Skip to content

Source: Seis establecimientos muestran los productos del Matarraña en el Círculo de Bellas Artes de Madrid

Source: Maella nombrará el sábado hijo predilecto al teniente general Miguel Alcañiz

Source: Declarat un incendi als Ports entre els termes municipals de Pena-roja i Vall-de-roures | Matarranya Media

@GobAragon

Source: El monrogino Ángel Antolín sube al techo de África para visibilizar que diabetes y deporte son compatibles

Source: Cortes intermitentes en la carretera A-1409 entre Torrevelilla y La Cañada de Verich por obras y voladuras

Source: En record de Carmelo López Esteruelas » Temps de Franja

// Carles Sancho

És recent la mort de Carmelo López després d’una llarga malaltia que, a poc a poc, l’anava limitant. Va nàixer al petit municipi de Jatiel —Bajo Martín, Terol— el 1940, estudià batxillerat a l’Institut d’Alcanyís i ingressà com a treballador de correus a la capital del Baix Aragó el 1958. Set anys més tard es traslladà a l’oficina de Vall-de-roures com administrador de correus on va treballar fins la seua jubilació. El 1982 serà un dels impulsors de l’Asociación Cultural de Valderrobres (ASCUVAL) i de la revista comarcal bilingüe, sobretot en la primera època, Gaceta del Matarraña. Boletín informativo y cultural que estarà activa durant una dècada, entre 1984 a 1993.

Per dinamitzar la lectura de la població, apareixerà com un dels principals promotors de la Biblioteca Municipal de Vall-de-roures. També s’implicarà durant molt de temps en la Junta de Pares i Mares en els seus primers passos de l’Institut ‘Matarraña’. El seu interès en el món de la cultura el portarà a formar part de la Junta Directiva de l’Asociación Cultural Repavalde que es constituirà el 2003, una vegada desapareguda ASCUVAL. Amb el professor Manuel Segurana Roglán publicaran Valderrobres paso a paso (2005) un treball molt complet i ampli sobre la capital del Matarranya. Carmelo tenia una gran afició per recórrer tot el terme del seu poble d’adopció, visitar masos i parlar amb els masovers, fotografiar, preguntar als més vells, entrevistar als personatges més interessants sobre costums i tradicions i anotar en tota classe de detalls tot allò que observava i que li contaven. Totes estes investigacions han donat lloc a un arxiu personal prou estens i important, fruit del seu minuciós treball de recerca durant més de quaranta anys. Publicà gran quantitat d’articles a Gaceta del Matarraña, en solitari i amb col·laboracions, i també a La Comarca, Diario de Teruel, programes de Festes de Vall-de-roures i altres pobles de la comarca. El 20017, ja molt afectat per la seua malaltia, es va organitzar un emotiu homenatge a Vall-de-roures en reconeixement del seu treball en el món de la cultura i una exposició amb una petita mostra del seu gran arxiu personal.

Primer número de la ‘Gaceta del Matarraña’. / Arxiu de Carles Sancho

Source: Avantpassats | Lo Finestró

Publicat al Diario de Teruel

El culte als avantpassats és una constant de les cultures humanes, i pot anar, posem, des d’un nom mig il·legible en un fossar embardissat a la magnificència de les piràmides egípcies. Xina va fer del culte als avantpassats durant segles un succedani de religió al costat d’un budisme molt aigualit i dels elitismes confucians i taoistes. En les nostres cultures peregrinem a les tombes dels grans noms de les arts i de la política a corrua feta: a la tomba de n’Antonio Machado, o a la d’en Pompeu Fabra, ambdues a  la Catalunya Nord –a la primera, com potser recordareu, no fa pas gaire hi va anar el Cap del Govern Espanyol, en Pedro Sánchez; a la segona no, és clar. I s’hi segueix anant, a totes dues, i a la d’en Shakespeare,  en Goethe, en Schiller, … . I ja ens agradaria de poder anar a la d’en Lorca, o i tant!, però era inevitable que passés el que va passar com tots sabeu; molt lamentable, sí, però ben desitjat pels seus assassins, per raons evidents. Més lamentable és que coses així segueixquen passant, i no pas per les evidents i tràgiques circumstàncies lorquianes, sinó per pur tant-se’ns-en-dona burocràtic: va estar a punt de passar a la tomba on era soterrat n’Àngel Guimerà a qui, setanta anys després de la seva mort, quan les seves obres ja no podien produir ingressos, l’Ajuntament de Barcelona li va escriure que o pagava per la tomba o les seues despulles anirien a la fossa comuna. Per un feliç atzar algú va llegir aquest escrit als diaris i ho va denunciar, amb el resultat que l’Ajuntament barceloní va assumir-ne les despeses de la tomba guimeraniana. En el cas d’en Felip Pedrell no ha estat així i l’Ajuntament de Barcelona ha dut les despulles a la fossa comuna del cementiri de Sant Gervasi. En Pedrell havia mort el 1922 i en acostar-se el seu centenari des de Tortosa, d’on en Pedrell n’era fill, van pensar en retornar-n’hi les despulles. Van fer passos, i des de l’Ajuntament de Barcelona els respongueren, amablement això sí, que havien fet tard.

Artur Quintana

Source: Enrique Bayona: «Creo que la Fundación Valderrobres Patrimonial es ejemplar y un referente a nivel nacional»

Source: La Guardia Civil confirma que el incendio de Nonaspe fue provocado por las labores de un vecino en su finca

Source: Más de 280 pensionistas participan en Peñarroya de Tastavins en el VIII encuentro de Fecojupema

Source: El Bajo Aragón-Caspe y Mequinenza solicitan a DGA que declare «zona catastrófica» las 2.000 hectáreas afectadas por el incendio de Nonaspe

Source: ADEA analiza en Valderrobres el futuro del turismo sostenible

Source: El Gobierno declara zona catastrófica por incendios a Aragón y otras cinco comunidades

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.