Laspeñas Garcia, Daniel
Giralt Latorre, Javier (dir.)
Universidad de Zaragoza, 2022
Abstract (other lang.):
Pal. clave: lengua y literatura ; linguistica geografica ; linguistica comparada ; lexicografia
Titulación: Programa de Doctorado en Lingüística Hispánica
Plan(es): Plan 484
Nota: Presentado: 12 01 2022
Nota: Tesis-Univ. Zaragoza, , 2022
Extracto de "Joaquín Costa y el idioma aragonés" de Ramiro Grau.
Debemos ser salvadores de nuestra propia cultura, es decir, descubridores de nuestra verdadera identidad. pic.twitter.com/9Bza24mYG1
— Jorge Pueyo (@jorge_pueyo95) May 10, 2022
Lo Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha fet públic recentment lo document d’abast de l’Estudi d’Impacte Ambiental (EsIA) que se redactarà dins del projecte de «Millora de la seguretat hidrològica de la presa de Calanda», en el qual s’han establert les diferents opcions que finalment s’hauran de contemplar.
De les nau alternatives viables plantejades en l’Estudi Informatiu impulsat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i que se va donar a conèixer lo mes de maig passat, entre les quals figurave l’opció de la presa d’Aiguaviva sobre el riu Bergantes, MITECO ha decidit que únicament s’hauran de considerar les següents quatre possibilitats: sobreeixidor addicional a cial obiart 1.000 anys, sobreeixidor addicional a cial obiart 10.000 anys, sobreeixidor addicional en un túnel, i Presa de Calanda-Formigó. Estes quatre alternatives són les que resultaven més adequades per tindrer menor impacte sobre el medi ambient. Aixís mateix, lo Ministeri recorde tot allò que ha de conformar i constar en el futur Estudi d’Impacte Ambiental.
D’esta manera s’atenen les al·legacions presentades sobre este tema per l’Ajuntament d’Aiguaviva, consensuades en la Plataforma El Bergantes no se toca, dintre del període de consultes que va obrir l’òrgan ambiental del Ministeri, en les quals el Consistori va sol·licitar l’exclusió definitiva de la proposta per a la construcció de la presa de laminació en el riu Bergantes. Cal dir que també van realitzar aportacions durant este procés altres entitats com lo Departament de Geografia i Ordenació del Territori de la Universitat de Saragossa, l’Il·lustre Col·legi de Geòlegs d’Aragó, l’Institut Aragonès de Gestió Ambiental (INAGA) o la Direcció General d’Interior i Protecció Civil del Goviarn d’Aragó.
Les quatre alternatives establertes com a vàlides proposen actuar sobre l’origen de la problemàtica de seguretat existent, és a dir, damunt la pròpia presa de Calanda. Tres d’elles consisteixen en la construcció de nous sobreeixidors per a incrementar la capacitat de desembassament, mentres que la restant opció comportarie la substitució de la presa existent per una nova de formigó situada just davall la tancada actual.
Source: ‘Alcarràs’ per a qui ho entengue » Temps de Franja
// M. D. Gimeno
«Ja veràs com a Maella ficaran Alcarràs en castellà!», me diu un parent meu, desencantat. «Vols dir?», li contesto incrèdula. I ingènua, perquè sí, per partida doble. (Lo Circuit Urgellenc gestiona lo nostre cine i també la distribució de la pel·lícula, que arriba enseguida.) La sessió del divendres 6 de maig en VOSE, és a dir, la dels subtítols en castellà que tanta polèmica ha despertat per innecessaris per terres de Lleida (i a la meua vila, inclús per als visitants, que són molt espavilats).
I la segona del domenge 8 doblada al castellà, perquè algú (programadors, ajuntament, etc.) ha cregut que els maellans no entenen als lleidatans i necessiten traductor: que quan diuen “padrí” volen dir “iaio” (o sigue, “abuelo”), o que “collir els préssecs” significa “collir les bresquilles” (“cosechar [sic] los melocotones” a la supertraducció), i que “papa” en /e/ oberta final (característica que la nostra parla local compartís en la lleidatana) ací nosaltres ho acabam en /a/ (“papá” en castellà). La bellesa dura del paisatge del Segrià és com la del Baix Matarranya, tossals pelats que abriguen les llargues fileres de bresquilleres pel miracle de l’aigua, la del canal d’Urgell a un puesto, la de les sèquies centenàries del pantà de Pena i les noves basses a un altre. L’economia especulativa que l’amenaça és la mateixa: grans cadenes de distribució que ofeguen l’agricultura familiar i la invasió de les energies renovables, que substituirà els oasis verds per ferralla mirant al sol. Iguals o pareguts són los qüentos i cançons tradicionals i les històries de la guerra que mos conten los agüelos, i els after hours dels jóvens Una família d’actors no professionals, veïns d’Alcarràs, fa creïble una història que podria ser la nostra, perquè se mouen, se miren, criden i parlen com nosaltres, sense la dicció dels actors de doblatge tan perfecta que pareix mentira: una versió tan original que és verdat. Qui ha pensat que no ho podríem entendre?
Source: Un ‘batallador’ Aragón Existe se presenta en la capital del país
A la pregunta de AraInfo: recientemente al actual presidente de Aragón, Javier Lambán, ha afirmado que mientras el sea presidente la única lengua oficial en Aragón será el castellano ¿cuál es la política lingüística de Aragón Existe? Las portavoces han contestado brevemente que “si bien el castellano es la lengua más usada en Aragón, no tenemos nada en contra del resto de lenguas. Son patrimonio cultural aragonés y merecen nuestro respeto”.
Presentació de Nuevas voces de Aragón. Brian Mott a la UB, 17 de juny, 19:00h, sala de professors, UB.
25,00 €
Autor: Brian Mott
ISBN: 978-84-16825-87-5
Nº de páginas: 362
Fecha de publicación: 2020
Dimensiones: 18 x 25 cm
Lengua: Castellano
La presente antología de textos recoge la experiencia lingüística del autor en Aragón desde su primer viaje en agosto de 1968, cuando era alumno de Estudios Hispánicos en la Universidad de Aberdeen, Escocia, hasta los recorridos más recientes, en que buscaba materiales para complementar su ya sustanciosa colección de grabaciones.
En cuanto al orden de presentación de los textos, el autor empieza por Tardienta en el occidente de la provincia de Huesca, y, pasando de oeste a este por los valles que lindan con Francia, llega a Benasque, para bajar desde allí a lo largo de la Franja hasta La Codoñera, Belmonte de San José y Aguaviva, en la provincia de Teruel.
Los extractos son de varias clases. Aparte de las conversaciones en que no interviene el investigador, como la preciosa aportación de Parzán, en el valle de Bielsa, también se han incluido entrevistas en que participa formulando preguntas para estimular el diálogo. Asimismo, hay dos lecturas: una de una poesía del cheso Veremundo Méndez, y otra de un texto en prosa que el lector traduce mentalmente del castellano a su habla local.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.