Skip to content

Source: Peñarroya de Tastavins da a conocer a los ganadores de los concursos culturales

Source: Un aparatoso accidente a dos kilómetros de Maella deja un herido leve

Source: La Comarca del Matarraña exige desestimar los parques eólicos propuestos por Forestalia

Source: «El Matarraña puede atraer al turista que busca lujo pero necesita más márquetin»

Source: Una multitud escenifica en Valjunquera y Valdeltormo su rechazo a los proyectos de parques eólicos en el Matarraña

Source: La paella (i els drets d’autor) (I)

Mai en ma vida haig fet una paella d’arròs. Si que haig acompanyat moltíssimes vegades, en una cerveseta a la mà, a gent que la fa

La paella (i els drets d'autor) (I)

Mai en ma vida haig fet una paella d’arròs. Si que haig acompanyat moltíssimes vegades, en una cerveseta a la mà, a gent que la fa. Però mai, mai, mai haig fet un arròs. Estic segur que si em proposara aprendre’n, me n’eixiria en fer un arròs comestible. Preguntaria a casa, a amics, miraria vídeos a Youtube, i me n’eixiria. De fet, sóc més d’arròs negre, aixina que la faria al meu gust. I segur que entre tots los consells, tindria que triar: que si mai posos peix o costella de gorrino, que si el socarrat done gust, que si és sacrilegi posar ceba… Això només per a la tècnica de fer bons arrossos.

Però és que la «recepta» de com elaborar una cosa també el tenim per a encendre el foc, o per a fer la carn a la brasa, o per a couré bé els calçots. Un «codi» que es passe de generació a generació, d’amic a amic. I alguns s’arrisquen i el modifiquen. A un altres los agrade la innovació i l’adopten. I sempre, tot de bades.

La gran pregunta és per què fem tot això sense «res a canvi»? Principalment, perquè si mos reconeixen que fem bones paelles, mos aconvidaran a fer-ne moltes, i mos escoltaran atents en una cerveseta mentre expliquem la nostra tècnica. De fet, mai ningú podrà patentar lo «codi de fer paella», així, en global. Si aprenem a fer bones paelles, només mos caldrà reconèixer que «ma mare em va ensenyar que…». Perquè aquí està part de la lògica humana: lo coneixement lliure, basat en lo reconeixement, la popularitat… Des de fer paelles, penjar fotos a Instagram, o fer programes informàtics. Tot passe, en part, pel reconeixement que mos fan los altres.

Però a l’era industrial va aparèixer el «dret d’autor» o copyright. Per esta via es promou una altra lògica: qui invente una cosa nova veu reconegut lo dret a explotar-la econòmicament. En això mos assegurem que la gent invertirà temps en inventar, perquè podrà cobrar posteriorment los drets d’autor. Fins després que es mòrigue, que passarà a ser de domini públic, i aixina redundarà en favor de la humanitat. Però de moment això ja està cuit, i ho deixem reposar 10 minuts. D’aquí unes setmanes parlarem de com lo saber fer un bon arròs se cou en los drets d’autor dels codis informàtics. Bon profit!

Natxo Sorolla. Viles i gents

Source: ¿Qué significa alifara en aragonés? | Palabras y frases aragonesas

Continuar llegint… Els límits de la justícia | Viles i Gents

Continuar llegint… A les mestres | Viles i Gents

Continuar llegint… Presentació a la Codonyera de El crimen de las Torretas/ “Lo crimen de les Torretes”+ | Viles i Gents

Continuar llegint… L’Emèrit i el seu acompanyant | Viles i Gents

Escolto la cançó dels Manel «Criticarem les noves modes de pentinats». Deliciosa, com tantes altres del grup. Continuar llegint… La vellesa imaginada

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.