La Franja

Source: El Campus de Huesca amplía su oferta formativa de Lengua Aragonesa para los estudiantes de grado

Universidad de Zaragoza

La propuesta que se anunció el pasado mes de febrero en el Campus de Huesca sobre la implantación de una asignatura complementaria de Lengua Aragonesa en la que podían matricularse los estudiantes de cualquier grado ese mismo curso, se amplia ahora para el curso 2022-2023. Esta oferta contará con dos niveles formativos que distribuirán las clases a lo largo de los dos semestres del periodo académico, y no solo del segundo como ocurría anteriormente. Además, la Universidad de Zaragoza organiza también este verano, a través de una de sus cátedras, un curso online de iniciación a esta lengua romance.

‘Iniciación a la lengua aragonesa’ será impartido por el profesorado del Departamento de Didácticas Específicas de la Facultad de Ciencias Humanas  de la Educación. Esta asignatura podrá incorporarse al expediente académico del alumnado en cualquiera de sus cursos oficiales, a los que aportan cada una de ellas 1´5 créditos ECTS – los establecidos por el Espacio Europeo de Educación Superior – y tendrá lugar en horario de tardes. 

Con estas iniciativas, explica la profesora Iris Orosia Campos, se pretende que el estudiantado de cualquier titulación pueda adquirir un conocimiento básico inicial sobre la lengua aragonesa, que forma parte del patrimonio cultural de Aragón. La profesora oscense considera especialmente indicada esta formación para futuros educadores y otros profesionales que vayan a desarrollar su trabajo en el Alto Aragón.

Curso de verano sobre el aragonés

La Cátedra Johan Ferrández d’Heredia de Lenguas Propias y Patrimonio Inmaterial de Aragón, de Unizar y DGA, que dirige el profesor del Campus de Huesca José Domingo Dueñas, oferta también un curso en línea de ‘Iniciación a la Lengua Aragonesa’. Hasta el 4 de septiembre puede realizarse, al ritmo que elija el participante, esta formación de 30 horas. La inscripción está disponible en la página https://miriadax.net/curso/iniciacion-a-la-lengua-aragonesa/ .

Formación universitaria sobre la lengua aragonesa

La Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación del Campus de Huesca imparte tres títulos sobre la lengua aragonesa. El Diploma de Especialización en Filología Aragonesa, postgrado que se imparte de forma semipresesencial, es uno de ellos. Esta enseñanza que con más de una década de trayectoria fue el primer título universitario sobre esta lengua romance, abrirá una nueva fase de inscripción, dirigida a titulados de cualquier disciplina, del 1 al 30 de septiembre. Los otros dos, las especialidades en Lengua Aragonesa de los grados de Magisterio en Educación Infantil y en Educación Primaria se imparten, solo en la capital oscense, en el cuarto curso de estos grados. Estudiantes de los mismos podrán matricularse en ellas -tras haber solicitado plaza- entre el 1 de septiembre y el 3 de octubre; y los maestros y maestras titulados tendrán un plazo de solicitud para cursarlas después de esa fecha.

Mare de la Font, / que has vist tantes guerres, / Mare de la Font, / escolta’m si vols. / Guarda-mos la sort / de que guanyem ara, / que si sem vençuts / ho perdríem tot. / Queda’t de bon cor / al costat dels nostres. / Planes i montanyes / lo secret tindran.

Fes que plogue molt / quan vinguen los guàrdies. / Caigue l’aigua a tolls / i engànyon camins. / Dis-los que se’n vagen / a prendre bandits, / que nantros no sem / de ningú enemics. / Que prenguen als roïns / matadors del poble / quan l’omplin de sang / per mantin’-se rics.

Continuar llegint: Mare de la font, cançó de maquis | Viles i Gents

No n’estic segur de que aquests jocs olímpics arribin a fer-se a Catalunya o a Catalunya i Aragó. També tinc els meus dubtes si, en cas de celebrar-se, aportarien tants i tants beneficis com expliquen els partidaris. Hem costa prendre partit a favor o en contra. En qualsevol cas, en aquest moment, vull fer palesa la meua indignació envers les paraules del president d’Aragó, Sr. Lambán, quan va dir: “Amb aquesta candidatura es pretenia que l’independentisme català tornés a la cleda (redil) constitucional, com a mitjà d’implicar-los en un projecte d’Estat. I Aragó es prestava encantat a aquesta operació”. Quina altivesa la el Sr. Lambán! El 52 per cent dels catans són com ovelles, oi? Continuar llegint… Jocs Olímpics d’hivern 2030 | Viles i Gents

a fa uns anys que el mes de juny se pinte amb els colors de la bandera LGTBIQ+ de principi a fi. Les agendes s’omplen d’activitats dissidents que mos apropen a eixa cultura transgressora i no-normativa, fet que, personalment, me semble extremadament interessant i necessari, més en un món que mos obligue a encaixar des del dia que naixem. Així que si, celebro molt, el mes de juny. Allò que no celebro tant, però, és l’allau de banderetes de colors que es fiquen tantes empreses aprofitant l’avinentesa per “pujar-se al carro” (igual que fan amb el 8 de març, per cert) i ocupant els espais que no són seus.  Continuar llegint: Orgulloses | Viles i Gents

El culte als avantpassats és una constant de les cultures humanes, i pot anar, posem, des d’un nom mig il·legible en un fossar embardissat a la magnificència de les piràmides egípcies. Xina va fer del culte als avantpassats durant segles un succedani de religió al costat d’un budisme molt aigualit i dels elitismes confucians i taoistes. En les nostres cultures peregrinem a les tombes dels grans noms de les arts i de la política a corrua feta: a la tomba de n’Antonio Machado, o a la d’en Pompeu Fabra, ambdues a la Catalunya Nord –a la primera, com potser recordareu, no fa pas gaire hi va anar el Cap del Govern Espanyol, en Pedro Sánchez; a la segona no, és clar. I s’hi segueix anant, a totes dues, i a la d’en Shakespeare, en Goethe, en Schiller, …  Continuar llegint: Avantpassats | Viles i Gents

Una informació corre pels mitjans de comunicació aragonesos en esta primavera calorosa. La Policia Local d’Osca troba una serp -«culebra de escalera», més concretament- a un jardí. Pocs dies després, una altra notícia s’escampa pels mateixos mitjans. Els bombers de Terol capturen una altra serp -també una «culebra»- que estava amagada davall d’un vehicle aparcat als afores de la ciutat. Les serps d’estiu han arribat una mica anticipades, enguany. Continuar llegint: Serp d’estiu | Viles i Gents

Només fa uns mesos que la NATO sobrevivia en estat comatós. Ara, aprofitant la invasió d’Ucraïna, ha pres remetuda i s’ha reviscolat meteòricament. Aquesta organització ha anat fent una política de encalçament i provocació a Rússia, que finalment ha fet l’efecte buscat: aconseguir que l’imperialista i ultranacionalista Putin esdevingués un enemic global que donés sentit als objectius militars i econòmics dels USA. Perquè la NATO no és més que la prolongació del exèrcit USA a Europa. Ara tots som uns contra Rússia (incloent-hi les tradicionalment neutrals Suècia i Finlàndia) i tot el que és bo per als USA, és bo per l’Europa, i al contrari. Continuar llegint: NATO sí | Viles i Gents

Amb la necessitat d’actuar contra la despoblació, la Diputació Provincial de Terol acaba de presentar un “Pla d’oportunitat”, que executarà la seua Oficina tècnica de gestió del turisme. Lo punt de partida és un estudi previ titulat “AvanZZa Rural”, que es començarà a aplicar el pròxim mes de setembre amb una sèrie d’accions comarcals entre diferents actors del territori. Per un costat, s’han anunciat trobades entre representants de les administracions locals, les entitats socials i empresaris; per l’altre… Continuar llegint: “VenTe”, o l’acció contra despoblació més jove  | Viles i Gents

Encara no estàvem a mitat mes de juny i ja vam tindre la primera onada de calor, no de l’estiu, de la primavera! Fee mesos que no havie plogut i estave tot sec. Lo terreno estave al punt per la temuda temporada del foc. Ficaves les notícies i fee fredat saber la cantidat d’incendis simultanis que arrasaven lo territori, i ja no dic veure-ho en primera persona: Nonasp, 2.400 hectàrees cremades; Vallde- roures, 30 ha; Corbera d’Ebre, 400 ha; Artesa de Segre, 2.700 ha… per anomenar sol alguns dels que teníem més a prop. Continuar llegint:  L’epidèmia del foc | Viles i Gents

Fa una calor abrusadora. Vora meu, corre l’aigua que llisca, vigorosa, entre roques arrodonides d’aparença granítica. La vegetació és impenetrable. Enllà les capçades, els cims apareixen vellutats d’herbeta bruna, i més amunt, el cel. Suposo que l’hivern els deu cobrir de neu. Ara mateix, però, la paraula ‘neu’ és una quimera.  Continuar llegint:  A l’ombra de Gredos | Viles i Gents

Source: Curs d’estiu de la UNIZAR sobre fonètica històrica » Temps de Franja

// Carme Messeguer

Un estiu més, les aules de la Residència universitària de Jaca han acollit els “cursos extraordinaris” de la Universitat de Saragossa, entre els quals el titulat «Fonética histórica comparada de las lenguas iberorrománicas», patrocinat per la càtedra Johan Ferrández d’Heredia i coordinat pels professors Francho Nagore i Javier Giralt, que es va desenvolupar entre el 14 i el 15 de juliol.

El professor Ramón d’Andrés, de la Universidad d’Oviedo, va donar una visió panoràmica sobre l’evolució de les vocals i les consonants del llatí vulgar (el llatí parlat, per oposició a l’escrit) a les diferents llengües romàniques assenyalant les afinitats i divergències entre unes i altres. Tot seguit, el professor de la Universidade de Santiago de Compostela, Ramón Mariño, va exposar l’evolució fonètica des del llatí al gallec en comparació amb l’estàndard portuguès, que va prendre com a base la parla de Lisboa, tot i haver format en origen una mateixa comunitat lingüística. Pel que fa a la llengua asturiana, el professor Xosé Lluis García Arias, de la Universidad de Oviedo, va explicar les solucions fonètiques adoptades per aquesta llengua, tot fent al·lusió també a algunes particularitats del mirandès o les parles extremenyes de filiació asturiana. Com a curiositat, direm que l’asturià i el català comparteixen la característica de palatalitzar la l- inicial llatina: luna > lluna. Per la seua part, el romanista Fernando Sánchez-Miret, va aprofitar la seua dissertació a propòsit de la llengua castellana per reflexionar sobre els motius que provoquen el canvi lingüístic. Tot i no ser una llengua romànica, l’eusquera també va ser objecte d’estudi en la ponència del professor de la Universidad Pública de Navarra Juan Carlos Lopez-Mugartza, atesa la gran quantitat de paraules d’origen llatí que ha anat incorporant al llarg de la seua història. Sobre la llengua aragonesa va dissertar –de manera vehement i reivindicativa– el professor Jesús Vázquez Obrador de la Universitat de Saragossa. Sobre l’occità, en concret sobre la seua variant peninsular, l’aranès, va parlar el professor de la Universitat de Lleida Jordi Suïls. Finalment, acabant el recorregut per les llengües romàniques de la península Ibèrica, el professor Daniel Recasens, de la Universitat de Barcelona, va exposar les solucions fonètiques de les diverses variants de la llengua catalana.

En el marc del curs va tenir lloc també la presentació dels tres volums publicats fins ara (de la A a la F) del Diccionariu Etimolóxicu de la Llingua Asturiana a càrrec del seu director, Xosé Luis García Arias, que va explicar-ne les vicissituds d’elaboració i publicació (com quan el polític d’un partit conservador va justificar que es deixés de subvencionar el projecte tot negant l’existència de la llengua asturiana).

Per tot plegat, un curs d’alt nivell acadèmic —més intens que en altres ocasions—, de la mà dels principals especialistes en la matèria, i per això una extraordinària oportunitat per abordar el tema de l’evolució fonètica en les llengües romàniques a la llum d’una perspectiva més àmplia.

Source: L’Ebrefolk canta i balla a Pena-roja » Temps de Franja

Source: 300 personas participarán en la XIV recreación histórica de la batalla del Ebro en Fayón

Source: La balsa de agua potable de Cretas ya está en funcionamiento

Source: Fusión de músicas e instrumentos con esencia barroca, en Fuentespalda