Tweet

Grupuscles d’opositors a la normalització lingüística del català a la Franja neguen que estos parlars formon part de la llengua catalana. Desacrediten tota la recerca lingüística de les Universitats d’arreu del món, i afirmen que la llengua de la Franja no és català. A continuació llistem tots els documents que avalen la denominació de “català” per a la llengua de la Franja.

• Avals històrics
• Avals lingüístics i acadèmics
• Avals legislatius i polítics
• Avals socials
• Avals per la denominació toponímica de “La Franja”
• La denominació legal del català als altres territoris de llengua catalana
• Sobre l’ús històric del català en llengua escrita

Avals històrics

• Segle XIII: Giralt Latorre, J., & s Oliver, M. T. (2018). «Sie manifesta cosa a tots hòmens». El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza. Fitxa. Nota de premsa. Google llibres.
• Any 1555: «y el reino de Valencia habla catalán, y hasta oy en día todo lo que está en frontera de Cataluña y Valencia, los aragoneses como Monçón y su tierra y Fraga y Favara, Maella, La Torre del Conde, Fresneda, Valderrobres, Vinazeit [sic], Fonespalda, Monrroy y Aguaviva y toda aquella tierra, con la de Teruel que confrontaron Valencia, todos hablan los aragoneses catalán, y los catalanes fronteros Aragón ni palabra» (Hernando de Aragón y Gurrea, arquebisbe de Saragossa i virrei d’Aragó, Historia de Aragón, referenciat a Tomás Faci (2016)).
• Any 1557: «En Aragó tant com afronta lo regne ab Catalunya y València, no parlen aragonès sinó català tots los de la frontera» (Cristòfor Despuig, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa).
• Any 1612: «que Peñarroya confrenta con los Reynos de Cataluña y Valencia, y al tiempo de la union se hablaba en lengua catalana cerrada» (Sumario del processo de propriedad iuratorum de Peñarroya et Fornoles, 1612, transcripció de Quintana, 2006)
• Moret, Hèctor (2020). “Notícies de la llengua catalana al Matarranya” dins Compromiso y Cultura.
  • El 21 de febrer del 1637, els jurats d’Arenys de Lledó escrivien –en document conservat en l’arxiu diocesà de Tortosa reproduït per Enric Querol al número VI (2016) a la revista beCEroLes– a la cúria tortosina demanant que aquesta vila es prediqués en català atès que “Los vehïns i habitadors d’ella entenen la llengua catalana, perçò que en dita vila se parla dita llengua i’s crien ab ella, perçò que encara que sia de Aragó, està a la frontera de Cathaluña y se té contribució ab los catalans. I és cert que moltes persones de dit poble, en particular dones i minyons i alguns hòmens, no entenen enterament la llengua castellana conforme la catalana que tots universalment, com té dit, la entenen bé, per lo que judica que serà més convenient i del servei de Déu que es predique en català”.
  • Al segle XVIII és l’erudit Agustí Sales qui en nota preliminar al Diccionari Valenciano-Castellano (1764) de Carles Ros dóna notícia apologista de la llengua de Valljunquera, el seu poble: “En una palabra, esta Lengua Lemosina [= català], era la Cortesana, en que en Aragón, Valencia i Cataluña hablavan los Reyes [i que en] la hermosa i fertil Población de Valjunquera, en la que yo nací […], he observado, que en los confines de los tres Dominios, de Aragón, Valencia i Cataluña [= Matarranya], se habla con mas pureza el Lemosín, que en lo interior de ellos: i ojála que en la misma Valencia se mantuviera tan puro, como piden su dignidad i esplendor antiguo”.
  • Tanmateix al segle XIX trobem diversos comentaris impresos que entenen els parlars matarranyencs com a barreja de diferents llengües romàniques, com és el cas de Pascual Madoz que al seu Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar (1845) escriu en referència a Aiguaviva que: “Tienen los hab. de este pueblo un lenguaje tan particular, que no es usado ni aun por los vec. de los pueblos de su contorno; consiste en una miscelánea del castellano, valenciano y catalán, que sólo ellos entienden, si bien es cierto que cuando salen del pueblo, o hablan con forasteros, se sirven de la lengua española”.
  • O Braulio Foz que a la Revista de Cataluña (1862) anota, després de reflexionar sobre la pluralitat dels dialectes del català –que ell, seguint el costum del seu temps, anomena lengua limosina–, que: “Como entre los dialectos del catalán he nombrado el literario [=literano], y podrá ser que hasta el nombre sea nuevo para muchos, me ha parecido declarar cual es, sin que por eso insista en que se conserve el nombre. Es pues el que se habla en algunos pueblos entre el Cinca y el Segre, especialmente en Tamarite. Y también es muy parecido y casi el mismo el que se habla en varios pueblos de nuestra Tierra Baja entre Catalunya y Valencia [= Matarranya], habiendo sido sus pobladores despues de la reconquista, aragoneses de los llanos y de las montañas, catalanes de las riberas del Segre y aun del centro de Catalunya, y algunos antiguos pobladores”.
• Any 1921: Pallarés, M. (1921). Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó). Butlletí de Dialectologia Catalana, IX, 69-72.
• Any 1923, alcalde de Fórnols (José Maria Bel Molins) publicava un anunci sobre la necessitat d’un doctor en què apunta que la vila matarranyenca era «de habla catalán».
• Any 1925. Mapa amb toponímia del Matarranya.
• Any 1938 l’ABC referencia l’entrada de les tropes franquistes a Fraga com “Hoy Fraga está casi desierto. Lo mismo ocurre en Torrente de Cinca y en Mazalcorreig y en Mequinenza. Por esta línea se habla catalán ya.”
• Any 1952, Juan Moneva «al cruzar el río Matarraña que, por Fayón, separa Aragón y Cataluña, dispuse no hablar sino catalán; y aun debí hacerlo antes, pues catalán hablan en Nonaspe y en Fabara, estaciones aragonesas de la línea»
• Any 1965, Camilo José Cela visitant la Ribagorça aragonesa «por todos estos pueblos se sigue hablando el catalán: mejor o peor ya que, en estas zonas de fricción de lenguas, las lenguas se despedazan –o se liman –al convivir e influirse recíprocamente».

Avals lingüístics i acadèmics

• Universitat de Saragossa:
  • Giralt Latorre, J., & Moret Oliver, M. T. (2018). «Sie manifesta cosa a tots hòmens». El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza. Fitxa. Nota de premsa. Google llibres.
  • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995). Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
    • Text que avala la denominació
  • Javier Giralt Latorre, professor titular de Filologia Catalana a la Universitat de Saragossa:
    • Disglosia funcional y actitudes lingüísticas en la Litera (Huesca)
      • “Dentro del territorio aragonés, su máximo exponente lo encontramos en una extensa franja situada en la zona oriental de la región, que abarca desde los Pirineos hasta el Matarraña turolense y que se caracteriza por la convivencia que en ella se da entre el castellano y el catalán (o variedades de estas lenguas).”
    • “En el siglo XVI, en Albelda también se hablaba catalán”. Diario del Altoaragón, 20/03/2009
  • Rosa M. Castañer Martín, M. Pilar González Olivera, Javier Simón Casas. Aproximación al estudio de la entonación aragonesa.
    • “Se comienza con unas explicaciones preliminares acerca del grupo investigador aragonés en el proyecto AMPER y se ofrece un panorama general de la situación lingüística de una región en la que, además del castellano, lengua materna de la mayor parte de sus habitantes, se hablan otras variedades lingüísticas aragonesas y catalanas, cuestión que deberá ser tenida en cuenta en el desarrollo de las investigaciones.”
  • Juan Moneva Puyol, jurista. Memòries:
    • “Al cruzar el río Matarraña que, por Fayón, separa Aragón y Cataluña, dispuse no hablar sino catalán; y aun debí hacerlo antes, pues catalán hablan en Nonaspe y en Fabara, estaciones aragonesas de la línea”
  • 

    Elena Albesa Pedrola (Unizar):

    • Concordia entre la villa de Alcañiz y los barrios de Valdealgorfa, Valjunquera y La Codoñera (1624). Edición y aproximación lingüística a este texto notarial del Bajo Aragón: “Ha de tenerse en cuenta, además, que esta zona del Bajo Aragón es fronteriza con Cataluña, y que dos de los pueblos firmantes de la Concordia, Valjunquera y La Codoñera, son catalanohablantes en la actualidad”
    • Albesa Pedrola, Elena (2017). La lengua en el Bajo Aragón a través de documentación notarial (1450-1453): estudi sobre manuscrits d’Alcanyís (1450-53): “Especial atención (…) al contacto de lenguas, dada la situación de frontera lingüística de este territorio con áreas de habla catalana” “Los datos examinados revelan un mantenimiento todavía visible del aragonés medieval en diversos aspectos lingüísticos, si bien puede apreciarse una considerable castellanización en otros”
  • Maria Teresa Moret Oliver (professora de la Universitat de Saragossa) (2016). La lengua del Matarraña. En C. Laliena Corbera (Ed.), Matarranya, gentes y paisajes en la Edad Media. Zaragoza: Comarca del Matarranya, Universidad de Zaragoza, Grupo C.E.M.A.
• Institut d’Estudis Catalans
• Acadèmia Valenciana de la Llengua:
  • Diccionari normatiu valencià. Valencià: 2. m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català.
    El mateix tipus de definició per a català.
    
  • Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià
    • “D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).”
• Real Academia de la Lengua Española (RAE): La lengua de los valencianos(1975):
  • Que el valenciano es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en la franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda de Alguer.
  • Aval de Camilo José Cela (1965) al nom de la llengua a la Franja
• Manifiesto de la comunidad científica internacional a favor del reconocimiento y dignificación de las lenguas minoritarias de Aragón (Rolde de Estudios Aragoneses). Més de 100 signatures de científics.

Avals legislatius i polítics

• Ensenyament en català a la Franja:

  • Alcover, Carme; Quintana, Artur (2004) “L’ensenyament de la llengua catalana a l’Aragó”. Serra d’Or, número 530. Febrer de 2004.
  • Alcover, Carme; Quintana, Artur (?) Plans reguladors d’Ensenyament de l’Aragonès i el Català a l’Aragó. Saragossa: ROLDE – Gobierno de Aragón.
  • Llarga història de docència de l’assignatura de llengua catalana les escoles de la Franja i experiències d’ensenyament bilingüe (castellà – català) a escoles i Instituts de Fraga i Tamarit.
• Llei de patrimoni cultural (Aragó, 1999)
  
  • El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración.
    • Vots a favor: PAR, PSOE, CHA y IU. En aquell moment governava l’Autonomia la coalició PP – PAR. El PAR es va desentendre del vot d’abstenció del PP i va votar a favor de la Llei.
    • L’article és substituït per la primera Llei de llengües d’Aragó (2009) i restituït l’any 2016 amb el següent text:
      • «1. El aragonés y el catalán de Aragón, en los que están incluidas sus variedades dialectales, son las lenguas y modalidades lingüísticas propias a que se refieren el artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007 y la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.»
• Llei de llengües d’Aragó (2009)
  • Artículo1. 2. El aragonés y el catalán son lenguas propias originales e históricas de nuestra Comunidad Autónoma.
• El Resposta del Govern d’Aragó a les al·legacions pel xapurriau. Boletín Oficial de Aragón (14/8/2017)
• Altres lleis:
  • …
• Comarques i Ajuntaments:
  • Comarca del Matarranya: El Matarraña solicita declarar al catalán como ‘Lengua Histórica’
  • Comarca del Baix Aragó – Casp: LENGUA Por unanimidad de la toda la comunidad científica, entre la que podemos destacar a la Real Academia Española de la Lengua y a la Universidad de Zaragoza, la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya de la Comarca (Faió/Fayón, Nonasp/Nonaspe, Favara/Fabara y Maella) forma parte del catalán noroccidental, más concretamente del conjunto de hablas tortosinas, bastante heterogéneas, que constituyen una zona de transición hacia el valenciano.
  • Ajuntament de Fondespatla: En la parte oriental de la comunidad autónoma de Aragón en la que se incluye Fuentespalda, se localiza una franja territorial, denominada Franja oriental de Aragón, en la cual se emplean variedades y modalidades lingüísticas de la lengua catalana.
  • Comarca del Matarranya: El ciclo festivo en el Matarraña, Usos y Costumbres Sus costumbres y simbología se comparte en todas aquellas tierras y comarcas pertenecientes al dominio lingüístico catalán.
    
    • Además, el vicepresidente también destacó que “el catalán es una lengua aragonesa” y que “esperamos que esta iniciativa que hoy comenzamos pueda ir consolidándose a lo largo de los años como una de las actividades propias de ‘Sant Jordi’ en el Matarraña”. (enllaç)
  • Alcaldes i regidors del PAR al Matarranya.
  • Comarca del Baix Aragó: La Ginebrosa. Su topónimo procede del término “ginebre”, enebro en catalán, en referencia a la abundancia de este arbusto en la zona.
  • Comarca del Baix Cinca: El Justicia recibió en la sede de la Comarca del Bajo/Baix Cinca a los ciudadanos. Problemas derivados de(l) (…) uso del catalán en las instituciones.
  • Comarca de la Llitera: nuestra riqueza idiomática sonde se convive diariamente y sin tensiones entre el castellano y el catalán.
• Ministeri d’Educació: 2. La lengua catalana (català) Se habla en(…) en la zona oriental de Aragón.

Avals socials

• Recerca elaborada pel Instituto Aragonés de Estadística sobre la situació sociolingüística del català a Aragó, actualizant les recerques dels anys 90.
  • Lo 86,9% de la població de la Franja està d’acord en l’afirmació “El parlar de les Illes Balears, el de Catalunya, el de la Comunitat Valenciana, el d’Andorra i el de les Comarques Orientals d’Aragó són maneres diferents de parlar la mateixa llengua.” Pocs dubtes hi ha a la Franja sobre la identitat popular del català amb el català dels altres territoris.
• Viquipèdia en català:
  • El català és una llengua romànica parlada per més d’onze milions de persones a Catalunya, al País Valencià (tret d’algunes comarques de l’interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l’Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians.
• Wikipedia en castellà:
  • Se habla en algunos territorios de España: Cataluña, zonas orientales de la Comunidad Valenciana (donde también recibe la denominación de valenciano), Islas Baleares, Franja Oriental de Aragón y en el sector oriental de la sierra o paraje del Carche, perteneciente a la Región de Murcia; Francia (Rosellón) e Italia (ciudad de Alguer); así como en Andorra, donde es la lengua oficial.
• Wikipedia en anglès:
  • It is the co-official language not only of Catalonia but also of two other Spanish autonomous communities, the Balearic Islands and Valencia (where it is known as Valencian (valencià, IPA: [valensiˈa])). It also is a co-offical language of the Spanish city of Alghero. Outside Spain, it is the only official language of the nation of Andorra, and it is one of the official languages of the Italian island of Sardinia. It is also spoken, with no official recognition, in the Spanish autonomous communities of Aragon (in La Franja) and Murcia (in Carche), and in the historic Roussillon region of southern France, roughly equivalent to the current département of the Pyrénées-Orientales (Northern Catalonia).
• Wikipedia en aragonès:
  • Distribución cheografica: (…) En Aragón oriental (Francha de Levant), as comarcas de A Litera y o Matarranya, en torno a lo cinquanta por ciento d’a Ribagorza, Baixo Cinca y Baixo Aragón-Casp, an no ye oficial, anque dende 1990 ha ganau cierto reconoiximiento en a lechislación autonomica.
• Wikipedia en francès:
  • Le catalan (en catalan : català) est une langue romane² parlée par environ 10 000 000 de personnes^{N 1} dans d’anciens territoires de la couronne d’Aragon : en Catalogne, dans la Communauté valencienne (où on le nomme traditionnellement valencien, valencià), aux Îles Baléares, dans une petite partie de l’Aragon (la Franja de Ponent), en Andorre, dans la majeure partie des Pyrénées-Orientales et à Alghero en Sardaigne.
• Wikipedia en alemany:
  • Gesprochen in: Spanien (in Katalonien, Valencia, auf den Balearischen Inseln, in der Franja de Ponent und im Carxe), Andorra, Italien (in Alghero auf Sardinien), Frankreich (in Nordkatalonien)

Avals per la denominació toponímica de “La Franja”

• Denominació utlitzada pel món cultural de la Franja
• Denominació utilitzada en àmbits acadèmics:
  • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995) Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
• Denominació utilitzada per la Real Academia de la Lengua Española: de la franja de Aragón (La lengua de los valencianos, 1975).
  • Discussió sobre l’origen escrit de la denominació Franja: Sorolla (2017)
• Denominació de creació recent com el “Bajo Aragón”, o “Bajo Aragón Histórico”, o l’“Alto Aragón”.

La denominació legal del català als altres territoris de llengua catalana

• Catalunya (Estatut): La llengua pròpia de Catalunya és el català.
• Illes Balears (Estatut): La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
  
• Catalunya del Nord (Loi Deixonne, 1951): Elle autorise l’enseignement facultatif de certaines langues régionales : le basque, le breton, le catalan et l’occitan.
• Andorra (Constitució): La llengua oficial de l’Estat és el català.
• L’Alguer (Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna): La medesima valenza attribuita alla cultura ed alla lingua sarda è riconosciuta con riferimento al territorio interessato, alla cultura ed alla lingua catalana di Alghero, al tabarchino delle isole del Sulcis, al dialetto sassarese e a quello gallurese.
• País Valencià:
  • Estatut d’Autonomia: La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
  • AVL: D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).

Sobre l’ús històric del català en llengua escrita

• Segle XIII: Giralt Latorre, J., & Moret Oliver, M. T. (2018). «Sie manifesta cosa a tots hòmens». El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza. Fitxa. Nota de premsa. Google llibres.
• Ribagorça, any 1535, textos en català. 1798, en castellà. Joies lingüístiques » Temps de Franja

– Document en elaboració –