Skip to content

modernament

Source: Cahuilla | Lo Finestró

Cahuilla

(Article publicat al Diario de Teruel)

Totes les nacions  que tenen prou poder per a practicar el lingüicidi –l’anglesa, castellana, grega, russa, xinesa, … –, de fa segles el practiquen amb entusiasme i efectivitat. La nostra mateixa Monarquia disposava en el passat d’immensos camps de pràctiques lingüicides, perquè en els seus dominis no es ponia el sol, i ara li’n queden prou trossos a la Península i a les Illes Adjacents de  Llevant. Passa, tanmateix, que com més va més investigadors hi ha que descriuen amb moltíssim detall les llengües víctimes de lingüicidi, fent que d’aqueixa manera siguin sempre recuperables, que una llengua mai no mor, si està ben documentada, com és ben sabut, o ho hauria de ser. És el cas del cahuilla, llengua uto-asteca del sud-est de la Califòrnia americana, sotmesa primer al castellà i modernament a l’anglès. Els esforços combinats d’aquestes dues nacions lingüicides han aconseguit que en no gaire més de cent anys el cahuilla hage passat d’uns 3.000 parlants a 6 a l’actual mil·lenni. Els meus primers contactes amb el cahuilla es produïren quan el 1961 vaig participar en un seminari  del professor Hans Jakob Seiler a Colònia on transcrivíem gravacions fetes per ell de parlants cahuilla, entre les quals n’hi havia de la darrera monoglota, anciana que passava del cent anys. A la memòria em resta encara la frase cahuilla ‘mnyeko penai –em transcric ara com puc– i els préstecs del castellà motxatxo i besserro que en el seu cahuilla deia l’anciana, així com l’esvaïda olor d’un pastís de la cuina cahuilla ofert pels informants al professor. Nou anys més tard en Seiler publicaria Cahuilla Texts with an Introduction, i seguirien els seus Cahuilla Grammar (1977) i Cahuilla Dictionary (1979). I és així com ara el cahuilla és una llengua ben documentada i recuperable en tot moment, mentre que el guanxe de les Canàries, que encara al segle XVI era parlat i entès per la població en general, ara és ben desconegut i del tot irrecuperable, i el mateix ha passat amb el tasmanià que a principis del segle XIX tothom parlava i en poc menys de cinquanta anys va desaparèixer.

Artur Quintana

Source: Nuevos cortes intermitentes en la carretera A-1409 entre Torrevelilla y La Cañada de Verich por voladuras

Source: Denuncian un sabotaje en el edificio de servicios del Parrizal de Beceite

// Pep Espluga Trenc

La destrucció del jaciment ibèric ‘Les Corques II’ d’Albelda (ressenyada en un altre article de Temps de Franja per Josefina Motis) és un fet evitable que ningú ha volgut evitar. No passa res. Podem viure sense restes arqueològiques i segurament ho notarem poc en la nostra vida quotidiana. Però hem perdut un altre llençol, que trobarem a faltar quan un dia mos vulguem tapar.

Potser ha sigut per desinterès. O potser per massa interès. Potser per mandra o pura perea. Ni ho sabem, ni ho sabrem. El que queda clar és que, en el nostre entorn, el patrimoni històric (protohistòric en esto cas) és percebut com una cosa molesta i poc útil. Potser perquè mos vincula a una societat passada i polsosa de la que volem fugir, ara que aspirem a hostatjar projectes internacionals que mos posen al mapa, a pujar al carro de la innovació a qualsevol preu. Si volem competir en les grans cadenes agroexportadores globals necessitem una societat innovadora i dinàmica que, com tothom sap, és per definició antagònica als fòssils. Ara passem astí. Que s’espavilen els ibers. No haver-se extingit. Que se’n vagen al Matarranya, que potser els tractaran amb més amabilitat.

Allò que s’ha sabut

Anem a pams. A final de març de 2022 es van iniciar les obres per la construcció d’un assecador de magrers que l’empresa Litera Meat, de la multinacional italiana Pini Group, té previst situar al terme municipal d’Albelda. Un projecte que fa més de tres anys que es venia anunciant i que situa el poble i la comarca en un determinat sender de futur. Una setmana després, a primers d’abril, dos associacions culturals de la zona, el CELLIT i AGEOMINLIR, lamentaven (molt diplomàticament) que durant els treballs de moviment de terres s’hagués destruït un jaciment d’època íbero-romana anomenat Les Corques II (situat a poca distància de Les Corques I, un altre jaciment de l’edat del bronze, que recentment havia merescut ser ressenyat en una publicació del CELLIT). Ja han eixit los aixafa-guitarres fent d’advocats dels ibers. Cal dir que ni el CELLIT ni AGEOMINLIR acusaven ningú en concret, només lamentaven els fets, quasi com si fossen producte d’un fenomen natural. Com quan hi ha una gelada o passa una pedregada.

Continuar llegint…  L’expulsió dels ibers o allò que ningú ha volgut evitar » Temps de Franja

Source: El colegio de Ráfales, con 21 niños, ejemplo de innovación educativa

Source: La serie ‘Bienvenidos a Edén’ de Netflix deja un impacto de más de 1,1 millones de euros en el territorio

Source: Destrucció d’un jaciment ibèric a Albelda i descoordinació institucional » Temps de Franja

Source: Juegos de Invierno 2030: El COE ya trabaja en una candidatura sin el gobierno de Aragón | Deportes | EL PAÍS

https://twitter.com/Giraltlatorre/status/1528767077217193987/photo/1

David Arranz, VOX: “En contra del criterio de filólogos e historiadores que afirman rotundamente que en Aragón no hablamos catalán”. “Desde Vox queremos recordar que el catalán no se habla en Aragón. Existen fablas, lenguas dialectales, el ‘chapurriau’ […] pero no es catalán, ni tampoco el ‘aragonés’ artificial que tratan de construir”

El martes 24 de mayo, a las 19:30 horas, en el salón de la Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación de Huesca (antiguo edificio de Magisterio, en la calle Valentín Carderera, 4, con entrada libre hasta completar el aforo), se proyectará el documental altoaragonés Aragonés y catalán, nuestras lenguas, de Vicky Calavia.

Esta actividad está organizada por el IEA de la Diputación Provincial de Huesca y se realiza con la colaboración de la Fundación Festival Internacional de Cine de Huesca. En esta ocasión presentarán el documental Vicky Calavia, la directora, y José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón y responsable del proyecto Vozes en o zierzo / Veus en el cerç / Voces en el cierzo.

Sinopsis: Un recorrido por la historia del aragonés y el catalán como lenguas propias de Aragón a través de los más de mil años que han pasado desde los primeros testimonios escritos, aparecidos en el siglo X, hasta nuestros días. Se presenta la situación actual de estas lenguas en Aragón desde diferentes ópticas, tales como la literatura, la cultura, la sociología, la enseñanza o la política.

Aragonés y catalán, nuestras lenguas

Vicky Calavia (2021)

España. 72 minutos

Versión original en castellano, catalán y aragonés, con subtítulos

 

Instituto de Estudios Altoaragoneses

➡ Lo pròxim dia 28 de maig a partir de les 22.30 tindrem un bolazo. Per un costat, tindrem lo metal del @siixs_6iix6 que vindran des de La Codonyera i Valdealgorfa per a fer lo seu primer concert i presentar-mos ‘Vacío’, lo seu primer disco ?? I per un altre costat, pujaran a l’escenari del CSA los @himuragrind (després de molt temps, per fi s’han alineat los planetes… ???), uns dels millors grups de death grind de l’estat, que mos rebentaran los cervells presentant lo seu rader EP ‘Causa y reacción’.

? Recordeu que podeu reservar lo vostre puesto fent un donatiu anticipat (5 euros) a @locafemassalio o per BIZUM al 657 40 17 32 posant SIIXSHIMURA

Source: Rafael Martí: «Han sido años muy difíciles y detrás de mi dimisión solo hay motivos personales; agradezco a todos su apoyo»

Source: Rachel Windchaser: «Mi misión es dar a conocer el lenguaje de los caballos»

Source: Peñarroya de Tastavins estrena las nuevas instalaciones de la Escuela Infantil

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.