Además, ha avanzado que este otoño se firmará un protocolo para la realización de los estudios complementarios para la reapertura del túnel del Canfranc.
José Blanco ha informado de que el miércoles la Comisión de Subsecretarios aprobará la supresión de los peajes para los tramos Alfajarín-Pina-Fraga de la AP-2, y Zaragoza-Alagón de la AP-68, atendiendo a la demanda ciudadana y cumpliendo con el plazo previsto.
Blanco ha hecho estos anuncios durante su intervención en la apertura del Congreso Federal de Transportes, Comunicaciones y Mar de UGT.
mitjançantEl 20 de octubre se constituirá el grupo europeo que impulsará la Travesía Central | Heraldo.es.
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca va impulsar per Sant Jordi una campanya que amb el lema Volem TV3 per TDT al Baix Cinca vol pressionar l’alcalde, del PP, José Luis Moret, perquè l’apagada analògica no representi la fi de les emissions de la televisió pública catalana. La campanya, que ja ha rebut 2.000 adhesions, consisteix en l’enviament d’unes targetes en què s’insta l’alcalde a “garantir la recepció de TV3” a la localitat per “raons culturals i lingüístiques”. El president de l’Institut, Jordi Labat, recorda que la programació de les emissores de la Generalitat és l’única que poden veure en català.
Solució fàcil
Labat assegura que la solució per seguir veient TV3 a Fraga “és tan fàcil” com adaptar el repetidor que l’ajuntament socialista va col·locar fa 26 anys quan van començar les emissions de Televisió de Catalunya (TVC). Fraga està situada en una vall, al costat del riu, i aquesta situació geogràfica dificulta l’arribada del senyal. El reemissor ha permès que durant tots aquests anys TV3 arribés sense problemes a tota la ciutat, ja que “rebotava el senyal que arribava d’un repetidor situat a Catalunya”, explica Labat. “La solució tècnica és senzilla, falta veure a nivell polític què passarà”, es lamenta Labat.
Però el que sembla una solució relativament “fàcil” que pot tenir un cost “d’uns 6.000 euros”, segons Labat, ha topat amb l’oposició de l’ajuntament de Fraga. Segons explica el regidor de Noves Tecnologies, Jaume Cabós, l’ajuntament no pot fer el canvi de l’analògic al digital sense seguir els passos legals. “No tenim potestat per canviar un reemissor per captar un senyal de Catalunya perquè això ho impedeix la llei estatal”, assegura Cabós, que demana a la població de Fraga paciència i que els deixin treballar. “Primer farem tots els passos legals que siguin necessaris, i si no ho aconseguim, llavors ja miraríem d’altres possibilitats”, assegura, remarcant que “no es pot punxar el senyal d’una televisió d’una altra comunitat així com així”.
Qui és el responsable?
Pel govern municipal de Fraga, aquest és un problema que correspon al govern d’Aragó, al ministeri d’Indústria i a la Generalitat. “Nosaltres ja hem enviat diverses cartes al president Marcelino Iglesias, però hem rebut el silenci per resposta”, es queixa Cabós, que reitera que des de l’ajuntament estan “disposats a donar el que vol el poble”. Si finalment, el 31 de desembre, no s’ha solucionat el problema “per silenci administratiu, canviarem el repetidor, però ara com ara no tirarem pel dret”.
De fet, des de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca consideren que si els problemes de recepció del senyal es multipliquen en diferents pobles de la Franja, caldria aconseguir un acord de reciprocitat entre la Generalitat i el govern de l’Aragó, similar al que ja existeix a les illes Balears i al País Valencià. Amb tot des de la secretaria de Telecomunicacions de la Generalitat asseguren que si els municipis de la Franja han vist fins ara TV3, el canvi digital no farà canviar la situació. Per aquest motiu, fonts de Cultura consideren que és una qüestió de “voluntat” el fet que TV3 se segueixi veient a Fraga i arreu de la Franja.
El govern i Indústria
De fet, la conselleria de Cultura de la Generalitat explica que, de moment, no hi ha hagut cap contacte amb el govern d’Aragó, però que sí que n’hi ha hagut amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión. L’objectiu d’aquest contacte és, segons Cultura, estudiar “les solucions tècniques” per garantir la visió de TV3 a la Franja.
Des del govern de l’Aragó afirmen que amb el ministeri d’Indústria treballen per arribar a un acord d’algun tipus perquè les emissions de la televisió catalana es mantinguin com fins ara quan comencin les emissions en digital. Però des del govern d’Aragó rebutgen un acord de reciprocitat amb Catalunya perquè només a la Franja es reclama el senyal de TV3. “Cal mirar quin model o quin sistema pot encaixar legalment per aconseguir aquest objectiu”, expliquen fonts del govern aragonès.
Mentrestant, la població de Fraga continua pressionant per intentar que l’ajuntament respongui a les seves demandes.
Fraga també lluita per veure TV3.
12.09.2009 – 10:53
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca va impulsar per Sant Jordi una campanya que amb el lema Volem TV3 per TDT al Baix Cinca vol pressionar l’alcalde, del PP, José Luis Moret, perquè l’apagada analògica no representi la fi de les emissions de la televisió pública catalana. La campanya, que ja ha rebut 2.000 adhesions, consisteix en l’enviament d’unes targetes en què s’insta l’alcalde a “garantir la recepció de TV3” a la localitat per “raons culturals i lingüístiques”. El president de l’Institut, Jordi Labat, recorda que la programació de les emissores de la Generalitat és l’única que poden veure en català.
Solució fàcil
Labat assegura que la solució per seguir veient TV3 a Fraga “és tan fàcil” com adaptar el repetidor que l’ajuntament socialista va col·locar fa 26 anys quan van començar les emissions de Televisió de Catalunya (TVC). Fraga està situada en una vall, al costat del riu, i aquesta situació geogràfica dificulta l’arribada del senyal. El reemissor ha permès que durant tots aquests anys TV3 arribés sense problemes a tota la ciutat, ja que “rebotava el senyal que arribava d’un repetidor situat a Catalunya”, explica Labat. “La solució tècnica és senzilla, falta veure a nivell polític què passarà”, es lamenta Labat.
Però el que sembla una solució relativament “fàcil” que pot tenir un cost “d’uns 6.000 euros”, segons Labat, ha topat amb l’oposició de l’ajuntament de Fraga. Segons explica el regidor de Noves Tecnologies, Jaume Cabós, l’ajuntament no pot fer el canvi de l’analògic al digital sense seguir els passos legals. “No tenim potestat per canviar un reemissor per captar un senyal de Catalunya perquè això ho impedeix la llei estatal”, assegura Cabós, que demana a la població de Fraga paciència i que els deixin treballar. “Primer farem tots els passos legals que siguin necessaris, i si no ho aconseguim, llavors ja miraríem d’altres possibilitats”, assegura, remarcant que “no es pot punxar el senyal d’una televisió d’una altra comunitat així com així”.
Qui és el responsable?
Pel govern municipal de Fraga, aquest és un problema que correspon al govern d’Aragó, al ministeri d’Indústria i a la Generalitat. “Nosaltres ja hem enviat diverses cartes al president Marcelino Iglesias, però hem rebut el silenci per resposta”, es queixa Cabós, que reitera que des de l’ajuntament estan “disposats a donar el que vol el poble”. Si finalment, el 31 de desembre, no s’ha solucionat el problema “per silenci administratiu, canviarem el repetidor, però ara com ara no tirarem pel dret”.
De fet, des de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca consideren que si els problemes de recepció del senyal es multipliquen en diferents pobles de la Franja, caldria aconseguir un acord de reciprocitat entre la Generalitat i el govern de l’Aragó, similar al que ja existeix a les illes Balears i al País Valencià. Amb tot des de la secretaria de Telecomunicacions de la Generalitat asseguren que si els municipis de la Franja han vist fins ara TV3, el canvi digital no farà canviar la situació. Per aquest motiu, fonts de Cultura consideren que és una qüestió de “voluntat” el fet que TV3 se segueixi veient a Fraga i arreu de la Franja.
El govern i Indústria
De fet, la conselleria de Cultura de la Generalitat explica que, de moment, no hi ha hagut cap contacte amb el govern d’Aragó, però que sí que n’hi ha hagut amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión. L’objectiu d’aquest contacte és, segons Cultura, estudiar “les solucions tècniques” per garantir la visió de TV3 a la Franja.
Informa: AVUI
Mon jaio explicava moltes anècdotes, i una de ben graciosa – no he sapigut mai si era real o inventada – passava en un entorn militar. Algú en càrrec demanava pel número “ocho”, i no eixia ningú; mon jaio li va preguntar al del costat, que també era de Fraga, si no era ell, i l’altre li va contestar que no, que ell era el vuit no l’”ocho”. També tenia anècdotes que es referien a dies passats a Barcelona, i mai no em va explicar que hagués d’aprendre la llengua dels barcelonins. Sí, en canvi, es va haver d’esforçar per entendre el castellà.
Mon jaio era de Fraga. No tenia gaires estudis, però savia que si anava a Lleida no li calia canviar d’idioma. La diferència entre mon jaio i jo és que jo he après a escriure la llengua que ell només parlava. Les coses són així de senzilles, i només per interessos tèrbols les volem maquillar, i, al final, cansa i avorrís.
Per això és avorrit haver de contemplar un altre camí – i ja m’he descomptat del tot – com mos neguen drets i realitats tant des de la dreta com des de l’esquerra.
Volem exemples? El dijous 30 de juliol, el PP, que vol dir José Luis Moret, Jaume Cabòs (t’he de dir Jaime a partir d’ara?), Santi Escandil, Amadeo Sampietro, Sofia Barco, Rosa Ana Aguilar i Antonio Martí van presentar al Ple de l’Ajuntament una moció en contra de la possibilitat que hi hague una llei que reconegue, ni que sigue tímidament, que a Fraga es parla català.
Més exemples? El 24 de juliol, la Comarca del Baix Cinca, governada pel PSOE, que vol dir Evaristo Cabistany, Maria José Fontanet, Antonio Sanclemente, Jorge Lapena, Joaquín Bayona, Miguel Luis Lapeña, Montserrat Villagrasa, Javier Consul, Magda Godia, Antonio Llop, Maria Blasa Cambra, Natalia Pirla i M. Carmen Sandoval, va enviar una carta on es pot llegir ben clar que “toda la documentación que se presente deberá ir en castellano”, i per si no quedava clar, insistís: “no dándose curso a ningún escrito que no sea presentado en castellano”.
Des de la meua humil i emprenyada situació, pregunto, Montse Villagrasa, si es pot presentar una proposició de Llei de Llengues a les Corts d’Aragó i donar suport a la carta que ha enviat la Comarca, tot en menys de dos mesos. Si creus, Montse, que sóc injusta, pensa en la cara que se m’ha quedat a jo quan he llegit la carta.
Hi ha gent de dretes i gent d’esquerres que té ambició d’escalar per viure de la política. Hi ha gent d’esquerres i de dretes que reneguen dels seus per alguna raó que se m’escapa, però que no deu ser gaire noble. També hi ha gent, d’esquerres i de dretes, que són massa covards per ser on són.
Com es diu un sistema on la llei s’utilitza en contra dels ciutadans? Com es diu un sistema on els governants parlen una llengua diferent a la dels ciutadans? Com es diu un sistema que obliga els ciutadans a canviar de llengua per fer un tràmit públic? Cal que ho escriga en totes les lletres o ja mos entenem tots? Qui és el colonialista? Qui és l’imperialista? Qui l’intransigent? Qui l’intolerant? Li ho pregunto al president de la comarca, Evaristo Cabistany, i a l’alcalde de Fraga, José Luis Moret, si saben com es diu eix sistema. I li ho pregunto també a Miguel Luis Lapeña, que me va jurar i perjurar que dimitiria del càrrec si la Comarca no acceptava escrits en català. Has dimitit ja, Miguel Luis? O només eren paraules?
Prompte arribaran eleccions, unes o altres, i començaran a parlar d’esquerres i de dretes. Tots són iguals. Iguals en l’amor al càrrec, iguals en la mentida i en la presa de pèl.
I en eix panorama, què mos queda? Als demés, no ho sé. A jo em queden els de Convergència Democràtica de la Franja, gent de la terra, que no són d’esquerres ni de dretes, simplement són persones que defensen lo nostre. Llàstima que encara no puguen votar lleis ni mocions. Tot arribarà.
I em queda també la confiança que Joaquín Vera i Francisco Garcia es mantindran ferms en la independència de criteri. Los dos sou de Fraga, i sabeu el que vol dir això, sabeu que ningú mos ha regalat mai res i que mos han fet sentir gent de segona sempre. Quim, quan vas rebre el premi Josep Galan, et vaig demanar públicament que fésseu costat a la gent que defensem lo nostre. Podem canviar les coses? O em defraudareu com ho han fet tots els altres?
(article publicat a La Voz del Bajo Cinca el 27 d’agost de 2009) Susanna Barquín.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.