Skip to content

Source: La Comarca del Matarraña finaliza el sistema de automatizado de la infraestructura de agua potable

Source: El SEPRONA denuncia a los organizadores de una competición de pesca que se celebraba sin autorización en Fayón

Source: En els deu anys de Licantropia | Lo Finestró

// Tuabech Terès Antolín

Recordo que, quan tenia cinc anys, tots els personatges que apareixien a la televisió —tant sèries, com pel·lícules, com programes del dia a dia— eren blancs: els protagonistes, els presentadors, els dibuixos animats… fins i tot els extres de les pel·lícules eren tots blancs.

Les noies eren rosses, amb el cabell llis i llarg, amb ulls blaus, verds o d’un castany clar molt bonic, llavis fins i un nas estret i recte. Les poques noies que se suposava que eren negres o d’una altra ètnia, tenien una aparença el més semblant possible a la d’una noia blanca, com a Espies de veritat: cabell llis, la pell molt clara —per a una persona negra—, i ulls també clars.

No va ser fins que tenia uns dotze anys que vaig veure per primer cop una persona negra a un programa de televisió espanyol. Del programa, no en recordo el nom, però sí que recordo que era una noia molt lletja que feia el paper d’una prostituta que amb prou feines parlava el castellà. Hauria d’esperar fins als quinze anys per veure una noia negra guapíssima, amb el cabell ‘afro’ i que no estava estereotipada, aparèixer en una pel·lícula espanyola.

El fet de no veure a gent que s’assemblés a mi representada en els mitjans espanyols, va ser la raó per la qual sempre he optat per consumir sèries, pel·lícules i programes de mitjans de comunicació estrangers, específicament dels Estats Units, Canadà i Regne Unit. Gràcies a aquests programes vaig poder veure que la gent com jo també podem ser advocats, metges, presidents, actors, cantants, empresaris, esportistes…

Si no hi ha diversitat en els mitjans de comunicació, la idea que reben les nenes i noies, joves i influenciables (com jo quan tenia sis anys), en veure qualsevol pel·lícula, sèrie o programa de qualsevol mena, és que si no ets una noia blanca, amb el cabell ben llis, el nas estret i recte, els llavis fins i ulls de color clar, no pots ser res més que una prostituta, un immigrant que faria qualsevol cosa per aconseguir el visat o un delinqüent. A més a més, no pots ser atractiu de cap manera.

És per això que crec que els mitjans de comunicació tenen un paper crucial. Ells han de ser qui fomentin la representació i la diversitat; d’aquesta manera noies com jo no tindrem l’autoestima pel terra perquè creiem que no som guapes. Això s’aplica a tot, tant a la raça com als diferents tipus de cossos, d’orientació sexual… La representació i la diversitat poden canviar per complet l’autoestima i la percepció d’un mateix.

‘Espies de veritat’. / Marathon Media Group

Source: La importància de la representació en els mitjans de comunicació » Temps de Franja

Source: Presentacions desiderianes a dojo i a raig fet » Temps de Franja

// Júlia Llambert

En Desideri Lombarte, que en vida no ho va tenir gaire fàcil per a publicar, frueix pòstumament d’una força considerable difusió de la seua obra. A finals del segle passat van aparèixer cinc poemaris inèdits, tres antologies poètiques, i dues més recentment. Se n’ha recollit el teatre i se n’ha editat la novel·lística, l’epistolari, i diversos treballs d’història i etnologia. Resten encara inèdits una traducció fragmentària del Cantar de Mío Cid, un extens estudi dels masos de Pena-roja i una cinquantena d’articles i algun pròleg en llibres, revistes i diaris, si més no. El 28 d’abril d’enguany, diada de Sant Afrodisi de Besiers, l’Instituto de Estudios Turolenses, que ja abans havia col·laborat en l’edició de bastants textos lombartians, ha inaugurat la Biblioteca Turolense, dedicada a obres completes o altres de celebrats autors terolencs en qualsevol llengua, amb l’edició de l’Obra Poètica Completa d’en Desideri Lombarte. És un volum de 715 pàgines —o de 728 si hi incloeu l’índex i el colofó— esplèndidament editat, amb un pròleg de n’Hèctor Moret i de n’Artur Quintana, qui, junts amb en Carles Terès i els serveis editorials de l’IET, n’han tingut cura.

Per a difondre el llibre l’IET ha programat una nodrida tanda de presentacions: sis fins ara. La primera ha estat el 6 d’octubre a la Llibreria Laie de Barcelona a càrrec de n’Héctor Moret —en podeu llegir més detall ací. Ha seguit el 23 d’octubre a la Biblioteca Municipal de Pena-roja amb parlaments d’en Manuel Rando, President de la Diputació de Terol, en Carles Terès i n’Artur Quintana. El quatre de novembre, dia de sant Carles Borromeo, a la Llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, la presentació per part d’en Carles Terès i n’Artur Quintana, curadors de l’edició, i d’en Joaquín Guillén en nom de l’IET, ha comptat també amb un recital de poesia lombartiana per part de n’Emigdi Subirats i en Manel Oller.

Quintana i Terès en plena presentació a la 2 de Viladrich. / Sigrid Schmidt von der Twer
Quintana i Terès en plena presentació a la 2 de Viladrich. / Sigrid Schmidt von der Twer
Emigdi Subirats recitant Lombarte acompanyat a la guitarra d'un alumne seu. / Sigrid Schmidt von der Twer
Emigdi Subirats recitant Lombarte acompanyat a la guitarra d’un alumne seu. / Sigrid Schmidt von der Twer

L’endemà en Juan Villalba, vicepresident de l’IET, ha fet conèixer l’OPC lombartiana a la Llibreria Primado de València. El dissabte 6 ha tocat el torn de la presentació al Centre Cultural La Bohèmia de Castelló de la Plana amb en Joaquín Guillén i n’Artur Quintana, de qui em consta que en acabar l’acte es va dirigir, en companyia de l’escriptora vall-de-rourera Mar Puchol, al carrer de Cavallers per a admirar la rajoleta o taulellet que recorda les Normes Fabrianes del 1934.


Rajola commemorativa de les Normes de Castelló de 1934. / Sigrid Schmidt von der Twer
Rajola commemorativa de les Normes de Castelló de 1934. / Sigrid Schmidt von der Twer

A. Quintana i J. Guillén. presentant l'OPC lombartiana a Castelló / Mar Puchol
A. Quintana i J. Guillén. presentant l’OPC lombartiana a Castelló / Mar Puchol
Presentació a Castelló de la Plana. / Sigrid Schmidt von der Twer
Presentació a Castelló de la Plana. / Sigrid Schmidt von der Twer

La saguera presentació, ha sigut a Tarragona a la Llibreria la Capona —Quan sona la Capona, no sona per Tarragona diuen de la campana gran de la Catedral. Hi han parlat en Joaquín Guillén i n’Artur Quintana, i ens han recordat que en un “Lo primer camí”, un gènere memorialístic dels escriptors franjatins on expliquen a Temps de Franja com van descobrir que el nostre xapurriau de l’Aragó és bona llengua, es català del bo, com canta en Tomàs Bosque, doncs sí que en un “Lo primer camí” publicat per en José Antonio Carrégalo, escriptor i investigador mont-rogí traspassat enguany, s’hi llegeix: La meua descoberta del català com a llengua de cultura va ser gràcies a què un advocat amic de Valls […]em va passar un número de la revista Desperta,ferro! amb una poesia de Desideri Lombarte, “A la conquesta de la Roca.” Em va impressionar fortament. Escriure una cosa tan meravellosa en aquell xapurriau! Va ser decisiu. I ací s’acaben els puials i muntons de presentacions lombartianes. Com haureu pogut observar l’Obra Poètica Completa ha estat prou ben presentada a Catalunya i al País Valencià, però gairebé gens a l’Aragó, o gens del tot si considereu que la presentació a Pena-roja ha estat feta sobretot per ser la vila nadiua d’en Desideri, i no tant per ser aragonesa ni franjatina. Confiem que d’altres en seguiran pel nostre país.


A. Quintana i J. Guillén a la presentació de Tarragona. / Rubén Carrégalo
Part dels assistents a la presentació de Tarragona. / Sigrid Schmidt von der Twer
Part dels assistents a la presentació de Tarragona. / Sigrid Schmidt von der Twer

L’Obra poètica Completa d’en Desideri Lombarte va ser programada l’any 2015 com d’immediata publicació a la col·lecció lo Trinquet que l’IET edita des del 2009. Tanmateix l’edició de l’OPC es va anar endarrerint fins ara al 2021 en publicar-se com a número 1 de la Biblioteca Turolense, i és així com ara pot reiniciar-se la sis anys interrompuda col·lecció Lo Trinquet, on ja es troba en procés d’edició el poemari Aplec d’en juli Micolau, i un munt més d’obres fent cua per a ser publicats

Source: Endesa reforzará la red del Matarraña frente a nevadas

https://www.instagram.com/tv/CWYHCSeDIqm/?utm_medium=copy_link

Source: 32a Convocatòria de les beques Amanda Llebot » Temps de Franja

// Redacció

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA, col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca aquest concurs amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre temes locals i comarcals. Hi ha la modalitat general i l’escolar.

Les bases són les següents:

 

Bases Convocatòria general

1a. El treball haurà de ser inèdit i pot tractar sobre qualsevol tema que tinga com a marc de referència el Baix Cinca (llengua, història, geografia, economia, etnologia, ciències, etc.).

2a. La dotació econòmica de la beca és de 1.000 euros.

3a. El projecte del treball a realitzar es podrà presentar fins al 30 de novembre de 2021 i tindrà una extensió màxima de 12.000 caràcters. Aquest projecte servirà de base al jurat per assignar la beca. El projecte seleccionat s’anunciarà durant la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA.

4a. Una vegada presentat el treball, que haurà de ser abans del 30 de novembre de 2022, es lliuraran els 1.000 euros de la beca. Part d’aquesta quantitat podrà rebre’s abans si se’n justifica la necessitat, sempre que la investigació estigui en procés de realització. La no presentació del treball dins de l’esmentat termini donarà per anul·lada la beca, almenys que se sol·liciti i sigui concedida una pròrroga. L’autor es compromet a realitzar una presentació pública del seu treball en un acte organitzat per l’IEBC-IEA.

5a. L’extensió del treball serà de un mínim de 100 pàgines, i es presentarà en suport paper, acompanyat de les fotografies i il.lustracions que es crega convenient, i en suport digital. Es podrà presentar també en format audiovisual o altres sempre que les característiques del treball ho demanen.

6a. Tant el projecte com el treball podran redactar-se en català o en castellà.

7a. El projecte i el treball aniran identificats amb el nom, adreça i el telèfon dels seus autors i s’enviaran a:

XXXII CONVOCATÒRIA DE LES «BEQUES D’INVESTIGACIÓ AMANDA LLEBOT»

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Apartat 116 22520 Fraga

8a. El Jurat estarà format per un membre de la Junta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA i aquells professionals que es crega oportú, segons el tema dels projectes presentats, el nom dels quals es donarà a conèixer en el lliurament dels premis. El premi es pot declarar desert. El jurat completarà al seu criteri les omissions que hi puga haver en la redacció d’aquestes bases, així com els possibles dubtes d’interpretació.

9a. La participació implica la lliure acceptació d’aquestes bases.

10a. L’Institut d’Estudis del Baix Cina – IEA tindrà el dret de publicació del treball en qualsevol suport i idioma. L’autor podrà publicar-lo per la seua part amb el permís de l’Institut i sempre indicant que es tracta d’un treball becat en la convocatòria de les beques Amanda Llebot de l’IEBC-IEA.

INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA – IEA / FUNDACIÓ JORDI CASES I LLEBOT

Fraga, 31 de juliol de 2021


Bases Modalitat escolar

1a. El treball haurà de ser inèdit i pot tractar sobre qualsevol tema que tinga com a marc de referència el Baix Cinca (llengua, història, geografia, economia, etnologia, ciències, etc.).

2a. Es convoca una beca de 300 euros.

3a. Hi podran participar, de forma individual o en grup, els alumnes matriculats el curs 2021/2022 a segon cicle d’ESO, Batxillerat o Cicles Formatius als centres educatius de la comarca. Els treballs es realitzaran sota la direcció d’un professor del centre.

4a. El projecte de treball es podran presentar fins al 30 de novembre de 2021 i servirà de base al jurat per a assignar la beca. El projecte seleccionat s’anunciarà durant la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA. El termini de presentació del treball serà fins al 30 de novembre de l’any 2022, al lliurament del qual es farà entrega dels 300 euros del premi. Esta quantitat podrà rebre’s abans, si se’n justifica la necessitat. La no presentació del treball dins de l’esmentat termini donarà per anul·lada la beca, almenys que se sol·liciti i sigui concedida una pròrroga.

5a. L’extensió del treball serà flexible, sent a criteri del jurat la valoració de la seua qualitat i extensió suficients. Haurà de presentar-se, per una part, en paper, a doble espai, per una sola cara, acompanyat de les fotografies i il·lustracions que es crega convenient i, per una altra, en suport digital. Es podrà presentar també en format audiovisual o altres sempre que les característiques del treball ho demanen.

6a. Tant el treball com el projecte podran redactar-se en català o en castellà.

7a. El treball i el projecte aniran identificats amb el nom, l’adreça i el telèfon dels seus autors i del professor que els dirigeixi i s’enviaran a:

XXXII CONVOCATÒRIA DE BEQUES D’INVESTIGACIÓ “AMANDA LLEBOT”

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Apartat 116 22520 Fraga

8a. El jurat estarà format per un membre de la Junta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA i aquells professionals que es crega oportú, segons el contingut dels projectes presentats. Els premis es poden declarar deserts. El jurat completarà al seu criteri les omissions que hi pugui haver en la redacció d’estes bases, així com els possibles dubtes d’interpretació.

9a La participació implica l’acceptació d’estes bases.

10a. L’Institut d’Estudis del Baix Cina – IEA tindrà el dret de publicació del treball en qualsevol suport i idioma. L’autor podrà publicar-lo per la seua part amb el permís de l’Institut i sempre indicant que es tracta d’un treball becat en la convocatòria de les beques Amanda Llebot de l’IEBC-IEA.

INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA-IEA / FUNDACIÓ JORDI CASES I LLEBOT

Fraga, 31 de juliol de 2021

 

// Patrici Barquín

Quan era petit lo de la higiene general quedava circumscrit al dissabte. Així que durant la setmana calia sobreviure com bonament podíem. Colònies comprades a granel per onzes i nebulitzada excessivament per cabell i roba; ràpides rentades de cara i mans a correcuita a l’aigua gelada, i mocadors humits, que haguera dit que eren fets de paper de vidre, refregats per la cara, pa intentar mantenir-me mínimament polit mentre tocava acudir un dia i un altre a mestra, a la mestra franquista.

Quan arribava lo cap de setmana tocava fer dissabte, i fer dissabte implicava, a part de la neteja de la casa, la neteja dels fills. Així recordo que quan me despertava fart de dormir, la mare ja m’esperava a la cuina amb una olla d’aigua al foc i un cossi a la vora de l’estufa rossenta de tanta llenya com li havia ficat. Me pujava a una cadira i me despullava amb molt d’amor, abocava l’olla d’aigua calenta, afegia aigua freda mentre jo ja estava tremolant de fred, m’agafava al braç i m’introduïa suaument a l’aigua tèbia a la vora de l’estufa. Seguidament agafava espart i tall de sabó i m’esfregava ben fort fins que no quedava ni un racó amb restes del franquisme acumulat durant tota la setmana a mestra. Acte seguit, com si fos un ritual màgic omplia un topí d’aigua tèbia i l’abocava molt a poc a poc per a esbandir tot lo sabó. Desprès m’embolicava amb la tovalla i me deixava assegut a una cadireta a la vora de l’estufa fent-me gaudir de la calentor i de la lleugeresa del meu cos nu, net i escalfat. Per acabar esmorzava en la tranquil·litat de saber que desprès tocava eixir a jugar al carrer i no anar a la mestra que tant odiava. Continuar llegint… La higiene, la dutxa i la tecnologia » Temps de Franja

Source: Entitats ecologistes preparen les al·legacions contra la MAT que es projecta de l’Aragó a Masquefa – La Manyana

Programació MAGAZIN 20 de novembre de 2021.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores.
Tel. 976 635 263
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45- 11:55.- Resultats del Campionat autonòmic d’Aragó en la modalitat de” Caza menor con perro”, celebrat a Favara el dissabte passat dia 6 de novembre. Marcos Víctor Calleja, president de la Societat de caçadors, organitzadora de l’event.
11:55- 12:30.- Àgora: “El amor, algo natural en los seres humanos, o creación cultural?” Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Natxo Sorolla. Sociòleg
12:55- 13:10.- Esports . José Manuel Pelegrín.
13:10- 13:25.- Productes de tardor. El xef maellà a La Torre del Visco, Rubén Catalán.
13:25- 13:40.- Alba Brunet, favarola estudiant de dret, a les terres granadines dintre del programa universitari SICUE.
13:40-14.- Entrevista a la diputada autonómica, alcaldesa de Mirambel i nova secretaria regional de la lluita contra el despoblament del PSOE aragonés, Mari Carmen Soler Monforte.
Participants: Marcos Víctor Calleja, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Natxo Sorolla, José Manuel Pelegrin, Rubén Catalán, Alba Brunet, Mari Carmen Soler Monforte, Marcos Calleja i Elías Satué.

En anglés i francés —en canvi— sí que n’hi ha, de visites. Deu ser que són també llengües aragoneses? Probablement ens hauria explicat que eixes llengües eren per als turistes. Que potser els turistes no podem parlar la llengua que ella mateixa parla? Serà que valencians, catalans i andorrans no mereixem la mateixa consideració com a turistes? Que potser ens fan algun descompte, atés que no ens donen el mateix servei que als altres?

Continuar llegint… Matarranya silenciat – Ferran Suay

Pepa Nogués Furió va nàixer el 1972 a Carlet, població valenciana de la comarca de la Ribera Alta. Estudià a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona on es va graduar d’Antropologia –en l’especialització d’Etnologia- el 1998. Membre de la Comissió de Recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del 2008 al 2011, ha investigat la cultura popular i és autora de recerques sobre jocs populars i tradicionals del Maresme i de la Terra Alta. Ha participat a les Jornades d’Etnologia de les Terres de l’Ebre presentant treballs, exposicions i fent de guia. Directora del Centre d’Estudis de la Indumentària Tradicional de les Terres de l’Ebre, col·laboradora del Museu de les Terres de Ebre i de l’Ecomuseu dels Ports, educadora ambiental al Parc Natural, emprenedora de l’empresa Guies del Port i fundadora de l’entitat Aula d’Artesanies, Tradició i Ecologia.

Des del 1998, en què acabà els estudis universitaris, al 2007 s’establí a la Terra Alta. Més tard, passarà a residir a la Portellada al Matarranya, població de Víctor Vidal, la seua parella. I ara la seua activitat se centrarà més a la nostra comarca, sense oblidar-se dels  lligams culturals amb la Terra Alta. Formarà part de la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya i organitzarà i serà la comissària i dinamitzadora de l’exposició  Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar (2002) i, amb M. Gimeno, H. Moret i R. Solana, realitzaran l’exposició La llengua catalana a l’Aragó (2005) promogudes per ASCUMA. Amb totes dos recorrerà moltes poblacions franjolines, aragoneses i de les terres de parla catalana. Donarà classes de català per adults a diverses poblacions del Matarranya, del Baix Aragó-Casp i a Alcanyís.

Treballà a la Comarca del Matarranya, del 2004 al 2007, en la recuperació d’arxius municipals i privats i la catalogació i difusió dels monuments i altres elements patrimonials de les poblacions que la formen. Coordinà les Trobades d’Autors Ebrencs a Fondespatla, idea original d’Octavi Serret, el llibreter de Vall-de-roures, que s’organitzaren del 2006 al 2012. Com a mare de dos filles i preocupada per la seua educació, serà sòcia fundadora i secretària de l’Associació de pares i mares del Matarranya per l’escola en català ‘Clarió’ constituïda el 2013, amb l’objectiu de promoure i intensificar la presència de la nostra llengua en tots els centres educatius i organitzar activitats i recursos pels menuts.

Coordinadora del 2007 al 2015 del programa de dinamització dels l’Horts Escolars impulsat pel programa ‘Pon Aragón en tu mesa’ dels grups Leader d’Aragó i l’empresa Guies del Port que va fundar amb el seu marit. Col·laborà amb el Museu Etnològic de Nonasp d’Amics de Nonasp en el projecte Lo Museu parla 2015 a 2018 i entrevistà a vint nonaspins que parlen del seu passat i de la vila, que representaren unes 17 hores de gravació audiovisual i que es completà amb la transcripció del contingut.

Professora de català a l’Escola Oficial d’Idiomes-EOI- Ignacio Luzán de Montsó del 2014 al 2016 i de Llengua Catalana i Literatura a l’IES Matarraña del 2016 fins l’actualitat. Des del centre dinamitzarà les múltiples activitats al voltant de l’aprenentatge de la nostra llengua: trobades amb escriptors, celebració del Dia de la Llengua, viatge a l’Alguer, concurs Ficcions, trobades amb iaios, cançoner tradicional matarranyenc… Amb els seus alumnes ha col·laborat des de fa cinc anys amb Ràdio Matarranya amb el programa setmanal ‘Info Insti’. Amb Pietro Cucalón són els coordinadors de la revista Temps d’escola que apareix a Temps de Franja, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, una eina didàctica per a l’aula aragonesa de parla catalana que va iniciar-se el 2016. Coordinadora del Programa Jesús Moncada del Govern d’Aragó per la promoció del català en el territori.

Ha publicat articles a les revistes Lo Senienc, Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta, Revista d’Etnologia de Catalunya, Caramella, Temps de Franja, La Comarca, Kalat-Zeyd… És autora dels llibres: “Parc Natural dels Ports. Patrimoni Humà” i “La indumentària tradicional en el calendari festiu”, a més de publicacions digitals sobre els seus treballs.

Tota esta intensa activitat cultural de la nostra companya Pepa Nogués Furió, realitzada a les nostres comarques i a les Terres de l’Ebre, ens ha portat a Iniciativa Cultural de la Franja que presideix Artur Quintana atorgar-li merescudament el XIV Premi Franja: llengua i territori corresponent al 2020. L’acte de lliurament se farà el dia 7 de desembre al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit en què tindrà lloc una conferència a càrrec d’en Josep Joan Moreso i  Mateos, tortosí i Catedràtic de Filosofia del Dret, ex rector de la Universitat Pompeu Fabra (2205-2013).

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA

Declarada Entitat d’Utilitat Pública

C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 628697751-978851521
Facebook: Associació Cultural del Matarranya-ASCUMA

Web: ascuma.org

Instagram: ascuma_matarranya

Twitter: ASCUMA@matarranya

Source: La crisis del sharka provoca que varias familias hayan dejado ya Mazaleón

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.