Viles i Gents :: Tossuts a més no poder :: June :: 2012

Sorprenentment, amb l’article “Gràcies i adiós” del passat 13 d’abril, la Carmeta Pallarés donave per tancada la columna “Un foradet en chapurriau” que havie vengut publicant a La Comarca des de 1989. Vint-i-tres anys de columnista donen per a molt. Té raó la ginebrosina. Però, ho dic de tot cor: em sap molt mal que plego. Sobre tot perquè, independentment de l’ortografia emprada, per als seus lectors —entre els quals m’incloc—, los “foradetes” han segut sempre un entranyable reducte de serenor, de cordialitat, de saviesa i de senzillesa. Unes virtuts que són l’expressió de la bondat de l’autora. Certament ho dic amb la veu de l’afecte, ja que la Carmeta m’honore des de fa molts anys amb la seua amistat. Una amistat que trobe el seu origen en les comuns aficions com a lletraferits impenitents que som. Però també és cert que durant estos anys, en referència a la llengua, la Carmeta i jo ham mantingut llargues i afables però intenses converses. I per tal causa puc afirmar que els nostres criteris no són gaire divergents. Només diferim en la forma de presentar-la. Los dos utilitzem un llenguatge molt pròxim al popular. Però ella, tossuda a més no poder, hi aplique una ortografia amprada majoritàriament del castellà amb l’argument que si no ho fere així la gent no l’entendrie. En canvi, jo, tossut com una mula, aplico punt per agulla les normes ortogràfiques de la llengua catalana adduïnt que cal que els lectors s’esforçon una mica per a què, a poc a poc, siguen capaços de identificar la seua llengua a nivell escrit. En tot cas, des del primer dia, la Carmeta s’ha mantingut absolutament fidel als seus criteris. I en estos anys, les posicions, tant la seua com la meua, no s’han mogut ni un milímetre. Però ara, la ginebrosina —a ella li agrade més l’apel•latiu familiar “rabós/rabosa” aplicat als veïns de la seua vila— mos ha cedit lo simbòlic testimoni del deganat als columnistes del “Viles i gents”. Natres ja en portem desset, però serà tot un mèrit estar tants anys com ella. Carmeta, amiga: una fraternal abraçada.