mobilitat social accelerada del País Valencià dels anys 60 del segle XX. En aquest article partim de dos estudis de cas quantitatius sobre la transmissió intergeneracional de les llengües a Castelló de la Plana i les comarques centrals de la Franja per a actualitzar el seu diagnòstic i matisar la visió d’aquest fenomen com a resultat de decisions dels progenitors imposades verticalment a la descendència. Hi proposem que els usos lingüístics intrageneracionals entre progenitors són un factor explicatiu clau de la interrupció de la transmissió | |
| Flors i Mas, Avellí ; Sorolla, Natxo. La transmissió lingüística intergeneracional a Castelló de la Plana i la Franja: La rellevància dels usos entre progenitors. En: Arxius de sociologia, 42 2020: 265-284 | |
Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)
El Consejo de Gobierno ha aprobado también las modificaciones en el Nomenclátor Geográfico de Aragón que había trasladado la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón al Consejo de Cartografía. Se refiere a topónimos de Cretas/Queretes, la comarca de Cinco Villas, Longás/Longars, Valdeltormo/La Vall del Tormo, Fonz y Mequinenza/Mequinensa. Las modificaciones son de uso obligado en la cartografía oficial que elabora o informa el Instituto Geográfico de Aragón y el resto de las administraciones de la Comunidad Autónoma. El listado de modificaciones se publicará en el BOA en los próximos días.
Becas de formación en el IGEAR
Se ha acordado el gasto para la provisión de tres becas de formación, con un importe total de 36.000 euros, con una duración de un año y que desarrollarán las labores en el Instituto Geográfico de Aragón (IGEAR).
El Govern d’Aragó contribueix a protegir el patrimoni lingüístic de Queretes » Temps de Franja
des. 23La Direcció General de Política Lingüística i la comarca de Matarranya han editat un fullet toponímic del municipi, que recull més de 200 entrades
// Redacció
La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i la Comarca de Matarranya, en col·laboració amb l’Ajuntament de Queretes, han editat un fullet toponímic d’aquest municipi.
S’hi recullen més de 200 topònims, és a dir, els noms autòctons en català d’Aragó, amb els quals s’identifiquen partides, basses, barrancs, fonts, masos, tossals… amb l’objectiu de conservar i protegir un patrimoni lingüístic i cultural que corre el perill de perdre en l’oblit.
La recopilació dels topònims l’ha dut a terme el soci i anterior president d’ASCUMA Juan Luis Camps, en col·laboració amb Andreu Llerda (fill de l’enyorat Antoni Llerda) i Joan Ferràs, i és fruit d’el projecte sobre Toponímia en què està treballant la Comarca del Matarranya juntament amb l’Associació Cultural del Matarranya, amb la finalitat de recopilar els noms amb què tradicionalment s’han identificat els diferents llocs de les poblacions del Matarranya. En el cas concret de Queretes, es van recollir més de 700 topònims. D’ells, se n’han seleccionat 230 per a l’elaboració d’aquesta publicació.
Continuar llegint… El Govern d’Aragó contribueix a protegir el patrimoni lingüístic de Queretes » Temps de Franja
El dijous 17 de desembre el president d’Aragó Javier Lambán anunciava entre fotos de protocol i visita a el rei “Felip VI” inclosa, la signatura de la col·laboració amb la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, amb el seu director Santiago Muñoz Machado, i de l’protocol d’ingrés a la Fundació Pro RAE. Acte en què el president d’Aragó enaltia entre lloances l’única llengua que des del seu punt de vista és “un patrimoni de valor incalculable, i que ens correspon tenir cura a tots els poders públics inclosa Aragó”, el castellà.
En posteriors declaracions i twits va continuar amb les lloances i afalacs a la llengua introduïda des de Castella, amb frases com “és motor de prestigi d’Espanya a tot el món, és qüestió d’Estat i ens concerneix a tots”. Evitant en tot moment nomenar les dues llengües pròpies d’Aragó, aragonès i català.
La notícia no ens agafa per sorpresa, però ens agradaria tornar a fer un altre exercici de recerca pressupostària. Amb quants euros de la seva atapeïda finançament col·labora el Govern d’Aragó en aquesta Fundació?
Des de “Esfendemos as luengas” hem incidit moltes vegades en la reduïda finançament disponible per a les llengües pròpies d’Aragó. Precisament l’any passat la DGPL anunciava que la inversió en 2019 havia estat de només 20 cèntims per aragonesa.
Des d’aquestes mateixes línies ja havíem denunciat diverses vegades el finançament encoberta de la RAE i Institut Cervantes a través de les institucions aragoneses, a més de la inversió directa que s’obté dels pressupostos generals de l’Estat. Ajuntament de Saragossa, DGA i Corts d’Aragó són patrocinadors, i la Conselleria de Turisme intervé en la promoció de l’castellà juntament amb l’Institut Cervantes.
Així i tot, el pressupost per a una llengua tan llorejada com el castellà i amb tants actes protocol·laris, sembla que no n’hi ha prou amb tant patrocinador. A l’octubre ens assabentàvem que Institut Cervantes augmentaria el seu pressupost en 40,3%, fins als 174 milions d’euros, gràcies al fet que els pressupostos generals de l’Estat s’incrementarien en 2021 la seva dotació en 50 milions d’euros nets. Tota aquesta inversió es anyadiría a les comptes sanejats de la RAE, que el govern de Sánchez es va encarregar de fer visible després de la seva visita a l’abril de 2019, per escenificar el “rescat” del seu Govern amb cinc milions d’euros.
—
—
Esfendemos as Luengas
Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com
Twitter: @esfende_las
Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas
Si bé l’emergència sanitària actual no ens ha permès la celebració de la gala anual, hem decidit igualment fer públics els «Premis Galan a la normalització lingüística» i el «Premi Franja: cultura i territori», així com l’atorgament de la Beca Amanda Llebot.
El premi Franja corresponent a l’any 2019 vol reconèixer la trajectòria del músic i poeta Tomàs Bosque (La Codonyera, 1948). El cantautor matarranyenc, professor de música i actualment resident a Saragossa, va donar a conèixer la llengua de les nostres comarques en diversos recitals en què va participar durant la dècada dels 70, per continuar després i fins a l’actualitat conreant la poesia i l’articulisme en la premsa comarcal, sempre en defensa de la terra i de la dignitat de la llengua catalana a l’Aragó
El premi Galan 2020 ha recaigut en el programa de ràdio Astí estem codirigit per Emilio Rubio i Adrià Soler. El programa va començar emetent-se diàriament per la televisió local Digital Fraga i a través de les xarxes socials durant els mesos de confinament més estricte, per passar a emetre’s actualment a través de les ones de Ràdio Fraga i l’emissora local de Vallobar. És un magazine cultural que es nodreix del talent local, i on les llengües catalana i castellana s’integren amb naturalitat en les diverses seccions del programa en funció de la llengua materna de cada col·laborador.
La Beca Amanda Llebot d’aquest any ha estat atorgada al projecte “Proyecto de trabajo sobre la documentación presente en el Archivo Histórico de Fraga referente a los pozos de hielo: construcción y uso”, presentat per Aránzazu Montanter Satorres, per ésser un treball d’investigació de temàtica actual que contribuirà al coneixement i la difusió de la història de Fraga i per la interessant combinació entre Arqueologia i fonts històriques.
El lliurament efectiu dels premis i de la Beca Amanda Llebot es farà de seguida que la situació sanitària ho permeta.
Aprofitem per a fer-vos saber que hem continuat editant el calendari de paret, aquest any dedicat a la pagesia, i el de butxaca amb la cançó del Tronc de Nadal, malgrat que no podrem fer l’activitat de tots els anys. Els distribuirem gratuïtament per als socis, també podreu trobar-los a Ocio y Servicios i a Llibreria Badía de Fraga.
Finalment, comunicar-vos que hem reflectit les “Paraules boniques” del Dia de la Llengua Materna en una bossa de roba per a la compra, que distribuirem també en breu.
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga
8️⃣ #MoliendoGordo 8️⃣
Esta semana charramos con Pepa Nogués, @Eslampa y @SofCastanon
sobre lenguas, educación, cultura y muchas cosas más.🎧🎙️Pasen, escuchen y disfruten 📻🎧
🧡 https://t.co/AFqJgn9R31
💚 https://t.co/qRUOBQglpp— Radio Monotes (@RMonotes) December 19, 2020
Source: Jaume Arbiol guanya el premi de recerca Jesús Moncada | Mas de Bringuè
“Mequinensa 1808-1898: 90 anys del segle XIX” del llicenciat en Història mequinensà Jaume Arbiol Agné, va ser triat pel Jurat com a guanyador entre les quatre propostes presentades, de l’edició de 2020 del Premi de Recerca Jesús Moncada que organitza l’Ajuntament d’aquesta vila
En el transcurs de l’acte, que degut a la pandèmia va ser retransmès pel canal local de televisió i a través de xarxes socials, Antonio Sanjuan, alcalde en funcions, va agrair “el difícil treball” del Jurat i va felicitar els autors dels quatre treballs, amb esment especial al premiat.
Dario Vidallet, regidor de cultura i president del Jurat en substitució de Magda Godia que es recuperava d’una intervenció quirúrgica, explicà que Jesús Moncada posar Mequinensa al mapa de la literatura i la llengua en català ” i va lamentar que la crisi sanitària hagués retardat la commemoració del cinquantè aniversari del trasllat del “Poble Vell” a l’actual nucli urbà per a la construcció dels embassaments de Riba-roja i Mequinensa.
Andreu Coso, en nom del Jurat format per Chusé Aragüés, Carme Alcover i Ramón Sistac, va destacar del treball premiat “la seva aportació a l’estudi i recerca de la història de Mequinensa, recollint nous continguts a una època del segle XIX que Jesús Moncada recrea àmpliament en la seva bibliografia”.
El guanyador, Jaume Arbiol, que també va intervenir per videoconferència a l’acte, va agrair la concessió del Premi, i va explicar que la idea del treball va néixer en 1999 mentre estudiava segon curs de carrera a la Universitat de Lleida, en concret en l’assignatura d’Història Contemporània d’Espanya. “Ens vam adonar de les dificultats que va viure la nostra zona en el segle XIX, una època apassionant”. El treball s’inicia en 1808 amb la construcció de l’església de la localitat en l’antic nucli urbà, el “Poble Vell”, i amb l’arribada de les tropes franceses a la zona. Després recorre episodis com l’arribada de la pesta groga, amb nombrosos afectats en la localitat, les cruentes guerres carlistes o els problemes amb la justícia d’alguns mequinensans en la segona meitat del segle, fets aquests últims reflectits també en la novel·la de Jesús Moncada “Estremida memòria”.
El III Premi de Recerca Jesús Montcada té una dotació econòmica de 3.000 euros i es va crear per a “impulsar el prestigi de la cultura i la història com a eines de recerca, desenvolupament i innovació a partir del treball interdisciplinari, amb la creença que tota societat que vol avançar ha de mirar al seu passat, prendre consciència del seu present i projectar- se cap al futur, així com per a situar a Mequinensa com a epicentre cultural de referència”.
Source: AGORA POR L’ARAGONES – Aplicacions a Google Play
Agora x l’aragonés ye una iniziativa promovida por o Departamento d’Educazión, Cultura y Esporte d’o Gubierno d’Aragón, en o que i partizipan asoziazions, interpresas, comerzians, profesionals, particulars y instituzions.
En os zaguers años, l’emplego de l’aragonés ha creixiu en muitos ambitos d’a soziedat. instituzions, interpresas y particulars se i han embrecau cada vegada más en a suya promozión y espardidura. Manimenos, ye plegau o momentode fer un trango dillá y fer plegar l’aragonés, una luenga con denominazión d’orichen, en toz os rincons d’Aragón.
«Agora x l’aragonés» trata de potenziar l’uso d’a nuestra luenga y espardir-ne a suya riqueza lingüística. Ta ixo, Agora busca creyar un ret de colaboradors, que partizipen en ista difusión y se i embrequen, por a supervivenzia d’a luenga aragonesa.
En os zaguers años, l’emplego de l’aragonés ha creixiu en muitos ambitos d’a soziedat. instituzions, interpresas y particulars se i han embrecau cada vegada más en a suya promozión y espardidura. Manimenos, ye plegau o momentode fer un trango dillá y fer plegar l’aragonés, una luenga con denominazión d’orichen, en toz os rincons d’Aragón.
«Agora x l’aragonés» trata de potenziar l’uso d’a nuestra luenga y espardir-ne a suya riqueza lingüística. Ta ixo, Agora busca creyar un ret de colaboradors, que partizipen en ista difusión y se i embrequen, por a supervivenzia d’a luenga aragonesa.