Em presento amb aquesta ilustració de la realitat franjolina. pic.twitter.com/lmgV1TYuoa
— Mems Franjolins (@franjoliP) December 30, 2021
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSource: Pepa Nogués: «Se está perdiendo el uso de la lengua en el Matarraña y no somos conscientes»
Pepa Nogués: «Se está perdiendo el uso de la lengua en el Matarraña y no somos conscientes»
ENTREVISTA. La profesora Pepa Nogués recibió hace escasos días el XIV Premi Franja por su defensa y divulgación del catalán en las comarcas catalanoparlantes de Aragón
¿Qué significó para ti recibir el Premi Franja?
Es un premio que concedió la Iniciativa Cultural Franja y que por lo tanto me otorgaron otras entidades y otras personas que trabajan por la lengua y la cultura y por el reconocimiento del catalán en Aragón. Me sentí muy feliz y honrada porque al final son otros colectivos que reivindican la lengua los que decidieron premiarme. La entidad está conformada por asociaciones de todas las comarcas catalanoparlantes de Aragón entre las que se encuentra la Associació Cultural del Matarranya.
¿Cuándo comienzas a reivindicar la lengua en el Matarraña?
Al poco tiempo de establecerme en el Matarraña comencé a ponerme en contacto con las asociaciones culturales del territorio como Ascuma. Antes de vivir en el Matarraña, estuve en Arnes, en la vecina Terra Alta aunque yo soy de la localidad valenciana de Carlet y allí recuerdo que en aquel entonces tampoco se impartía catalán en las aulas y vi que la situación aquí aún era peor. Mi sorpresa fue mayúscula cuando constatamos, con mi pareja, que nuestras hijas a pesar de tener unos padres y abuelos catalanoparlantes, dejaron de utilizar el catalán de forma habitual en el momento en el que empezó su escolarización y que otros amigos suyos también empleaban el castellano como lengua prioritaria a pesar de que en sus familias la lengua materna es el catalán. El hecho me impactó y nos pusimos en contacto varias familias para fundar la Asociación Clarió para trasladar a las instituciones esta problemática. He de decir que las instituciones nos escucharon. Actualmente estoy muy contenta porque creo que contribuimos a que los alumnos aprecien su lengua y es lo que yo humildemente intento conseguir en el IES Matarraña de Valderrobres.
¿Cuál es la situación en el Matarraña?
Creo que se está perdiendo el uso de la lengua y no somos conscientes, sobre todo entre los más jóvenes. Como decía, vemos cómo mucha gente joven y muchos niños tienen padres y abuelos cuya lengua materna es el catalán pero ellos en cambio hablan habitualmente en castellano.
¿Qué opina de la controversia que suscita especialmente la denominación de la lengua como chapurriau?
Yo creo que es un tema que está muy claro y a partir de ahí cada uno puede denominarla como quiera porque el objetivo al final es conservarla. Pero las leyes y las instituciones se basan en el Estatuto de Autonomía de Aragón. Tenemos la Ley de Lenguas, y la Ley de Lenguas de Aragón y todas ellas dicen muy claramente cual es nuestra lengua. Y lo que hacen es seguir el discurso de la autoridad científica de Aragón que es la Universidad de Zaragoza, la cual recoge, que nuestra lengua está dentro del catalán y es la variante noroccidental con las lógicas variantes y vocablos propios. Nosotros en la escuela insistimos mucho en conservar esas palabras que dicen nuestros abuelos y que muchas veces varían de un pueblo a otro. Tenemos nuestras variantes igual que el castellano las tiene. A ningún hablante de Cádiz se le ocurre escribir el castellano tal y como lo habla de manera coloquial. Y esto ocurre igual en otras comunidades autónomas y en todos los países de América.
¿Qué retos tiene por delante la lengua propia del territorio?
El reto es que cualquier alumno de aquí sea bilingüe y sea capaz de escribir en su lengua propia igual que lo hace en castellano.
Source: La trinitat espanyola de les llengües resistents | Xarxes socials i llengües
Publicat a Viles i gents, de La Comarca, el 24/12/2021
Natxo Sorolla
Lo món de les llengües i els països està ple de contradiccions. O com a mínim, pareixen contradictòries: – Quina és la llengua més parlada a la Unió Europea? + L’anglès. – Fins i tot havent marxat los del Regne Unit? + Sí! – Però… + Sí, sí, és la més parlada, i continuarà sent la llengua de treball de facto a la UE. – Hòsticaneta, això no lligue, no? + No és només això, si no que només queden dos Estats a la UE a on l’anglès sigue també oficial, Irlanda i Malta, i a cap dels dos ni és autòctona, ni la van proposar com a oficial de la Unió Europea, perquè van proposar el gaèlic, i el maltès, respectivament. – Quin panorama. + Ni que ho digues.
Però a pesar de l’aparent contradicció, segur que la majoria de la gent trobe raonable que l’anglès continuo sent la llengua de treball de la UE després del Brexit. De fet, és la llengua franca de les relacions internacionals. I no els és difícil entendre per què és així: Estats Units, l’excolònia britànica, continue dominant lo món en tots los aspectes. I el poder ho explique quasi tot.
Però anant a les llengües més menudetes, que es resistixen a desaparèixer entre tantes llengües de poder, d’Estat, de l’administració, etc. hi ha una cosa ben curiosa. Sabeu quines són les llengües europees no oficials a la Unió Europea que tenen més parlants? A banda del rus, per la seua influència als països de l’Est, les més parlades són la santíssim a trinitat: la nostra del Matarranya, lo gallec i l’euskera. Havent passat dictadures, persecucions, prohibicions, i en lo nostre cas, inclús negant-los la dignitat de ser llengua. Lo castellà, llengua d’Estat, la parlen lo 15,1% dels europeus (5a posició), però el català el saben parlar el 2% dels europeus (15a), lo gallec, lo 0,6% i el basc, lo 0,3%. I per darrere, ja a una distància considerable, estan altres llengües també minoritzades, com lo gal·lès i el gaèlic escocès, però també altres llengües oficials de la UE, com l’estonià, el gaèlic irlandès o el maltès [Eurobarometer, 2012].
La pregunta que qualsevol impertinent considerarie pertinent és: per què nassos continuen encara mostrant vitalitat lo català, lo gallec i l’euskera, a estes altures de la història? Com és que no han corregut lo mateix camí que, per posar l’exemple més pròxim, va seguir l’occità a tot lo sud de França? L’occità, que tanta simpatia explosiva ha provocat per aquí com a «llemosí», se va parlar històricament entre la Vall d’Aran, l’Atlàntic i els Alps. I ara, ni ix als llistats. Però, com en lo cas de l’anglès a la Unió Europea, hi ha raons que expliquen per què les tres llengües minoritzades més parlades a Europa són espanyoles.
La primera raó és la més històrica: aquí ningú mai ha arribat a considerar ni el català ni el gallec com dialectes de l’«espanyol». La construcció nacional de l’Estat ni es va plantejar integrar les altres llengües com a “dialectes”, que és lo que va passar a Itàlia, integrant en una llengua única des del napolità al sicilià, o Alemanya, en lo bavarès.
La segona raó de pes és que la modernització va arribar molt més tard que als països del nord. L’alfabetització universal, l’emigració a les ciutats, la industrialització de l’agricultura, los treballs assalariats, la televisió a casa, o tantes altres ferramentes modernes que ajuden a reduir la diversitat lingüística, aquí van escomençar a operar tard. Per tant, l’Estat franquista, per més que tenie moltes ganes que tots fórem «unos», no tenie la manera de fer-ho. A diferència del Regne Unit, a on van ser ferramentes molt útils per a substituir el gal·lès o el gaèlic.
I la tercera i última raó és que aquí el patriotisme ha anat lligat sovint en processos no democràtics, principalment lo franquisme. Per contra, a França, lo francès és la base d’una suposada república d’iguals, un símbol contra el nazisme, etc. I evidentment, és més atractiva una llengua d’Estat democràtic que no una d’imposada pel feixisme.
Tres raons que poden explicar per què la trinitat de llengües resistents està a Espanya.
FELICITACIÓ DE NADAL DES DE L’ASSIGNATURA DE CATALÀ DE LES ESCOLES D’ARAGÓ – Lenguas de Aragón
des. 24Source: FELICITACIÓ DE NADAL DES DE L’ASSIGNATURA DE CATALÀ DE LES ESCOLES D’ARAGÓ – Lenguas de Aragón
L’alumnat i el professorat de l’assignatura de català dels centres educatius d’Aragó han fet un vídeo per felicitar els Nadals i desitjar un Feliç Any Nou 2022 amb un passeig pels seus campanars.
Fa goig el patrimoni monumental dels pobles de la Franja d’Aragó amb esglésies gòtiques, renaixentistes, barroques i modernes, moltes de les quals han estat declarades Bé d’Interès Cultural. Al final hi ha una sorpresa: una mostra de toc de campanes dels mestres campaners de La Portellada (El Matarranya) que van fer al setembre del 2021.
El vídeo ha estat realitzat de forma col·laborativa pel Seminari Autonòmic de Professors/es de Català d’Aragó i continua la sèrie de felicitacions nadalenques que van iniciar l’any passat amb un vídeo amb els arbres de Nadal dels pobles.
Per a vore la felicitació feu click aquí: Bon Nadal i Feliç Any Nou 2022
L’alumnat i el professorat de l’assignatura de català dels centres educatius d’Aragó us desitgen un bon Nadal i Feliç Any Nou 2022 amb un passeig pels seus campanars.
Fa goig el patrimoni monumental dels pobles de la Franja d’Aragó amb esglésies gòtiques,