La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSource: El diputat de Podem que va defensar entre crits el català a les Corts d’Aragó
Els diputats del PP el van esbroncar i els de Vox van abandonar el ple
” alt=”Nacho Escartín, portaveu de Podem a les Corts de l’Aragó, durant la seva intervenció defensant el català“Do you speak english? Yes. Y también charro aragonés i també parlo català”. Així va començar el portaveu de Podem a les Corts de l’Aragó, Nacho Escartín (1978), la seva intervenció en defensa del català i l’aragonès la setmana passada arran d’una moció de Vox que instava a suprimir l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. Unes llengües que ell ja ha après de gran perquè va néixer a Nuez de Ebro, un petit poble al costat de Saragossa, i l’aragonès ja només es parla en petits municipis del Pirineu. “A casa meva mai s’ha parlat aragonès i el vaig aprendre en una acadèmia de la capital, mentre que el català l’he après llegint ‘La Directa’ i escoltant grups en català de La Franja com Los Draps”, explica. Ferm defensor del patrimoni lingüístic de l’Aragó, no amaga la seva sorpresa per la gran repercussió que ha tingut el seu discurs. “Mai havia rebut tantes mostres de suport i des de diferents punts de l’Estat, no només dels territoris històrics, i el vídeo ha tingut gairebé 15.000 visites”, exposa Escartín, que assegura que molts aragonesos l’han felicitat.
Els diputats del PP, però, el van escridassar tota l’estona i els tres de Vox van marxar del ple quan es va posar a parlar en català. “Els hi vaig dir “Hasta luego diputados de Vox!” perquè no me’n vaig poder estar”, afirma sorneguer. No és el primer cop que parla en aragonès des que va ser escollit el 2015. La legislatura passada ja ho va fer i aquell cop van ser els representants del PP els que van sortir de l’hemicicle. Sí que ha estat el primer cop que ho ha fet en català. “Algun diputat havia dit alguna frase en català, però jo he estat el primer que ha fet una intervenció llarga en català a les Corts”, diu orgullós. No serà l’última.
// Georgina Belles i Cuella
Si bé és cert que vaig néixer a El Masnou (Barcelona), tota la meua família materna és de Valljunquera, i des que era molt menuda hi anàvem a passar les vacances i alguns caps de setmana. Quan arribava al poble, era com aterrar en un univers especial, un món que funcionava de manera molt diferent de totes les capitals on havia estat. Quan era xicoteta no ho entenia (imagino que ho intuïa), però ja de més major vaig comprendre que l’estil de vida rural amagava una saviesa menyspreada i ignorada per gran part de la població. El dia d’avui, he conegut poques persones més intel·ligents que els meus avis (A.C.S.), i això que no van poder rebre una bona educació acadèmica, com per exemple mon germà i jo sí que hem tingut.
Continuar llegint… Source: «Lo Saber dels Majors de Valljunquera» » Temps de Franja
https://www.youtube.com/watch?v=Po3aCQoiWKM
Source: Aragón es un chiringuito – El Periódico de Aragón
Hace unos años bastaba una mención al trasvase del Ebro para provocar un terremoto en las Cortes de Aragón. Los escaños temblaban, los mejores oradores afilaban sus lenguas y los espíritus de Casta Álvarez, María Agustín, Santiago Sas, Basilio Boggiero o Agustina Zaragoza se apoderaban de los cuerpos de sus señorías. Hoy las cosas han cambiado muchísimo. Lo que ahora pone de los nervios a ciertos diputados, con más pinta de Fernando VII que del Tío Jorge, es que alguien suba a la tribuna y suelte unas palabras en aragonés y en catalán, como hizo el pasado jueves Nacho Escartín, de Podemos. La ultraderecha se agitó ofendida, como si hubiera lanzado un discurso satánico, y la derecha se puso en guardia. Ciudadanos proclamó que hay que sacar la lengua (no el músculo, sino lo otro) de la trifulca política; lo dijo como si la política fuera algo nocivo o repugnante que contamina la realidad. Pero la realidad es que nadie ha politizado tanto las modalidades lingüísticas de Aragón como la derecha, ya desde tiempos del lapao y del lapapyp, ridículas denominaciones al catalán y al aragonés que se inventó el Gobierno de Luisa Fernanda Rudi.
Como siempre, la CHA no podía faltar en estos debates. Con una ingenuidad y una ignorancia enternecedoras, Carlos Trullén, de Ciudadanos, aseguró que Chunta persigue con las lenguas la autodeterminación del pueblo aragonés. Trullén debe vivir aún en los ochenta. Y Vox, como no podía ser de otra manera, calificó de «chiringuito» la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno aragonés. Nada nuevo, nada extraño. Para los cerebros de Vox, todo Aragón es un enorme chiringuito de Castilla y ellos están en las instituciones para desmontarlo.
Comunicat del Moviment Franjolí sobre la PNL contra el català a la Franja – moviment franjolí
set. 16Source: COMUNICAT DEL MOVIMENT FRANJOLÍ SOBRE LA PNL CONTRA EL CATALÀ A LA FRANJA – Moviment Franjolí
Ahir per la tarda es va presentar a debat i votació una Proposició no de llei (en endavant PNL) en contra de la llengua pròpia de la Franja de Ponent, el català i de la llengüa autòctona de les valls entre Ansó i l’Èsera, l’aragonès, presentada pel grup parlamentari VOX a les Corts d’Aragó.
Aquesta PNL va ser de votada per separat i va quedar fora finalment el primer i tercer punt d’aquesta, relacionada sobre la destitució del Director General de Política Lingüística i l’aragonès. En canvi es va aprovar gràcies als vots del Partit Popular d’Aragó, Ciutadans, el Partit Aragonès i VOX, els punts 2 i 4 d’aquesta PNL on es diu el següent ” Suprimir el Institut Aragonès del Català, dado que no recoge la protección de las lenguas y modalidades lingüísticas de la zona oriental de Aragón, y, por tanto, es contrario al respeto, a la convivencia y el entendimiento recogido en el artículo séptimo del Estatuto de Autonomía de Aragón.” i es demana “Anular los nombramientos de los 15 miembros de la Academia Aragonesa de la Lengua, en tanto que la misma no responde a los principios reales de conservación del patrimonio material e inmaterial lingüístico aragonés”.
Des del Moviment Franjolí ens mostrem contraris a aquesta PNL, perquè es contrari a la unitat de la llengua pròpia dels territoris de parla catalana i als ciutadans de la Franja de Ponent. Es certifica que els franjolins som ciutadans de tercera a la Comunitat Autònoma d’Aragó i que es segueix donant suport des de les institucions al discurs secessionista de les plataformes no representatives de la amplíssima majoria que considera que la seva llengua es el català a la Franja de Ponent.
Cal dir també que una Proposició no de Llei només insta a les administracions o a un representant polític, no obliga a desmantellar cap institució ni destitueix a ningú, només es una postura que mostra el ple de les Corts o una comissió d’aquesta. Però certifica el menyspreu a la llengua catalana de la Franja de Ponent que portem parlant des de fa mes de 900 anys.
Aquest any hem vist com la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió donàvem suport als secessionistes lingüístics i, alguns ajuntaments i el Consell Comarcal del Baix Aragó estàvem comprant la versió dels secessionistes de manera indirecta i directa, provocant la confusió i el menyspreu cap a la unitat de la llengua catalana.
Per això, demanem a les institucions aragoneses que deixin aquests postulats que no representa a la majoria dels franjolins i que comencin a fer la seva feina, que es defensar les llengües pròpies d’Aragó, tal i com diu la Llei Orgànica 5/2007, de 20 d’abril, de reforma de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, la Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès i la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.
Demanem la unitat d’acció de tots els col·lectius i associacions culturals de la Franja de Ponent i de tota la Catalofònia en contra dels que volen imposar una manera de pensar i entendre la nostra llengua com “Xapurriau”, “Aragonès Oriental” o “LAPAO”.
A la Franja, ara més que mai, PARLEM CATALÀ!
#AlaFranjaEnCatalà #FemFranja
Source: Watch | Facebook
(Publicat al Diario de Teruel)
Els sociolingüístics solen dir que quan una llengua se situa davall del 30% de parlants al seu territori, ja no es pot recuperar i va a l’extinció. És una afirmació gratuïta, que no falten llengües que no eren parlades per ningú i ara són majoritàries al territori on es parlen, com el cas ben conegut de l’hebreu, o van en camí de ser-ho, com passa amb l’àrab clàssic, entre d’altres. Però per què ho diuen aquests savis abans esmentats? Potser per a advertir als que ja es troben prop del fatídic 30% –és el cas del català que a Catalunya és a un 34/35%– perquè no badin tant i prenguen mesures efectives de recuperació, però també pot ser que ho advertesquen als que ja són davall del 30% perquè no malgasten energies per a un procés suposadament irreversible, o aneu a saber –tot depèn del tarannà o del color polític del sociolingüista. Molts parlants de llengües discriminades no fan gens de cas del 30% i –si poden!– continuen desenvolupant mesures de foment de la llengua. El plat fort n’és la immersió, que permet de crear neo-parlants de la llengua perseguida en el breu període de temps que cal perquè els humans aprenguem de parlar. I és per això que els wertarrimadascasadoabascals de torn s’esforcen amb gran fermesa a combatre-la, o millor dit: s’hi esforçaven, perquè s’han adonat que la immersió cal que tingui continuïtat a l’escola primària, secundària, universitària, etc., ja que altrament els seus efectes positius per a les llengües sotmeses, desapareixen quasi sense deixar rastre. Com que la continuïtat de la immersió en llengües sotmeses baixa molt a primària, secundària i universitària i la llengua dominant –el castellà– s’imposa, com passa a Catalunya, ja no cal gastar gaires energies als wertarrimadascasadoabascals en combatre-la, i poden esmerçar esforços en mesures coercitives de més profit. Entre nosaltres la immersió en aragonès o en català encara no s’aplica. Quan ho serà, sabent el que passa a Catalunya, no hauríem de cometre els seus errors, i donar a la nostra immersió la continuïtat necessària.
Artur Quintana