Por Lluis Rajadel Andrés
Sempre hai viscut a la casa on vaig nàixer, llevat de quan me va tocar anar a servir a l’Exèrcit a l’Àfrica. Van ser els pitjors dos anys de la meua vida. Potser los pares hagueren pogut fer alguna cosa més, moure alguna influència, amollar alguns quartos a les borxaques convenients per a que no em tocare anar a patir tanta calor, aguantar mosques i regatejar en los moros per aconseguir un tros de pa per afegir al ranxo aigualit. Continuar llegint: Campanades
Francho Nagore: Remera os tiempos zereños / en que charrar aragonés yera un delito,[1]
Chabier Tomás: A luenga ye a mía nazión / que me dixen de fateras[2]
***
Tu padre suelta cada parrafada sentit per mi a Castelserás el març del 2004.
Allí [Bestué] hablan todavía muy mal, ¡Malismo! sentit per mi a Sercué el setembre del 2006.
Nantros parlem molt mal, però a … encar parlen més mal que nantros sentit per mi a la Codonyera el març del 1967.
// Artur Quintana i Font
A l’Aragó s’hi parlen tres llengües: l’aragonès i el català des dels orígens, i el castellà des del segle XV. A totes elles hi ha diglòssia, amb una llengua alta: el castellà, i dues llengües baixes: l’aragonès i el català. Oficialment des de l’abolició dels Furs el 1704, i realment des de bastant abans,[3] el castellà hi discrimina, fortament i eficaç, no solament l’aragonès i el català, limitant-ne l’ús a l’oralitat, i encara, sinó també els propis parlants quan fan servir romanalles aragoneses o catalanes en llur castellà, tal com evidencia la primera citació meua que encapçala aquest article. Malgrat que la Constitució Espanyola del 1978, actualment vigent, declarés a l’article 3.2. que Las demàs lenguas españolas serán también oficiales de acuerdo con sus estatutos l’aragonès i el català no ho són, ni tampoc hi ha mostres d’especial respecte i protecció de la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques tal com s’hauria de fer d’acord amb l’article 3.3. de la Constitució esmentada. En el dia a dia els parlants d’aragonès i de català —els de les llengües aragoneses baixes— han de suportar tota mena de discriminació per part dels parlants de castellà —els de la llengua aragonesa alta-, una discriminació caracteritzada pel negacionisme omnipresent amanit amb recaragolades calumnies i avoleses d’investigadors,[4] polítics,[5] de la judicatura,[6] de l’escola,[7] dels mitjans[8] i de diversos col·lectius —FACAO[9], No hablamos catalán,[10] Els Fets de la Codonyera[11]…—. És la mateixa acció que s’exerceix sobre els parlants aragonesos de castellà si fan servir en la conversa o en l’escrit romanalles d’aragonès o de català.[12] L’objectiu final d’aqueixes discriminacions, com tothom sap, és de fer desaparèixer del territori aragonès tota llengua que no sigue la castellana ben neta de residus d’aragonès i de català. Continuar llegint: ‘Lo primer camí’* en les literatures aragoneses contemporànies** » Temps de Franja
Source: 10 horas de espectáculos al aire libre llenan la noche de Mazaleón
El festival de La Nit en Blanc tendrá lugar mañana. Es gratuito y reúne en varios espacios actuaciones de circo, teatro, danza, música de varios estilos y correfocs
Share to TwitterShare to WhatsApp
Vuelve el festival La Nit en Blanc de Mazaleón con su VII edición este sábado 16 entre las 19.00 y las 04.00 con una propuesta formada por música, acrobacias, danza, teatro, circo y correfocs. Comenzará con el Circo de la Raspa y su ‘Freak Show’ a las 19.30, seguido por las acrobacias del Mumusic Circus con ‘Amigoo’.
Tras la cena de tapeo a las 22.00, actuarán los bailarines de Élite Dance, el teatro de Los Mancusos y el concierto de música ska, pop y electrónica de la mano de Seikos. Por último, los correfocs de Ball de Diables de Valls recorrerán la plaza del ayuntamiento.
El festival retoma los espectáculos y la propuesta gastronómica. Se puede acceder de forma gratuita y las actuaciones se sitúan en zonas al aire libre. Además, se emplearán envases reutilizables y se separarán todos los residuos para reciclarlos. La cita está organizada por la Associació de La Nit en Blanc de Massalió con el apoyo especial del Ayuntamiento de Mazaleón y la Comarca del Matarraña.
Yolanda Viver Fígols, presidenta de la asociación organizadora, señala que los vecinos de la zona no pueden perderse el festival porque «es una cita única del Matarraña, un festival de noche de verano para todos los gustos, hecho por una asociación en la que colaboramos de manera totalmente altruista. Si vienes, repites».
También existe la opción de colaborar comprando camisetas o sudaderas de la edición, o de adquirir la pulsera del festival con la cual se accede a la cena de tapeo con una degustación basada en productos del Matarraña y de comarcas cercanas.
La cena está compuesta por 4 tapas saladas y 4 vinos (Gandesola de la Cooperativa de Gandesa, L’Home Peix de la Cooperativa Agrícola de Cobera d’Ebre, Sensals de Bodega Salvador de Lledó, y Los Ceps de la Via Verda de Vinyes del Convent de Horta de Sant Joan). Por último, se ofrece un postre muy tradicional de la localidad, el redodet, una especie de rosquilla con anís.
Tras dos años sin contar con su formato original debido a la pandemia, la organización ya ha vendido más del 90% de las 450 pulseras para la cena y calcula que quedarán entre 30 y 40 para vender en el propio festival. Las restantes se pueden comprar en la Papelería de Mazaleón, en la sede de la Comarca del Matarraña, o en la barra de la plaza mayor el mismo día del evento.
🤔 Sabies que l'aragonès és una de les comunitats lingüístiques més menudes d'Europa: 8.500 parlants nadius?
💣 En aquest context d'alta minorització, es debat si la llengua dels nous parlants és 'autèntica'
📝 @chabiergimeno i @natxosorolla https://t.co/3mVXW6q95u
— Pensem (@pensem_cat) July 14, 2022
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
