Quins pobles són de la Franja?

Municipis catalanoparlants a Aragó: La Franja

Lo llistat que aquí presentem és fruit de la necessitat de delimitar les viles de llengua catalana de la Comunitat Autònoma d’Aragó. Per això es necessari forçar la creació d’un límit entre les viles de llengua catalana i les de llengua aragonesa i castellana. Però este límit no és tan clar i marcat com podria parèixer, i per a entendre millor la complexitat podeu escomençar amb l’obra de R.Sistac.

Hi ha explícita vocació d’incloure l’àrea de poblacions de la “zona de transició” o “zona de difícil classificació” (entre el català i l’aragonès) per dos raons de pes:

Segons menudes referències, la situació sociolingüística d’esta àrea és especialment preocupant.
La seua situació d’equidistància obliga a ambdós dominis lingüístics a mostrar una especial preocupació.

L’origen de les delimitacions està en este altre llistat de denominacions que compta amb viles dels dominis lingüístics català i aragonès i que només fixa les diferents propostes toponímiques, no l’adscripció lingüística.

MATARRANYA, MESQUÍ I BERGANTES		BAIX CINCA		RIBAGORÇA
1	Aiguaviva de Bergantes	40	Fraga	70	Areny de Noguera
2	Arenys de Lledó	40.1	Barri de la Llitera	71	Benavarri
3	Bellmunt de Mesquí	40.2	Miralsot	71.1	Aler
4	Beseit	41	Mequinensa	71.2	Calladrons
5	Calaceit	42	Saidí	71.3	Ciscar
6	Canyada de Beric, la	43	Torrent de Cinca	71.4	Purroi de la Solana
7	Codonyera, la	44	Vilella de Cinca	72	Bonansa
8	Fondespatla	LLITERA		73	Castigaleu
9	Fórnols	50	Açanui [Alins s’adscriu a l’aragonès]	74	Estopanyà
10	Freixneda, la	51	Albelda	75	[Graus – Aragonès]
11	Ginebrosa, la	52	El Campell	75.1	Güel
12	Lledó	53	Baells	75.2	[Torres del Obispo – aragonès ]
13	Massalió	54	Camporrells	76	Isàvena
14	Mont-roig	55	Castellonroi	76.1	Esdolomada
15	Pena-roja de Tastavins	56	Peralta de la Sal	76.2	Pobla de Roda, la*
16	Portellada, la	57	Sant Esteve de Llitera	76.3	Serradui
17	Queretes	58	Tamarit de Llitera	76.4	[Nozellas – aragonès]
18	Ràfels	58.1	Algaió	77	Lasquarri (1)
19	Sorollera, la	58.2	Melusa	78	Les Paüls
20	Torredarques	59	El Torricó	78.1	Suïls
21	Torre del Comte, la	60	Valldellou	79	[Capella – aragonès]
22	Torre de Vilella, la	61	Vensilló	79.1	Llaguarres
23	Vall del Tormo, la			80	Monesma i Queixigar
24	Vall-de-roures			81	Montanui
25	Valljunquera			81.1	Aneto
BAIX MATARRANYA				82	Pont de Montanyana
30	Faió			83	Sopeira
31	Favara			84	Tolba
32	Maella			84.1	Lluçars
33	Nonasp			85	Torlarribera
				85.1	Villacarli
				85.2	[Bilas del Turbón – Aragonès]
				86	Beranui i Calvera / Veracruz (2)
				86.1	Beranui
				86.2	Calvera
				86.3	Pardinella
				87	Viacamp i Lliterà

(1) Lasquarri [76] és considerat a la llista de l’IEC com pertanyent a l’àrea de transició de l’aragonès i el català, mentre que Nagore [2001:90] diu “(…) ta belunos, posiblemén calese adscribir á o catalán o lugar de Llaguarres (anque ta otros, a buega ye entre Llaguarres e Lasquarri, coinzidindo, por tanto, con as buegas monezipals.”

(2) Cal fer constar que l’única forma de composició de topònims de municipis agregats, en català, és mitjançant l’ús de la conjunció copulativa “i”. És per això que recomanem l’ús de “Beranui i Calvera”. Si es vol un ús oficial haurà d’emprar-se “Veracruz” i no l’hipotètic “Veracreu”.
Veracruz. Código INE: 22246. Creado por fusión de Beranúy y Calvera (1966), con capitalidad en Beranúy. Decreto
1780/66, de 16 de junio (BOE Nº173, de 21-7). Entidades de población de Aragón y sus habitantes en los Censos de 1857 a 2001.

INICI

Natxo 2003