En què parlen a Vall-de-roures? – marfanta.com.
En què parlen a Vall-de-roures?
Publicat per Gustau Moreno el dia 18 de juny de 2012 | 18.6.12
Quina llengua es parla al Matarranya, al Baix Cinca, a la Llitera, a la Ribagorça i a l’Alta Ribagorça? L’esborrany de la nova llei de llengües d’Aragó elimina el terme “català” per referir-se a la llengua que es parla a la Franja. El govern d’Aragó ha presentat l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de la comunitat, amb què vol derogar tots els aspectes de l’actual Llei de llengües perquè, segons el PP, “imposen” la normalització de l’aragonès i del català en aquesta comunitat. Així, l’esborrany deixa de banda la denominació de “català” i parla d'”aragonès oriental” per referir-se a la llengua parlada a la Franja de Ponent. A més, fixa l’aprenentatge d’aquesta llengua com a “voluntari”. Amb aquest canvi legislatiu, el govern d’Aragó vol evitar que la regulació de les llengües de la comunitat es faça a través d’organismes de fora d’Aragó. També preveu la creació d’una única acadèmia de la llengua.
La consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esports del govern d’Aragó, Dolores Serrat, ha presentat aquest dilluns l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, amb què el govern del Partit Popular pretén recollir la diversitat lingüística de la comunitat i garantir-ne la seva protecció com a part “fonamental” del patrimoni cultural aragonès. Però això sí, evitant “qualsevol tipus d’imposició”. Amb aquest text, el govern popular vol donar compliment al seu compromís electoral de substituir l’actual Llei de llengües i derogar els aspectes de l’actual legislació que, segons l’actual govern del PP, “imposen” la normalització del català i l’aragonès. L’esborrany estableix que el castellà és la llengua oficial d’Aragó i, com a llengües pròpies d’aquesta comunitat, les llengües aragoneses, amb les seves diferents modalitats d’ús predominant a les àrees septentrional i oriental d’Aragó, on es parla català tot i que l’esborrany s’hi refereix com a “aragonès oriental”. En concret, el text distingeix una zona d’utilització històrica predominant de la “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca”, amb les sevus modalitats lingüístiques, i una altra, “d’utilització històrica predominant” de la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat, amb les seves modalitats lingüístiques.
Serà el govern d’Aragó qui decidirpa les zones i municipis d’utilització d’aquestes llengües a petició dels municipis afectats. Serrat ha remarcat que el govern aragonès ha partit per redactar l’esborrany del que estableix l’Estatut d’Aragó, “que considera les llengües parlades a Aragó com inequívocament aragoneses”. Per això, “la llei busca evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin dependre d’organismes reguladors aliens a la comunitat d’Aragó”, ha remarcat la consellera. L’objectiu del govern aragonès amb la nova legislació passa per “potenciar les modalitats lingüístiques locals com el millor testimoni del nostre patrimoni posant l’accent en la seva protecció, promoció i difusió”. Per Serrat, “hem de posar més èmfasis en allò que ens uneix que no pas en allò que ens separa en matèria de llengües”. El text reconeix el dret dels parlants a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i garanteix “que es promourà la seva recuperació i ensenyament en les zones d’utilització”, però deixa clar que sempre el seu aprenentatge és “voluntari”. En aquest sentit, l’esborrany de l’avantprojecte de llei garanteix que en les zones d’utilització, els veïns puguin dirigir-se a les administracions públiques fent servir les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, donant a les administracions la possibilitat de respondre també en aquestes. Així mateix, també preveu que en els topònims es puga usar la denominació tradicional, a més de la castellana.
D’altra banda, l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua assessorà el govern i serà qui fixi les normes d’ús de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó. Amb aquesta decisió, el govern d’aquesta comunitat unifica en un sol organisme l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa i l’Acadèmia Aragonesa del Català, que depenia de l’Institut d’Estudis Catalans, i suprimeix el Consell Superior de les Llengües d’Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics. El govern d’Aragó ja ha remès l’esborrany al Consell Escolar perquè puga emetre un informe preceptiu, necessari abans que la llei puga ser aprovada en consell de govern. Posteriorment, haurà de rebre l’aprovació per part de les Corts d’Aragó.
Via ACN