Skip to content

La Franja

Actualitat sobre la Franja de Ponent

Rampa’l Cul – Jotes i olives

oct. 27
Franja

Source: Rampa’l Cul – Jotes i olives

Comments Off none Read more

Jotes i olives | Lo Finestró

oct. 27
Matarranya

Source: Jotes i olives | Lo Finestró

A ran de l’espectable “Entre oliveres” que va tenir lloc el 25 de setembre a la Torrocella d’Alcanyís, en Germán Celma de la Codonyera  –un dels actuants de l’acte, com el seu pare, José Antonio, i la seua germana, Elsa, i molts més– ha publicat un vídeo musical i fotogràfic, “Jotes i olives”(1), i amb més explicacions al seu blog  “Ramp’al cul”. I tot en català de la Codonyera. Tot seguit teniu els links:

Entreu a: https:

//www.youtube.com/watch?v=ify1DH6z9fI

https://sites.google.com/view/rampalcul/arreglos-tradicionals/jotes-i-olives

(1) Del llibre Davall d’una olivera de J. M. Gràcia

Comments Off none Read more

El Partido Popular solicita ayudas para los agricultores afectados por el sharka en la huerta del Matarraña

oct. 27
Matarranya

Source: El Partido Popular solicita ayudas para los agricultores afectados por el sharka en la huerta del Matarraña

Comments Off none Read more

La ‘rasmia’ d’una llengua en perill d’extinció – Emma Zafón – directa.cat

oct. 26
Aragonès, Llengües a Aragó

Source: La ‘rasmia’ d’una llengua en perill d’extinció – directa.cat

Amb poc més de 10.000 persones que l’usen de manera habitual, la llengua aragonesa lluita per la seva supervivència després de dècades d’arraconament a l’extrem septentrional d’Osca

/ Ferran Coves

Emma Zafón

PUBLICAT:

Abril 20, 2021

La paraula rasmia ens remet a l’embranzida o tenacitat per cometre i continuar una empresa. Com podria ser la de mantenir viva la que, en poques dècades, s’ha convertit en la llengua més amenaçada de tot l’Estat espanyol: l’aragonès. Avui, les seves poc més de 10.000 parlants s’enfronten a un compte enrere força enrevessat per garantir el futur d’un idioma que durant segles havia estat el propi de la regió. Lluny de comptar amb un ampli consens per la seva supervivència, les divergències polítiques i socials fan d’aquesta llengua emparentada de ben a prop amb el català un repte sociolingüístic que vol escapar de la folklorització i de l’extinció, sense saber ben bé com fer-ho.

Anem a pams. El més pràctic per entendre la realitat aragonesa a escala demogràfica és equiparar-la amb l’Estat francès centralista, on tot és París. De Ponent enllà, es reprodueix el patró segons el qual tot és la Saragossa monolingüe que reclama el corredor central en detriment del Mediterrani, que llegeix el conservador Heraldo de Aragón i que gaudeix de segona residència a una de les localitats costaneres que discorren entre Salou i Peníscola. El bipartidisme PSOE-PP de la capital, amb figures rellevants a l’alcaldia com l’exministre Juan Alberto Belloch o l’expresidenta del Congrés espanyol Luisa Fernanda Rudi, contrasta amb la política de base rural de la resta del territori.

Precisament, és aquesta política de base rural la que ha marcat la deriva ideològica entorn de la llengua en els últims anys. El perquè caldria buscar-lo als orígens del partit hegemònic a l’Aragó despoblat, el PAR, Partit Aragonès Regionalista, una formació d’aquelles que s’autodenominen “de centre”, però que, en realitat, fou fundada per un procurador de les Corts franquistes, Hipólito Gómez de las Roces. Amb el seu tarannà de base falangista, el PAR ha acabat arrossegant els partits amb major implementació a Saragossa, seu del govern autonòmic, a invisibilitzar les dues llengües minoritàries que encara s’hi parlen (l’aragonès i el català). Superades les etapes del popular Santiago Lanzuela, qui va aprovar el primer reconeixement lingüístic amb la llei de patrimoni cultural de 1999, i del socialista Marcelino Iglesias, qui va tirar endavant la llei de llengües el 2009, els dos grans partits han buscat tradicionalment treure el rèdit electoral que prometia la divisió lingüística.

La Direcció General de Política Lingüística xifra en 1.131 alumnes l’estudiantat actual de llengua aragonesa a les 56 localitats on s’imparteixen classes

Aquí ens trobem en el punt exacte en el qual, a les confrontacions polítiques que desperta el trilingüisme, s’han de sumar les progressives escissions que ha patit l’escena associativa de l’àmbit de la lingüística i la filologia, alienes a l’escenari governamental. El primer ens que va voler regular la grafia de l’Alt Aragó va ser el Consello d’a Fabla Aragonesa, reunit als inicis de la Transició espanyola per rescatar l’idioma propi. Tanmateix, malgrat la declaració de bones intencions, el que va succeir en aquell moment va ser que el treball filològic acordat apostava tant per la diferenciació que els parlants van acabar per rebutjar-lo. Ho explica Jorge Pueyo, tuitaire i youtuber que ha popularitzat l’aragonès a les xarxes socials: “Si tothom en aragonès diem auto al cotxe, però en dos pobles del Pirineu l’anomenen votura per clara influència del francès, el que va fer el Consello va ser optar per la paraula més allunyada del castellà, (votura, en aquest cas), enara que només l’empressin molt poques persones”.

D’aquests criteris marcats pel Consello es van escindir el grup Estudio de Filología Aragonesa (EFA) i la Sociedat de Lingüística Aragonesa (SLA). Mentre la primera entitat s’ha consolidat i ha tendit cap a un model que recull les accepcions més àmpliament consensuades, la segona se centra a defensar les grafies d’arrel romànica i més similars al català. A les entitats acadèmiques, profundament dividides, cal sumar ara les complexitats derivades de fixar un estàndard en una llengua que manté tres modalitats orals diferenciades: l’oriental i majoritària, que es parla a la Ribagorça i a la Baixa Ribagorça (i que es pot sentir en les publicacions de Jorge Pueyo); l’occidental, de la zona de Val d’Echo i la zona d’Ansó, a l’altre extrem del Pirineu aragonès, i la central o belsetà, que es parla a la vall de Bielsa i que avui dia és considerada com la més amenaçada de totes tres.

Un dels últims parlants d’aquesta, el belsetà, és el pastor d’Espierba (petit nucli en el qual només viuen dues persones), Luis Ángel Saludas, conegut com Barré, qui fa més de quatre dècades que recopila el llegat lingüístic en un diccionari que ara deu tenir vora 17.000 mots únics a tot el Pirineu com vetiello (vedella, pronunciat vetiecho) o com capanna (cabana). Segons els seus càlculs, no queden més de cinquanta o seixanta persones que parlen aquesta variant i que respectin una estructura genuïna sense gaires influències castellanes. Barré lamenta, i ho fa amb la sonoritat pròpia de l’Aragó, que amb el Compromís de Casp (el tractat pel qual un infant castellà, de la dinastia dels Trastàmara, Ferran d’Antequera, fou designat rei d’Aragó el 1412), “se jodió todo”, i alerta la resta de parlants de llengües minoritzades mentre assegura que allà, a la seva vall, la pèrdua de l’ús vehicular en l’àmbit popular es va precipitar en qüestió de dues o tres generacions.

D’esquerra a dreta: Carmen Castán, mestra i escriptora; Jorge Pueyo, youtuber; Juan Carlos Marco, conegut com Chuan de Fonz, docent i novel·lista i Luís Ángel Saludas, conegut com ‘Barré’, pastor i lexicògraf. FOTOS |Emma Zafón

 

Tere Aguilaniedo, nascuda i resident a Fonts, el municipi més meridional on es conserva l’idioma, corrobora les paraules de Barré i retrata el procés de regressió en favor del castellà, del qual ella mateixa n’ha estat testimoni. “En poques dècades vam passar d’integrar nous parlants com els peons que arribaven per construir els pantans del franquisme a esborrar-lo de la vida pública i domèstica”, afirma. En l’actualitat, es dedica a la docència de l’aragonès al col·legi rural agrupat (CRA) Estadilla-Fonz i vaticina que l’únic futur de l’idioma “implica dotar-lo d’una utilitat com la que gaudeix el català, que és necessari per accedir a llocs de feina”. També és docent (fins aquest any en què s’ha jubilat) Carmen Castán, originària del petit nucli de Gavàs i parlant de la varietat coneguda com a patuès, la més pròxima al català que perviu a la vall de Benasc. En el discurs de Castán conviuen l’amargor de la llengua perduda amb l’esperança que li genera l’auge de la demanda a les aules de la zona. “Quan vaig començar a donar classes d’aragonès, a mitjans dels anys noranta, impartia a cinc col·legis diferents i en règim de mitja jornada. Ara, per al mateix territori, hi ha dos docents de secundària i dos de primària a jornada completa”, explica.

La Direcció General de Política Lingüística, òrgan creat amb l’arribada de Chunta Aragonesista al govern autonòmic l’any 2015, xifra en un total de 1.131 alumnes l’estudiantat actual de llengua aragonesa a les 56 localitats on s’imparteixen classes. D’aquest total, la majoria són del cicle infantil (507) i de primària (558), atès que en secundària i ensenyament adult les matrícules cauen en picat: 32 i 34 persones, respectivament. Segons el president de Chunta Aragonesista i actual portaveu de la formació en les Corts aragoneses, Joaquín Palacín, “la situació de la llengua és tan dolenta que s’ha d’agilitzar la constitució de l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa i potenciar l’aprenentatge a les aules”.

Tot i que aparentment pot resultar innegable que el reforç de la xarxa educativa en aragonès suposarà un revulsiu en la progressiva recuperació dels usos i els espais idiomàtics, a la pràctica ha generat certs recels entre la gent de les valls. El centralisme saragossà amb el qual s’impulsen moltes d’aquestes mesures, sumat a la manca d’un estàndard de consens va esquerdant de mica en mica les diferències entre les parlants que es coneixen com a patrimonials, –que tenen l’aragonès com a llengua materna– i les neoparlants, aquells que l’han apresa a posteriori. La filòloga i investigadora Maria José Girón es remet al centralisme extrem propi de l’Aragó per afirmar que “els muntanyesos ens sentim poc identificats amb les polítiques lingüístiques que es dicten des de Saragossa”. Allà, continua, preval la fabla, “un sistema artificial que comença a gestar-se fa més de quaranta anys en l’àmbit urbà amb el qual els parlants patrimonials no tenim gaire afinitat”. D’aquí que els aragonesoparlants rebutgen aquesta nomenclatura, la de fabla, per referir-se al seu idioma.

Identitat i divulgació

El fet diferencial sobre el qual no hi ha negociació possible entre les persones parlants patrimonials és la singularitat del, en paraules seves, somardisme, un concepte que vindria a ser l’equivalent a la sornegueria catalana. El somardisme és la carta de presentació de Jorge Pueyo a Twitter, on assegura que o “Somardismo u barbàrie”, i és l’al·licient conductor d’una part ingent de l’obra literària escrita en aragonès. Com en La descordada bida de Sinforosa Sastre, obra de la docent Carmen Castán i Premi Arnal Cavero de narrativa l’any 2002, el treball dona a conèixer una realitat bastant peculiar en el qual la burla pròpia de les muntanyes juga amb la idiosincràsia d’un personatge que s’apropa a un quasi feminisme rural. “Les nostres són històries amb aquesta intencionalitat sorneguera de poble a poble que se’ns dibuixen a través de llegendes i encanteris”, explica la guardonada autora.

Havent assimilat el somardisme, ens podem endinsar tant en el treball com en el discurs de l’escriptor Juan Carlos Marco, més conegut com Chuan de Fonz. Amb una dilatada trajectòria dedicada a la docència i les novel·les, Chuan representa la neutralitat més absoluta quant a les diferents polèmiques que esquitxen el debat lingüístic. “Mira –diu amb to de confiança–, jo no tinc cap problema amb ningú i tampoc em plantejo un horitzó de l’aragonès pel qual entestar-me en batalles. Quan feia classes en entorns aragonesoparlants optava per impartir-les en aquest idioma i, al final, veia que l’alumnat no aprenia física i química perquè no n’aprenia, però no perquè la llengua fos un problema”. La comoditat somarda de Chuan parteix de la satisfacció que viu amb els seus treballs i amb projectes impulsats per persones que, sense gaires complicacions, es llancen a difondre l’aragonès. “En el món de l’aragonès, passa que hi ha molta energia destinada a fotre a parir el veí. I així omples la tarda a Twitter, per dir-ho ràpid. Però quan trobo algú que avança perquè la resta aprengui alguna cosa i tira endavant, em genera més respecte”, conclou.

Un respecte com el que motiva el treball d’investigadora de Maria José Girón, qui s’ha enxarxat en la titànica tasca de recórrer els pobles del Pirineu perquè les variants patrimonials no es vegin engolides per un estàndard dictat des de Saragossa. “Molts parlants han mort sense ser conscients del valor que tenia la llengua que atresoraven en els seus records, hereus d’una evolució mil·lenària que reflecteix una manera genuïnament diferent de viure i entendre la relació amb el medi”, destaca. O respecte també pel reconeixement que fa poc han aconseguit els vídeos de Jorge Pueyo, que s’ha aventurat a comunicar amb tota naturalitat per a un públic cada vegada més ampli: “Ens cal normalitat i naturalitat, deixar de dir sempre i de manera expressa que anem a fer un contingut en aragonès i, senzillament, parlar-lo com qualsevol altre que parla la seva llengua. Tota la resta és folklore”, conclou.

Article publicat al número 522  de la Directa

Comments Off none Read more

Torna La Veu del Baix Matarranya (Magazin)

oct. 26
Matarranya, Normalització del català

Programació MAGAZIN 30 d’octubre de 2021.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores.
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals
11:40- 11:55.- Entrevista a Frco. Doménech,
Alcalde de Favara. Què passa amb l’ICA (impost contaminació d’aigües)
11:55- 12:30.- Àgora: “I ara la normalitat…”Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Entrevista al xef favarol Rubén Martín de “La Flor de Lis” i de”Tajo Bajo”, restaurants saragossants.
12:40- 12:55.- Entrevista a Bienvenido Giménez Gomollón. Ha publicat un llibre producte de la recerca dels refranys en El Quixot de Miguel de Cervantes.
12:55- 13:10.- Esports . José Manuel Pelegrín.
13:10- 13:25.- Els nostres corresponsals: El caspolí Néstor Fontoba. Avui parlarem amb el seu fill Adrián Fontoba, que presenta a Casp la seva novela de ficció “Tierra eterna”, publicada per l’ editorial Atlantis.
13:25- 13:40.- El corresponsal nonaspí Josep María Ràfales “lo Gravat”.
13:40-14.- Temps de volcans. Entrevista al vulcanòleg i astrofísic Antonio Eff-Danwich, profesor de la universitat de La Laguna.
Participants: Francisco Doménech alcalde de Favara, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Rubén Martín, Bienvenido Giménez, José Manuel Pelegrin, Néstor Fontoba, Josep Mª Ràfales, Antonio Eff-Danwich, Luis Carví i Elías Satué.

Comments Off none Read more

Presentació de l’obra poètica de Desideri Lombarte: Tortosa, València, Castelló, Tarragona

oct. 26
Franja, Catalunya, País Valencià, Matarranya

Cartell-presentacions OPCDL-novembre

Comments Off none Read more

Beceite y Valderrobres acondicionan el acceso a la Caixa con la instalación de unos agarres a modo de vía ferrata

oct. 26
Matarranya

Source: Beceite y Valderrobres acondicionan el acceso a la Caixa con la instalación de unos agarres a modo de vía ferrata

Comments Off none Read more

IV Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa

oct. 25
Matarranya

Source: Inici. IV Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa 

Entre l’11 i el 15 de desembre de 2001 es va celebrar, a Tortosa, Benicarló i Morella, la primera edició del Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa. La segona edició va tenir lloc entre el 30 de març i el 2 d’abril de 2006 a Amposta i Rossell. Vinaròs i Jesús van acollir la tercera edició entre el 23 i el 26 de novembre de 2011. Deu anys després reprenem l’activitat amb la voluntat futura de recuperar la periodicitat quinquennal de les primeres edicions. En aquesta ocasió retornarem a Tortosa, Capital de la Cultura Catalana 2021.

Les motivacions que van propiciar el primer congrés continuen plenament vigents. Per tant, mantenim la voluntat d’establir un fòrum de debat i reflexió al voltant d’aquest àmbit geogràfic de referència, fragmentat administrativament i abocat a una injusta marginalitat perifèrica. Us proposem, doncs, reprendre plegats un camí que ens reubique en la veritable condició de cruïlla cultural i territorial que ens pertoca. El congrés acollirà aportacions sobre qualsevol temàtica que s’ocupe del territori, en el seu conjunt o parcialment, des dels diversos àmbits de les humanitats i les ciències socials.

Aquesta activitat, tot i el seu format acadèmic, pretén aconseguir la complicitat d’un ampli ventall de participants: des del món dels ensenyants als agents culturals de la societat civil. Tots aquells que, en definitiva, se senten partícips d’un projecte centrat en la vertebració, la potenciació i la projecció d’aquest territori interautonòmic.

Us convidem, doncs, a participar activament en el IV Congrés de Cultura i Territori a les Comarques de la Diòcesi de Tortosa, que tindrà lloc al Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, a Tortosa, i a la XVIII Trobada de Centres d’Estudis i Entitats Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa, que tindrà lloc a Móra d’Ebre.

Comments Off none Read more

Peñarroya de Tastavins acoge la presentación de la obra completa de Desideri Lombarte en su localidad natal

oct. 25
Matarranya

Source: Peñarroya de Tastavins acoge la presentación de la obra completa de Desideri Lombarte en su localidad natal

El presidente de la Diputación de Teruel asiste a la inauguración de la biblioteca municipal después de que el ayuntamiento llevase a cabo una ampliación

La biblioteca acogió la presentación de la obra completa de Desideri Lombarte; El presidente Rando, el concejal Rubén Lombarte, el profesor Artur Quintana y el diseñador Carles Terés dieron los detalles de la publicación. J. L.
La biblioteca acogió la presentación de la obra completa de Desideri Lombarte; El presidente Rando, el concejal Rubén Lombarte, el profesor Artur Quintana y el diseñador Carles Terés dieron los detalles de la publicación. J. L.

La localidad natal del poeta y escritor Desideri Lombarte acogió ayer la presentación del libro “Obra poètica completa de Desideri Lombarte”, que recoge la obra de este escritor e investigador en lengua catalana, nacido en 1937 en Peñarroya de Tastavins. Además de una extensa obra poética, Lombarte también escribió teatro y novela, trabajos de investigación histórica y antropológica y artículos de opinión. El acto tuvo lugar en la recién remodelada biblioteca de la localidad tras las obras que el Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins llevó a cabo, dentro del edificio polivalente.La presentación de la obra poética se produce después de que el Instituto de Estudios Turolenses y la Diputación de Teruel, editores del libro, presentasen esta obra en una céntrica librería de Barcelona. Editada por el propio Instituto de Estudios Turolenses, se trata del primer libro en catalán de la colección Biblioteca Turolense.

El acto de presentación contó con la presencia del presidente de la DPT, Manuel Rando que fue recibido por el alcalde de Peñarroya de Tastavins, Ricardo Blanch. Tras firmar en el libro de honor del ayuntamiento, tuvo lugar el acto de presentación del ejemplar. En este caso la presentación corrió a cargo del propio presidente Rando, del concejal de cultura y teniente-alcalde de Peñarroya de Tastavins, Rubén Lombarte, el filólogo Artur Quintana y el escritor y diseñador Carles Terés, encargado de diseñar la portada. Quintana y Terés fueron los coordinadores del libro junto a Héctor Moret.

El libro, en el que destaca la calidad de la edición, recoge a lo largo de 700 páginas la obra completa del célebre autor matarrañense. Durante el acto destacaron que se trata de uno de los poetas en lengua catalana más universales, que integra el primer volumen de la colección Biblioteca Turolense, dedicada a la obra completa de autores de la provincia.

Durante el acto se dieron a conocer distintos detalles de esta nueva publicación. J.L.
Durante el acto se dieron a conocer distintos detalles de esta nueva publicación. J.L.

En este sentido, el presidente Rando señaló la importancia de divulgar las figuras turolenses más importantes del mundo de la cultura. «Esta provincia puede presumir de una extensa riqueza cultural, dentro de la que no hay que olvidar la lengua catalana, parte imprescindible de nuestra identidad como provincia», explicó Rando. «Tenemos que poner en valor, tanto en el propio territorio como fuera, los iconos culturales de nuestra provincia. Y Desideri Lombarte ya lo es. Aún más, en este caso apostamos por darle una mayor trayectoria a este trabajo con la presentación en Barcelona el pasado 6 de octubre y acabamos de cerrar 4 presentaciones en Tortosa, Tarragona, Castellón y en Valencia», añadió durante el acto de presentación destacando que es el primer título en catalán de la colección «Biblioteca turolense».

El presidente se ha mostrado muy satisfecho por formar parte de este acto «en un día feliz” que ejemplifica «la forma de trabajar del nuevo IET, mucho más abierto a la ciudadanía, que apuesta por la descentralización más allá de la capital». Los coordinadores del proyecto destacaron el propio ejemplar, de gran factura técnica, y describieron a Desideri Lombarte como un escritor aragonés de lengua catalana «que intenta llevar a cabo una obra de gran ambición literaria, a pesar de no contar con tradición ni en castellano ni en catalán, digna de este nombre en su tierra de origen».

«La obra está centrada, de una forma o de otra, en la evocación emocionada, a través de la historia colectiva y personal, del paisaje y el pasado de los lugares donde había nacido, nutrido y hecho este escritor, y de las personas que lo habitaron y habitan», añadió Artur Quintana. Según Quintana, «el poeta quería dejar testigo de la vida y la historia silenciada de la gente del Matarraña, y, al hacerlo, desplegó también una profusa muestra de poesía amorosa y de meditación cáustica sobre la cruda existencia del hombre moderno, sobre la muerte y la soledad, y con espléndidas metamorfosis». Lombarte es considerado como «una personalidad y persona esencial en el desarrollo del activismo cultural y de la historia de la literatura y cultura catalanas en Aragón». Aparejador de profesión, supo convertir la gente y la tradición oral del Matarraña en general y de Peñarroya de Tastavins en particular en un universo literario con gran aceptación popular. El acto contó además con la presencia del presidente de la comarca del Matarraña, Rafael Martí y la diputada provincial Susana Traver.

Renovada y ampliada biblioteca

Todo ello a tan solo dos días del día Internacional de las Bibliotecas. El acto tuvo lugar tras la remodelación de las instalaciones situadas en el Edificio Polivalente. El consistorio decidió unir dos dependencias para ampliar las antiguas instalaciones y que actualmente son más espaciosas y diáfanas. «Teníamos 2 salas, una dedicada a la biblioteca y otra destinada a celebrar juntas y durante la pandemia decidimos contar con un espacio más amplio y terminar de equipar estas instalaciones, todo ello con medios propios», explicó Ricardo Blanch, alcalde de Peñarroya de Tastavins. El primer edil subrayó que el acto de inauguración se produjese a pocos días del día Internacional de las Bibliotecas y en un acto en el que se puso de manifiesto la importancia del ilustre escritor Desideri Lombarte.

El presidente de la DPT, Manuel Rando firmó en el libro de autoridades y fue recibido por el alcalde Ricardo Blanch. J.L.
El presidente de la DPT, Manuel Rando firmó en el libro de autoridades y fue recibido por el alcalde Ricardo Blanch. J.L.

La nueva biblioteca del municipio de Peñarroya de Tastavins es una ampliación de la anterior, que había quedado pequeña para el gran volumen de libros con los que cuenta (alrededor de 4.000). Se sitúa en un espacio municipal multidisciplinar de 80 metros cuadrados, renovado y dedicado también a charlas, actividades, estudio, como espacio de lectura o punto de encuentro para la escuela de adultos o el club de lectura. El presidente Rando destacó la importancia de contar con una nueva instalación de este tipo. «Inaugurar una nueva biblioteca en la provincia, o su ampliación, es abrir una ventana a la cultura, el conocimiento y la información. Significa enriquecer a los vecinos y vecinas de todas las edades y dinamizar la vida cultural de la localidad a través de la lectura», explicó el presidente de la DPT, que añadió que «desde la DPT vamos a seguir apoyando lo que es la parte más importante y esencial de la cultura: la lectura».

El presidente provincial recordó que el equipo de gobierno de la DPT está impulsando los programas de fomento de la lectura y las ayudas para la compra de libros y material. El importe de estas últimas ayudas se ha duplicado excepcionalmente, también como forma de ayudar al sector librero, pasando de los 70.000 euros de 2020 a los 140.000. Además, se ha creado una línea específica de subvenciones para las salas de lectura, con 6.000 euros «que permiten llegar también a las localidades más pequeñas, las que no cuentan con biblioteca pública al uso», y se han destinado 10.500 euros al programa ‘Leyendo con…’ con el que la DPT impulsa la organización de encuentros con escritores y otros profesionales en las bibliotecas públicas para lanzar sus opiniones o generar debates en torno a la lectura previa de un libro. El fomento de la lectura por parte de la institución provincial a través de las bibliotecas y salas de lectura municipales coincide con «un aumento de lectores en todos los municipios», según Rando. «Entre las cosas buenas que ha traído la pandemia, está el incremento de lectura en la población», precisó.

El acto completó el aforo máximo permitido. El presidente Rando conoció junto al alcalde y la técnico de la biblioteca la nueva ampliación. J.L.
El acto completó el aforo máximo permitido. El presidente Rando conoció junto al alcalde y la técnico de la biblioteca la nueva ampliación. J.L.

Por su parte según explicó el teniente-alcalde y concejal de cultura del Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, Rubén Lombarte, el consistorio se ha encargado con fondos propios de la reforma de la biblioteca, y ya contaba con el nuevo mobiliario. Asimismo, se ha reformado una de las calles que da acceso al edificio, la calle del Rosario, donde se localiza además la vivienda natal de Desideri Lombarte. Estas obras se han llevado a cabo gracias a la financiación del Plan de Obras y Servicios de la DPT. Rubén Lombarte ha explicado que el objetivo es que los vecinos y vecinas se relacionen, «y somos conscientes de que la biblioteca es un lugar de encuentro importante», ha dicho. «Tenemos un club de lectura muy dinámico, existen lectores de todas las edades y es necesario tener un espacio acorde a las necesidades de los usuarios». De hecho, la biblioteca de Peñarroya de Tastavins es el lugar de encuentro del club de lectura del municipio, integrado por diez personas, que ha seguido activo a pesar de la pandemia.

Comments Off none Read more

L’aragonès, una llengua en perill d’extinció – El Temps

oct. 25
Aragó, Catalunya, País Valencià, Aragonès, Llengües a Aragó

Sense el reconeixement de l’oficialitat i arraconat geogràficament a la zona més septentrional d’Aragó, la llengua aragonesa es troba en una situació límit. La transmissió generacional de l’idioma és profundament fràgil, el suport institucional que gaudeix és mínim i arrossega la maledicció de no comptar amb un estàndard consensuat entre les organitzacions implicades en la seua promoció. La recent creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua hauria de resoldre una problemàtica que dificulta el creixement d’una comunitat lingüística amb poc més de 8.000 parlants. L’emergència a les xarxes socials del fenomen Jorge Pueyo, qui fa activisme digital de l’aragonès, és l’última mostra de resistència espontània del xicotet teixit d’associacions que lluiten a l’Aragó per evitar la mort d’una llengua amb les constants vitals precàries.

Continuar llegint… L’aragonès, una llengua en perill d’extinció – El Temps

Comments Off none Read more

El Blog de Fet (Ribagorça)

oct. 25
Ribagorça

Source: El Blog de Fet

Comments Off none Read more

Teruel Existe presenta alegaciones contra la línea eléctrica y el Clúster Begues que discurriría por el norte de la provincia

oct. 23
Matarranya

Source: Teruel Existe presenta alegaciones contra la línea eléctrica y el Clúster Begues que discurriría por el norte de la provincia

Comments Off none Read more

Peñarroya de Tastavins presume de poeta (Desideri Lombarte)

oct. 23
Desideri Lombarte, Literatura, Matarranya, Normalització del català

Presentada la obra poética completa de Desideri Lombarte, editada por la Diputación provincial.

Participantes en la presentación del libro de Desideri Lombarte, delante de la casa de Peñarroya en la vivió el poeta.
Participantes en la presentación del libro de Desideri Lombarte, delante de la casa de Peñarroya en la vivió el poeta.
Heraldo.es

La nueva biblioteca pública de Peñarroya de Tastavins ha sido escenario este viernes de la presentación del libro “Obra poètica completa de Desideri Lombarte”, una monumental antología editada por el Instituto de Estudios Turolenses (IET) sobre la obra del escritor natural de esta localidad del Matarraña fallecido en 1989 en Barcelona. Lombarte es el máximo exponente de la literatura en catalán escrita por autores turolenses. El presidente de la Diputación de Teruel (DPT), Manuel Rando, ha celebrado con este acto, que ha incluido la inauguración de la nueva biblioteca de Peñarroya, el Día de las Bibliotecas, que tiene lugar cada año el 24 de octubre,

Continuar llegint… Peñarroya de Tastavins presume de poeta

Comments Off none Read more

L’aragonès, una llengua minoritzada en vies de recuperació – Ateneu de Barcelona – Jorge Pueyo

oct. 23
Aragó, Catalunya, País Valencià, Aragonès, Llengües a Aragó

L’aragonès és una llengua minoritària i minoritzada que pateix greus problemes de transmissió generacional, ensenyament i alfabetització a les escoles, visibilitat pública i dispersió entre els parlants, però és també una llengua que, en els darrers anys, s’ha anat fent un espai a Internet i a les noves tecnologies. De ser la llengua majoritària en tota la regió d’Aragó, actualment té menys de 30.000 parlants. Aquest fet permet que en bona mesura es pugui parlar d’una comunitat d’aragoneso-parlants amb una forta consciència lingüística. Aquest és el cas de Jorge Pueyo, que parlarà sobre la pròpia experiència de ser un divulgador i activista de l’aragonès, sobretot a les xarxes socials.

Jorge Pueyo, divulgador de l’aragonès i activista lingüístic.

4 Comments none Read more

Lo tió Maties | Contalles de Fórnols

oct. 21
Matarranya

LA SARDINETA

Jo tindria uns nou anys i un dia ma mare me va enviar a comprar sardineta a casa del tió Maties i la tià Ramona (la seua dona).

—Pedro, agarra diners i marxa volant a comprar sardineta a casa del tió Maties, que si no s’acabarà. Quan arribos, crida a la tià Ramona des de l’entrada i baixarà a atendre’t —me va dir ma mare, mentres pelave unes pataques per a ficar-les al topí del cocido.

Vaig agarrar un duro i un cabasset d’anar a comprar i me’n vaig anar a escape cap a la plaça. Mentres caminava pel carrer de Baix, anava infundat repetint mentalment lo nom de la tià Ramona per a que no me s’olvidare pel camí. La tià Vicenta de Borràs me va veure passar i me va dir:

—Pedro! Vas a comprar sardineta?

—Sí —li vaig contestar tot estranyat—. Com ho ha endevinat?

—Perquè anaves repetint en veu baixa: “tià Ramona, tià Ramona”. Ja fas com ton pare, que parleu sols quan aneu cavilosos —me va dir enrient-se una mica de que pensara en veu alta sense acatar-me’n.

Comments Off none Read more
La Franja
Copyright © 2024 La Franja Design by SRS Solutions top

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.