De les diferents línies que podria prendre el govern d’Aragó ha pres la més dura, substituint el català per a denominació d’aragonès oriental, que van crear el 2001 grups radicals secessionistes, com la FACAO, que han protagonitzat diverses polèmiques. Incorporen doncs aquesta denominació, que no té cap implantació històrica ni cap reconeixement acadèmic ni institucional.
A diferència de final dels anys noranta, en què el debat era si existia o no l’aragonès, ara el debat que s’han inventat és que l’aragonès existix però qüestionant que això que es parla a la part oriental és català; diuen ara que és una parla aragonesa que passem a anomenar aragonès oriental.
El PP d’Aragó, a més, ha volgut confondre el fet d’impartir classe en català a tota la població de la Franja amb una imposició o una obligatorietat. I és tot el contrari, perquè fins ara es dóna llibertat per fer ús de la llengua que cadascú triï. Han desviat el debat per la qüestió de la denominació quan és realment important com és l’ensenyament del català o de l’aragonès, que encara tenen unes condicions pitjors de vitalitat i de les quals s’hauria d’assegurar la incorporació en l’ensenyament. Aquest debat fa falta, però s’ha desviat amb el debat de les denominacions.
Som en una etapa molt important, històrica, perquè si bé a les enquestes del 2003 es demostrava que entre la població adulta a la Franja hi havia més competència de català, ara veiem enquestes segons les quals entre la població infantil i escolar el català ens és una llengua d’ús molt perifèric. La llengua dominant fora de l’escola és el castellà, i el català queda com a llengua perifèrica, que només utilitzen els alumnes en algunes condicions molt concretes. Ara trobem que possiblement en una generació, si no es revertix aquesta dinàmica, tindrem processos de substitució com els que hi ha hagut a Catalunya Nord, a Alacant o altres parts del territori.
Fins ara s’havia conservat la llengua perquè la societat era d’una manera concreta, en què la llengua d’intercomunicació era el català, i no hi havia immigració. Però per l’efecte dels mitjans de comunicació, de l’ensenyament, de l’arribada de la immigració, i pel fet que sigui un territori de frontera, si no es legisla com cal, assegurant la competència en català, si no es fa això, l’etapa pot ser molt complexa; pot ser molt difícil per a la conservació de la llengua, per conservar-la com a llengua habitual de comunicació per a la població de la Franja.
Natxo Sorolla és sociòleg. Autor del bloc Xarxes socials i llengües.