Skip to content

Source: Carrégalo

Dissabte dematí arribava la notícia de la mort del company José Antonio Carrégalo. Malgrat que el seu delicat estat

Carrégalo

Dissabte dematí arribava la notícia de la mort del company José Antonio Carrégalo. Malgrat que el seu delicat estat de salut havia empitjorat les darreres setmanes, va ser una garrotada inesperada.

La seua figura és una de les més importants per a la Renaixença cultural de la nostra comarca. Com tants d’altres, havia crescut en el prejudici de creure que parlàvem un idioma amb nom de no-idioma. Tot l’important venia en castellà i de les ciutats. Les nostres paraules, tot i ser precises i belles, no es podien escriure, no servien per expressar sentiments profunds, per formular qüestions acadèmiques, ni tan sols per a què el vicari fes un sermó de consol en l’enterrament dels nostres éssers estimats.

Però vet aquí que un dia de 1987 va arribar a les seues mans un poema d’un altre gegant de la Renaixença matarranyenca, el pena-rogí Desideri Lombarte: «A la conquesta de la roca». Carrégalo escrigué «¿Com podie ser que algú, amb aquell «chapurreau» nostre d’anar per casa, amb un llenguatge tan pròxim i familiar com el que emprave, haguere pogut compondre una cosa tan bella i suggeridora? […] Allí va començar tot.» En el cas de Carrégalo, «tot» és molt: articles, treballs d’investigació, creació literària, activisme cultural…

És una de les persones més bones que conec. Sempre conciliador, comprensiu, obert a totes les opinions. Personalment va ser com un germà gran. Entre moltes altres coses, em va inspirar per escriure Licantropia i em va assessorar i aconsellar durant tot el procés d’escriptura.

Parlar amb ell era un bàlsam. Sempre positiu, agraïa a la vida tot el que li havia donat. Els darrers temps enviava missatges de veu que ens reconfortaven, malgrat algunes dificultats que a voltes tenia en parlar. Ell ens reconfortava a natres! Eixe era Carrégalo.

Carles Terès – Viles i gents

“TALLER DE TRANSFERENCIA DE CONOCIMIENTOS DEL PROGRAMA EUROPEO POCTEFA-LINGUATEC”, que tendrá lugar el próximo día 13 de abril de 2021 de 10 a 12:30 h. en el Palacio de Congresos de Jaca (Huesca).

(El acto será retransmitido en streaming por el canal de YouTube ‘Lenguas de Aragón’, y podrá ser seguido en directo a través del siguiente enlace: https://youtu.be/WT04aMMHRB8) continue reading…

El 18 de març el Tribunal Constitucional validava l’ús de l’asturià i el gallec d’Astúries a la Xunta Xeneral de l’Principáu d’Asturies, després que aquest parlament modifiqués el seu reglament al juny de 2020 per a usar les seves llengües pròpies.

El reglament va ser recorregut per Vox, contra l’ocupació d’aquestes llengües al Parlament, “ja que ells no les entenen”, argumentant que aquestes no són oficials a Astúries. Mateix argument que els ponents de les Corts d’Aragó havien manifestat per vetar l’ocupació d’aragonès i català, segons el nou reglament modificat el 2017.

En la sessió de el 28 de juny de 2017 les Corts d’Aragó aprovaven el nou Reglament per al parlament aragonès, després de la feina de la ponència especial, composta per Antonio Torres (PP), Héctor Vicente (Podemos), María Herrero (PAR), Javier Martínez (Ciudadanos) i Patricia Luquín (IU).

El nou reglament abordava l’ús de les llengües pròpies d’Aragó, després de la prova d’algun diputat per intervenir en aragonès i posterior prohibició, en aquesta mateixa legislatura.

L’excusa era la mateixa, una cooficialitat que els propis ponents i els seus grups polítics no han volgut modificar mai en l’Estatut d’autonomia d’Aragó.

Ara tenim una sentència del Constitucional, que ha assegut jurisprudència, ja que hi ha escassos precedents on el tribunal s’hagi pronunciat sobre l’ocupació d’una llengua no coofcial en les intervencions d’una Cambra autonòmica. Aquesta sentència hauria d’obligar a les Corts aragoneses a canviar la seva normativa, en el mateix sentit que ja la té el Parlament asturià i en igualtat de condicions davant el castellà.

La modificació legal a Astúries i Aragó es basa en un mateix punt, l’article 3 de la Constitució, que aborda la riquesa de les modalitats lingüístiques d’Espanya que no són cooficials, però que la Carta Magna considera “un patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especial respecte i protecció “.

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

 

Nota de Prensa Sentencia TC asturiano en Junta

Source: ICOM Espanya considera que calia esperar a la sentència definitiva abans de traslladar l’art de la Franja a Barbastre | ACN | Lleida | Art | El Punt Avui

Source: El bable y el aragonés enfilan la senda de la oficialidad lingüística | España

Source: Arde una hectárea y media de pinar en Ráfales a causa de una quema agrícola descontrolada

Source: Paraules del Matarranya (Grup) : https://m.facebook.com/story.php | Facebook

 

 

Source: Muere el folclorista José Antonio Carrégalo, experto en las tradiciones del Matarraña

Publicó varias obras de creación literaria y sobre las costumbres y la lengua de Monroyo.

José Antonio Carrégalo, estudioso del folclore del Matarraña.
José Antonio Carrégalo, estudioso del folclore del Matarraña.
Heraldo.es

El escritor# y folclorista José Antonio Carrégalo, nacido en Monroyo hace 70 años, falleció el pasado 20 de marzo tras una larga enfermedad en Valls (Tarragona), donde residía habitualmente. Carrégalo fue autor de varios libros sobre las tradiciones de su localidad natal, como ‘Monroyo. El hábitat disperso’, un meticuloso estudio sobre las numerosas masías del municipio, y ‘Mont-roig. El patrimoni inmaterial’, un trabajo sobre la literatura oral editado por el Instituto de Estudios Turolenses (IET). También era un buen conocedor de la cultura tradicional de la comarca del Matarraña.

También publicó libros de creación literaria, como el poemario ‘A soca d’orella’ o el volumen de relatos ‘Espurnes’. Era, además, colaborador de distintos periódicos del Bajo Aragón y el Matarraña y uno de los principales animadores de la asociación cultural local Sucarrats de Monroyo, así como de su revista ‘Plana Rasa’.

José Antonio Carrégalo mantuvo durante toda su vida una estrecha relación con su localidad natal a pesar de su traslado por motivos laborales a Cataluña. Profundo conocedor de las tradiciones y la lengua locales, colaboró en la recogida de literatura oral ‘Lo Molinar’, una recopilación en tres volúmenes coeditada por la Associació Cultural del Matarranya y el IET. Un estrecho colaborador del fallecido, el también folclorista e historiador Carlos Sancho, resaltó que Carrégalo “era un excelente transmisor de historias y cuentos y tenía una memoria privilegiada”.

Source: Ens hem quedat sense Carrégalo » Temps de Franja

// Redacció

Obituari. El matí de dissabte 20 de març, a boca de primavera, ens ha deixat massa prompte (només en tenia 70 acabats de fer) el company i amic José Antonio Carrégalo Sancho, de Mont-roig.

Investigador inquiet de tots els àmbits de la cultura del seu poble i de la comarca, havia publicat diversos treballs d’investigació i també de creació literària: Espurnes (ASCUMA, Calaceit 2002), A soca d’orella (ASCUMA, IEBC-IEA, Calaceit 2002), Monroyo, el hábitat disperso (las masías) (Sucarrats, Mont-roig 2003). Un altre dels camps on excel·lí és en l’articulisme en diversos mitjans: Plana Rasa (Mont-roig), El Pati i El Vallenc (Valls), Au! (els Ports) Temps de Franja (la Franja) o La Comarca (Alcanyís). En aquest darrer mitjà amb articles individuals i, sobretot, com a integrant fundador del col·lectiu Viles i gents, la primera columna editada íntegrament en català en un mitjà aragonès, de manera ininterrompuda des de 1995 fins els nostres dies.

Tothom que l’ha conegut, valora, a més del seu gran compromís com a activista cultural, la seua personalitat bonhomiosa i pacificadora, sempre disposat a escoltar tothom, també els que pensaven de manera oposada. A banda de la seua tasca d’investigador i divulgador, també estava sempre disposat a ajudar qualsevol que li demanara consell o assessorament, tot posant a disposició el seu extens arxiu.

La família ens informa que ha mort com va viure, tranquil i serè, com la vida que ha portat. I els amics que han tingut la sort de poder parlar amb ell en aquests darrers temps, coincideixen en l’optimisme i la visió tan positiva que tenia de la seua sort. Agraïa la vida que havia pogut tindre, la família, els amics i totes les experiències que havia pogut viure.

Per desig exprés d’en José Antonio, la cerimònia s’ha fet en la més estricta intimitat familiar. Quan les circumstancies ho permetin, portaran les seues cendres «al seu estimat poble», Mont-roig.

Des d’aquesta redacció expressem en nostre més sentit condol a l’esposa i als fills, i els transmetem el nostre escalf.

 

En José Antonio en la penúltima actualització de foto per a la columna Viles i gents el 2012. / Arxiu familiar

 

Podeu llegir l’entrevista que Artur Quintana li va fer per a aquesta revista el 2009 aquí.

Podeu llegir la columna que va publicar a la Comarca per a commemorar els 25 anys de ‘Viles i gents’ aquí.

Source: Merxe Llop rep el premi Guillem Nicolau | Mas de Bringuè

Source: Los olivos milenarios de Peñarroya de Tastavins pasarán a formar parte de una ruta turística

Source: Viajeros del regional Zaragoza-Lérida: “Si quitan este tren tengo que dejar mi trabajo”

Source: Desaparece la línea Fayón – Caspe por falta de financiación

Source: «Vamos a hacer una película de primer nivel rodada entera en el Bajo Aragón»

 

Source: El professor Rémi Carbonneau | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Aquest politòleg quebequès, actualment resident a Berlín com a col·laborador científic de l’Institut Sòrab (Serbski Institut) de Lusàcia, es doctorà a la Universitat Quebequesa de Montreal amb un treball –consultable a la xarxa- on, comparant el tractament que Espanya mostra a la llengua catalana amb la manera com ho fa Alemanya amb la sòrab, evidencia que tant un estat com l’altre tendeixen a una concepció lingúístico-cultural unitària castellana o alemanya, concloent que tant el federalisme alemany com l’estat de les autonomies són incapaços de donar un ple tractament en llibertat ni a catalans ni a sòrabs. Enfront d’aquestes actituds aqueixes nacions defensen actituds confederals, properes a les canadenques o suïsses, o, si més no, s’esforcen en la creació d’espais per desenvolupar-se en llibertat. Ara el professor Carbonneau prepara un estudi detallat sobre la manera de crear aquests espais de llibertat per part de diverses nacions no pertanyents a les dominants a Espanya, França i Alemanya, estats, tots ells, de concepció unitarista. Les minories estudiades seran a Espanya  l’aragonesa i la del català franjatí, a França la bretona i la catalana, i a Alemanya la sòrab.  Per a documentar-se en Carbonneau ha passat uns quinze dies entre nosaltres als mesos de setembre i octubre proppassats entrevistant especialistes en el foment de l’aragonès i del català, com de la seua situació actual. Es així com entrevistà -en català, evidentment-  responsables d’educació dels instituts de Vall-de-roures i de Fraga, i n’Hipòlit Solé, en Natxo Sorolla, en Carles Barrull i a mi mateix. Assistí a Osca a la VIII Trobada, on entrevistà en Chusé Nabarro. Finalment parlà a Saragossa amb gent de Nogará i Rolde. Prèviament havia estat a la Catalunya Nord amb gent de la Bressola, les escoles immersives en català, amb la els d’Oui au Pays Catalan i n’Alà Baylac de l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà. A Bretanya amb la responsable de la llengua en el Consell Regional Bretó, amb gent dels Diwan –les escoles immersives en bretó-, i professors i activistes bretons. Que aviat puguem veure aquest nou treball del professor Carbonneau, que bona falta ens fa.

Artur Quintana

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.