La venda dels béns de Sixena va ser legal « Lo finestró del Gràcia

(Agència Efe. Saragossa 25-01-201)

El ple del Tribunal Constitucional ha admès el recurs interposat pel Govern català contra l’aplicació del dret de retracte plantejat des d’Aragó sobre les peces del patrimoni historicoartístic del Monestir de Sixena (Osca) venudes a partir dels anys vuitanta a la Generalitat de Catalunya.
La sentència, que posa fi a un conflicte de competències plantejat des d’Aragó el 1998, argumenta que l’aplicació d’un dret de retracte sobre els béns en conflicte hagués suposat una extralimitació del Govern aragonès en l’exercici de les seues competències i un detriment de les que corresponen a Catalunya.
El tribunal considera que en el conflicte plantejat prevalen els drets de Catalunya, ja que és a aquesta Comunitat a la qual correspon exercir la competència sobre béns patrimonials dipositats en el seu territori amb independència del seu lloc d’origen.
Contra la sentència del tribunal, encapçalat pel president del TC, Pascual Sala, s’han emès dos vots particulars de quatre dels magistrats, per als quals el conflicte no té rellevància constitucional.
“Així —diu el TC—, mentre el Govern de la Generalitat de Catalunya ha actuat respecte d’uns béns que estaven ja en el seu territori procedint a la seua adquisició i actuant a favor de la seua protecció, el Govern d’Aragó va exercir el dret de retracte com una manera per procurar el retorn dels mateixos al seu territori “.
Recorda també el tribunal que la funció que compleix el retracte en la legislació del patrimoni històric és garantir la protecció de béns, una tasca que “compleix” el Govern català.
Els béns en conflicte, entre els quals hi ha peces d’especial significat històric, van ser venuts per l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, que ocupava llavors les dependències del cenobi, en dues operacions realitzades el 1983 i 1992 que va supervisar el llavors bisbe de Lleida Ramon Malla.
Enrere resten totes les declaracions dels ajuntaments i Govern d’Aragó, manifestacions populars i tanta innecessària crispació ciutadana. Tant de bo s’hi hagués arribat a un acord sobre una mesa de negociació, en relació als béns de Sixena i de tots els altres provinents de les parròquies de la Franja. Només per avorriment he deixat d’escriure envers aquest tema i la seua solució negociada.