Quin reconeixement té el català en la nova llei de llengües de l’Aragó? – Ara.cat.
Hem agrupat alguns paràmetres que ens poden ajudar (a grans trets però) a entendre el que estava previst a l’actual llei de llengües (encara pendent d’aplicar però que mai no s’aplicarà) respecte al nou avantprojecte (que sí que s’aplicarà). També hi hem afegit la consideració legal d’aquests paràmetres per a l’occità de la Vall d’Aran en relació amb la comunitat autònoma de Catalunya (pot ajudar-nos a fer la comparativa).
| Occità a la Vall d’Aran (darrera llei del 2010) | Català a l’Aragó amb la llei actual 2009 (pendent d’aplicar) | Català a l’Aragó en el nou projecte de llei 2012 (deroga la del 2009) | |
| Nombre de parlants | 4.770 (2008) |
50.000 (aprox.)
|
|
| % de parlants respecte la població total | 56,8% (2008) – és llengua habitual d’un 23,4% de la població |
88,8% (2004) – és llengua habitual d’un 77,1% de la població |
|
| nom oficial de la llengua | occità (denominat aranès a la Vall d’Aran) | català | aragonès oriental |
| oficialitat | És oficial a tot Catalunya, juntament amb el català i el castellà | no | no |
| Gramàtica oficial i normativització | L’Institut d’Estudis Aranesos actua d’acord els criteris científics, adaptada la parla aranesa segons l’estàndard occità més acceptat | Es crea l’Acadèmia Aragonesa del Català. Es farà servir la norma lingüística segons els criteris científics d’institucions reconegudes (s’admet la unitat de la llengua) | Es crea l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua per definir una gramàtica i normes independents de la catalana, talment fossin una altra llengua |
| ensenyament | Obligatori. A més és la llengua vehicular | Opcional, voluntari per qui ho demani | Opcional, voluntari per qui ho demani |
| toponímia | En occità | En català (llevat que ho estableixi diferent la legislació aragonesa). | En castellà. La forma catalana serà optativa i sempre que ho admeti la legislació aragonesa |
| Senyalització de vies urbanes | Segons determinin els municipis | Cada municipi decidirà si les posa en castellà o bé en català. | Senyalització en castellà (el català és optatiu) |
| Relacions escrites amb el govern de la comunitat autònoma i ajuntaments | Es podrà fer en occità i la resposta serà en occità. | Es podrà fer en català i la resposta serà en castellà i en català. | Es podrà fer en català però la resposta serà sempre en castellà, o castellà i català si ho vol l’administració. |
| Actes, acords i documents dels ajuntaments | En occità (si un ciutadà ho demana també pot estar a disposició en una altra llengua oficial) | Cal fer-los en castellà i català | Cal fer-los en castellà (el català és optatiu) |
I ara, vet ací unes figues d’un altre paner. Arran d’un article publicat aquí amb el nom Les raons per les quals les empreses no etiqueten en català (http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/2012/04/16/les-raons-per-les-quals-les-empreses-no-etiqueten-en-catala/) se’m demanava quines eren les empreses en qüestió. Doncs, som-hi:
La multinacional amb grans superfícies és IKEA. La primera multinacional d’alimentació és Nestlé. La multinacional de licors és Torres. La multinacional de begudes és Font Vella (de Danone). La multinacional de refrescos és Coca-cola. La darrera multinacional d’alimentació és Danone.
Bernat Gasull
Plataforma per la Llengua. L’ONG del català
Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí