La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSource: La Academia Aragonesa de la Lengua constituye los institutos del aragonés y del catalán
El pasado lunes, 21 de marzo de 2022, se constituyeron en Zaragoza el Instituto de l’Aragonés y el Institut Aragonès del Català, integrados en la Academia Aragonesa de la Lengua, entidad que fue creada por la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón (más conocida como “Ley de Lenguas de Aragón”) y que se rige por los Estatutos aprobados en el Decreto 56/2018 del Gobierno de Aragón.
Es una institución científica oficial y pública en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón y está formada por el Instituto de l’Aragonés y el Institut Aragonès del Català.
Estos dos institutos serán los encargados, según los Estatutos mencionados, de proponer las normas del uso correcto del aragonés y del catalán en Aragón y de velar por su aplicación; también tienen, entre otras, las competencias de inventariar y actualizar su léxico, estimular su uso, enseñanza y difusión, colaborar con la formación del profesorado, o asesorar a los poderes públicos e instituciones sobre temas relacionados con ambas lenguas.
En esta primera sesión, ambos institutos han elegido a su director y a su comisión permanente, que serán los órganos de gobierno junto con el plenario, formado por los y las académicas que se adscribieron a cada uno de ellos en la sesión de constitución del pleno de la Academia (1 de octubre de 2021).
En el caso del Instituto de l’Aragonés, el director es Ánchel Conte, al que acompañan en la comisión permanente Juan Pablo Martínez (subdirector), Francho Nagore (secretario-administrador), María Pilar Benítez y Manuel Castán (vocales).
En el caso del Institut Aragonès del Català, el director es Javier Giralt, al que acompañan en la comisión permanente Ramon Sistac (subdirector), María Teresa Moret (secretaria-administradora), Merche Llop y Carmen Alcover (vocales).
En su reunión constitutiva, ambos Plenarios de los institutos también nombraron dos vocales, respectivamente, para la Junta de Gobierno de la Academia. De esta manera, el órgano de gobierno de la Academia, conformado por Javier Giralt como presidente, M.ª Pilar Benítez como vicepresidenta, Juan Pablo Martínez como secretario y M.ª Teresa Moret como tesorera, se completa ahora con los vocales Francho Rodés, M.ª Ángeles Ciprés, Ramón Sistac y Merche Llop.
Asimismo, se trataron otros asuntos que serán llevados próximamente al Pleno de la Academia Aragonesa de la Lengua para su discusión y aprobación.
Programa del MAGAZIN del dissabte 26 de març de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez
11:55- 12:25.- Àgora: “Més diàleg i menys discusió”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:25-12:40.- Manifestació del 20 de març a Madrid. Marcos Víctor Calleja, president de la Societat de caçadors de Favara.
12:40- 12:55.- Coneguem millor la nostra llengua. Roberto Albiac.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Nutrición y diabetes. Laura Gandul, dietista-nutricionista.
13:25- 13:35.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:35- 14.-“ Solidaris amb Ucraïna”, amb: Noelia Peiró, concejala de Cultura i Benestar Social de l’Ajuntament de Maella, Raúl Valén Martín, favarol participant a la Operación Azul i Eduardo Satué.
Participants: Bienvenido Giménez, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Marcos Víctor Calleja, Mario Rius, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Laura Gandul, Roberto Albiac, Noelia Peiró, Raúl Valén, Marcos Calleja, Luis Carví i Elías Satué.
Source: Linux, los drets d’autor (i la paella) (II) (Viles i gents) | Xarxes socials i llengües
Publicat al Viles i Gents de La Comarca 18/3/2022. És la segona part de “La paella (i els drets d’autor) (I)“.
Natxo Sorolla
Saber fer un bon arròs és un «codi» que se sol transmetre de boca en boca, entre amics, de pares a fills, etc. Qui explique el seu «toc personal» sobretot busque «reconeixement». És una forma natural de crear i transmetre el coneixement. I en general, los «codis» són los pilars del món actual, que avance a base d’informació, ordinadors, Internet i comunicacions. Estem acostumats a donar una ordre d’entrada (imprimir), que passe per un «codi» (lo programa de la impressora), i mos done un resultat: un paper imprès d’allò que ham escrit a la pantalla.
Però fa unes setmanes comentàvem aquí que els humans havíem establit una via alternativa per a gestionar eixos «codis»: lo copyright. A l’inventor de, per eixemple, un «nou codi per a fer l’arròs», li donem drets exclusius d’explotar eixa innovació. En esta lògica treballe Microsoft, que legítimament fa programes «privatius». Si vols fer funcionar un ordinador nou, sovint has de posar-te Windows, en les condicions que la direcció de Microsoft decidix, i al preu que marquen. Ells aprofiten este poder per a dirigir-mos a l’obsolescència programada. Cada actualització de Windows demane més memòria, més processador… més de tot per a continuar fent lo mateix de sempre: escriure un Word, mirar una pel·li, o navegar per Internet. Eixe ordinador que mos vam comprar fa 5 anys ja no pot continuar fent lo mateix per l’última actualització, i mos obliguen a canviar-lo.
Als inicis de la informàtica algú va fer un «codi», i una empresa s’hi va interessar. I va pensar que ere bona idea compartir el seu saber. Los ho va passar, i el van millorar. Però quan los va demanar d’accedir-hi, li van dir que no. Que no podie accedir al seu propi codi millorat. Això va iniciar el copyleft, un moviment que, com los bons arrossos, se base en lo coneixement lliure. L’autor per eixemple pot decidir que «qualsevol pot usar i manipular el meu programa», però sempre que em «reconeguen com a autor original», i limitant que «ningú farà negoci del que jo haig compartit».
En esta lògica es va iniciar Linux. Un sistema operatiu del que algunes vegades ham sentit parlar, però sovint pensem que és molt «friki». L’escomencen a construir els anys 80, basat en la filosofia que qualsevol se’l pot baixar i usar de bades. I qualsevol que s’hi veigue en cor pot adaptar-lo a les seues necessitats, i pot compartir les seues millores en tota la humanitat. Per això actualment hi ha versions molt potents de Linux, versions molt més amigables per als que estem acostumats a Windows, o versions més lleugeres que fan volar els ordinadors vells… Però ara que tenim lo segon arròs cuit, ho deixem reposar, i el proper Viles parlarem de com este sistema mos ha millorat lo dia a dia sense saber-ho.