Source: Dos incendios en dos días en Nonaspe

Jornades Culturals del Matarranya 2022
Dintre de les Jornades Culturals del Matarranya 2022
1)Presentació del llibre Qui va ser realment Carles Emili Montañès? de Joaquim Montclús i Esteban.
Massalió, 21 d’agost, a les 19:30, a les Escoles Velles
Intervindran l’Alcalde Rafael Martí Casals i l’autor Joaquim Montclús Esteban
2)Conferència l’Estirp del Rei Llop. Les nostres terres abans de la conquesta cristiana, a càrrec de David Garrido Valls, doctor en història i professor
Calaceit, 22 d’agost a les 20:00 h, al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit
3)Xarla conferència sobre el personatge ‘el coronel Blai Ferrer Ruiz’, de Mont-roig, a càrrec de Delvina Serret i Joaquim Montclús.
Mont-roig, 23 d’agost, al Saló de Plens de l’Ajuntament, a les 19:00 h

Source: Les notícies de Temps de Franja 181

Temps de Franja Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió N. 181 • 6 d’agost de 2022 Curs d’estiu de la UNIZAR sobre fonètica històrica // Carme Messeguer   Un estiu més, les aules de la Residència universitària de Jaca han acollit els “cursos extraordinaris” de la Universitat de Saragossa, entre els quals el titulat «Fonética histórica comparada de las lenguas iberorrománicas», patrocinat per la càtedra Johan Ferrández d’Heredia i coordinat pels professors Francho Nagore i Javier Giralt, que es va desenvolupar entre el 14 i el 15 de juliol.   Llegir-ne més. L’Ebrefolk canta i balla a Pena-roja // C. M. Z.   L’Ebrefolk, «campus de música i ball populars de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord valencià», en la seua 10a edició, ha fet estada, per segona ocasió, a Pena-roja. Després de passar per La Jana (al Baix Maestrat, País valencià) i abans de fer cap a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre, a Catalunya), on té la seu principal, el diumenge 3 de juliol l’Ebrefolk va portar sons i ritmes tradicionals a la vila de Pena-roja, on va aplegar mestres i entusiastes de tota la redolada.   Llegir-ne més. Les edicions en català de Terol* // María Dolores Gimeno Puyol   L’Instituto d’Estudios Turolenses (IET) és una veterana institució, fundada l’any 1948, que depèn de la Diputació de Terol. Des dels seus inicis ve realitzant una tasca cultural intensa i eficient en diversos sentits: lo foment de la recerca amb ajuts a investigadors i institucions, la promoció de publicacions (en col·leccions, revistes o obres singulars) i la divulgació a través de conferències, presentacions i exposicions. En definitiva, tracta de combinar el rigor científic i la seua difusió entre un públic ampli, en especial a la seua zona territorial d’actuació.   Llegir-ne més. De créixer, anava la cosa* // Jordi Marín Monfort   Vivim temps convulsos i no només per allò que ens amollen a tort i a dret pels mitjans, que si la guerra a Ucraïna, que si l’enèsima variant del virus de la Covid-19, que si la inflació… notícies totes que, més enllà del dolor que causen a tothom que ho pateix en primera instància, no són més que símptomes d’una situació global molt més greu i que fa de mal veure, de mal comunicar i de mal pair.   Llegir-ne més. Cors blindats* // Luismi Agud Fa cinquanta anys, lo món respirave tranquil: los mitjans de comunicació anunciaven que per fi havie conclòs la guerra de Vietnam. Vietnam estave en guerra des de 1940, quan los japonesos van conquerir el que, per aquell temps, ere colònia francesa. Després que caigueren les dos bombes de la vergonya, França va intentar recuperar lo territori perdut, però l’oposició de la població va ser tal, que es va vore obligada a firmar una vergonyosa pau el 1954. Llegir-ne més. «Ucraïna, aparta, que em pansiràs!»* // Natxo Sorolla   Un paio gord, oliós, enorme, en xandall, i una barra grossa de pa davall lo braç. Al costat d’una xica primeta, escarransida. Compartixen un espai doble d’aquells grans al metro. Però ell ocupe quasi tot lo seient, i des de dalt, se la mire desafiant. Ella està pràcticament empastrada a les barres, donant l’esquena i evitant lo contacte visual. Ell li solte «xaica, aparta, que em pansiràs!». És una tira còmica que il·lustre el conflicte de llengües a Ucraïna.   Perquè per a entendre el percal, cal entendre el conflicte lingüístic. L’ucraïnès i el rus son dos llengües eslaves tan emparentades que se disputen lo seu origen en los mateixos escrits antics en «eslau oriental». I molts dels grans escriptors russos son d’origen ucraïnès. Perquè el rus sempre ha anat lligat en lo prestigi i el poder, del tsar, o del soviet, però l’ucraïnès és una llengua històricament minoritzada. Situacions que ja coneixem per aquí. Però Ucraïna, com a entitat, és ben real: esta república que, juntament en la de Rússia i dos més, són les fundadores de la Unió Soviètica. D’igual a igual.   Llegir-ne més.

‘Los canons de Navarone’

Escrit per Patrici Barquín al 16 d’agost de 2022. Publicat a Se va solsint

Natxo Sorolla (Publicat al Viles i gents de La Comarca, 29/7/2022)

Un paio gord, oliós, enorme, en xandall, i una barra grossa de pa davall lo braç. Al costat d’una xica primeta, escarransida. Compartixen un espai doble d’aquells grans al metro. Però ell ocupe quasi tot lo seient, i des de dalt, se la mire desafiant. Ella està pràcticament empastrada a les barres, donant l’esquena i evitant lo contacte visual. Ell li solte «xaica, aparta, que em pansiràs!». És una tira còmica que il·lustre el conflicte de llengües a Ucraïna. Perquè per a entendre el percal, cal entendre el conflicte lingüístic. L’ucraïnès i el rus son dos llengües eslaves tan emparentades que se disputen lo seu origen en los mateixos escrits antics en «eslau oriental». I molts dels grans escriptors russos son d’origen ucraïnès. Perquè el rus sempre ha anat lligat en lo prestigi i el poder, del tsar, o del soviet, però l’ucraïnès és una llengua històricament minoritzada. Situacions que ja coneixem per aquí. Però Ucraïna, com a entitat, és ben real: esta república que, juntament en la de Rússia i dos més, són les fundadores de la Unió Soviètica. D’igual a igual. Però la realitat és que ha regnat un «xaica, aparta, que em pansiràs» de Rússia cap a Ucraïna. Si, ho sentiu bé, del gord que no vol que el pansixque l’escarransit. Perquè una tercera part dels ucraïnesos son russòfons. I des de la independència d’Ucraïna (1991) se batalle per gestionar eixa diversitat. L’origen sociolingüístic «immediat» del conflicte actual està en la Llei de política lingüística promoguda el 2012 per Ianukòvitx, president favorable als interessos de Rússia, per la qual qualsevol territori ucraïnès en un 10% de parlants inicials de rus la podie fer cooficial, juntament en l’ucraïnès. L’oposició proeuropea denunciave que eixa política estave feta per a «tranquil·litzar el Kremlin». Però l’any 2014 es produeix la caiguda del govern (Euromaiden), i un líder proeuropeu, Zelenski, se fa en lo poder: deroguen la llei de política lingüística. Alguns russòfons ho veuen com un perill, i per exemple l’independentisme pro-rus passe del 10% al 40% al Donbass, iniciant-se un conflicte armat. En tot lo percal irromp militarment la invasió russa, en un Kremlin que obertament parle de «no abandonar la nostra gent», als russòfons. «Ucraïna, aparta, que em pansiràs!», li diu Putin a Ucraïna. La resta, ja és la història que coneixeu per les televisions. Si teniu interès per a entendre el conflicte lingüístic des de dins, i veure com les identitats no sempre coincideixen en la llengua, aquí un tuit explicant història d’Ucraïna per via de la pròpia família, i aquí un altre explicant lo bilingüisme i les relacions de poder al país.

 

 

 

 

Source: La cultura asiática del bonsái llega a Valderrobres

Source: Cuatro terrazas bajoaragonesas asequibles y con encanto son «Soletes»

Source: Vicky Calavia: «Mientras siga viva continuaré contando historias»

Source: El ferrocarril histórico y turístico ‘Lo Caspolino’ avanza sobre raíles

Source: Arde un camión y se extiende el fuego al arcén en Aguaviva

Source: Peñarroya de Tastavins restaurará un inmueble y aumentará la oferta de vivienda de alquiler

Source: Sagalets descenderá de 54 a 36 alumnos en el próximo curso

XXI HISTÒRIES DEL RIU.
6 D’AGOST DE 2022
LA MARATÓ DE “LA VEU DEL BAIX MATARRANYA”.
107.6 FM. FAVARA (SARAGOSSA)
9-9:05.- Sintonia “Així m’agrades Matarranya” d’Àngel Villalba.
9:05- 9:20.- La moda i el cuidado dels cabells a l’estiu. Mari Paz Bielsa
9:20- 9:35.- Racó de Natura amb Pedro J. Martínez.
9:35- 9:45.- Les dones favaroles Maite Pina.
9:45-10:05.- Parla el senyor alcalde de Faió, Roberto Cabistany Díaz.
10:05- 10:20.- Cuina d’estiu amb Rubén Martín Mestre, xef favarol als restaurants saragossans “Flor de Lis i Tajo Bajo”
10:20- 10:40.- Hablaremos con la médico de Fabara, doctora Mónica Monclús
10:40- 11:15.- Àgora: “Nuevos modelos de turismo” Arancha Bielsa, Eduardo Satué , Joaquín Meseguer , Ramón Arbona , Luis Valén i Elías Satué.
11:15- 11:30.- Cuina d’estiu amb Rubén Catalán, xef maellà a “La Torre del Visco”.
11:30- 11:45.- Marcos Víctor Calleja, president de la Societat de Caçadors de Favara.
11:45- 12: 05 .- Música per a recordar. Ramón Balaguer.
12:05- 12:20.- . Parla el senyor alcalde de Nonasp Joaquín Llop
12:20-12:35.- Una història de Nonasp. Mario Rius i Estela Rius
12:35- 12:50.- Parla el senyor alcalde de Maella, Jesús Zenón Gil .
12:50- 13:05.- Una història de Favara “Favara al Senat d’Espanya”
13:05- 13:20.- Parla el senyor alcalde de Favara, Francisco Doménech
13:20- 13:35.- Música d’estiu amb Daniel Baquer Cortés
13:35- 13:50.- Cine d’estiu. Lifo Ros
13:50- 14:45- Retalls radiofònics de l´última temporada de La Veu del Baix Matarranya. Marcos Calleja.
14:45- 15:45.- Barreja musical. Country amb Javi Roc / Free Stil amb Marcos Calleja / Iñaki Balaguer
15:45- 16:15.- Festes a Maella. Felipe Cervera, concejal de festes.
16:15- 16:45.- Tertúlia. Sectors econòmics locals. Alberto Balaguer, Michel Campanales i dos convidats.
16:45- 16:55.- Això és fer esport!!! Miriam Llop.
16:55- 17:25.- Festes a Nonasp. Sadoc Gallardo, concejal de festes.
17:25- 17:55.- Els Esports. Esport escolar. Esport Autonòmic José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver i altres activitats esportives, José Miguel Latorre del club ciclista de Favara
17:55- 18:25.- Festes a Favara. Mari Carmen Valén Carceller. Concejal de festes.
18:25- 18:40.- Una història de Maella. Yolanda Abad.
18:40- 18:55.- Una història de Nonasp. Josep Mª Ráfales “Lo Gravat”
18:55- 19:10.- Natxo Sorolla, sociòleg.
19:10- 19:25.- Una història de Casp. Néstor Fontoba Albiac.
19:25- 19:50.- La Veu del Baix Matarranya: “La teua veu pa tot lo món”. Luis Carví , Ino Balaguer i Miguel Ángel Ruiz.
19:50- 20:05.- Sobre la llengua. Raquel Llop
20:05- 20: 20.- Cristian Garrido Álvarez. Fotògraf. Exposa a Favara per les festes.
20:20- 20:35.- Les festes. Catarsi col.lectiva? Lola Bielsa
20:35- 20:55.- Favarols pel món. Oscar Carceller ,Emma Bielsa. (20 min)
20:55- 21.- Comiat de les XXI HISTÒRIES DEL RIU, la marató de ràdio de La Veu del Baix Matarranya.
TÈCNICS: Marcos Calleja 628 802 430. , Miguel Àngel 625 081 440- 052, Ino Balaguer.