Avui fa 22 anys de la mort de Desideri Lombarte, el 3 d’octubre de 1989. Jo era menut, i de Desideri només recordo l’homenatge que li van fer l’any següent, en molta gent. Res més. Tot i compartir vila i passions, en vida de Desideri Lombarte només tinc eixes referències. Quina gran pena que morguere tan jove. Només en 10 anys va deixar una obra increïble.
Anys més tard vaig anar descobrint que la cultura popular del meu poble, dels masos, dels paisatges, estaven més que explicats i investigats per algú en una profunda cultura. Sap escriure sobre herbetes mentre fa poesia, sap escriure d’història mentre explica com estan los masos, sap explicar llegendes mentre explique relats d’amor i mort…
Fa temps que vaig darrere de la publicació d’una gran obra local que va deixar ben avançada sobre els masos de Pena-roja. Una cosa tan local, i tan universal, com la vida en habitat disseminat, en la duresa del segle XIX i el seu final als inicis del XX, lo treball de la terra, la bellesa d’allò rústic. Lo 7 de febrer de 2012 seran los 75 anys del seu naixement. Per què no un acte de reflexió sobre la seua obra, per què no una excursió, per què no…?
D’ell m’apassione la recerca antropològica local i la facilitat que té de passar d’allò local a allò universal. Un gran exemple són les Bruixetes de Pena-roja, que si a més les canten Túrnez i Sesé… Bufff! O escolteu Ara vindrà, que parle de la temor a la mort que va regnar l’obra de Desideri Lombarte. Finalment, i de manera desafortunada, la mort va arribar.
Ah, si alguna vegada teniu ganes de conéixer Desideri Lombarte al seu hàbitat,no hi ha res com fer la ruta guiada.
Informació recordada per Manuel Trujillo, que l’enllaça a la Wikipedia en aragonès.
mitjançant22 anys de la mort de Desideri Lombarte, escriptor de la Franja « Xarxes socials i llengües.