Especialistes en la matèria i activistes han dirigit les informacions al Comitè d’Experts, que s’encarreguen d’informar sobre el compliment de la Carta Europea de la Llengües per part dels Estats membres al Consell d’Europa. Us transcrivim les conclusions pel que fa al català a la Franja:
6. La (des)protecció de la llengua catalana a la Franja d’Aragó
Ja en el seu primer Informe, el Comitè es feia ressò de la sovint oblidada situació lingüística de la Franja d’Aragó:“…Catalan is also spoken in a region of Aragon bordering Catalonia known as “Franja de Poniente”. It is spoken in all or parts of the following six areas: Ribagorza, la Litera and Bajo Cinca in the Province of Huesca, Caspe in the Province of Saragossa, and Bajo Aragon and Matarranya in the Province of Teruel. It is calculated that 83 out of the 107 municipalities located in the mentioned areas are Catalan-speaking. The Catalan-speakers appear to amount to 40 000 out of 65 000 inhabitants.” Concloent que: “Aragonese (“Fabla”) and Catalan in Aragon are officially recognised in the legislation of the Autonomous Community of Aragon, but a language law is yet to be adopted. Very few measures have been taken so far in favour of the Aragonese language (“Fabla”), in spite of the fact that a will to revive it has recently appeared among the younger generations. The situation of Catalan in Aragon appears to be even worse: the Committee of Experts has not been made aware of any concrete measures in favour of Catalan in Aragon and the situation of this language in this territory was described to the Committee of Experts as being critical.” (Primer Informe d’Avaluació, Conclusions, epígraf R.)
Tres anys més tard, continuava parlant el Comitè d’experts de la necessitat d’una regulació de les llengües a l’Aragó per tal de donar la protecció necessària al Català, mostrant-se optimista davant la reforma de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó.
La realitat, avui, lluny del compliment de la Carta, fa que el Comitè es desplací a Fraga per tractar la qüestió. La Llei de llengües d’Aragó de 2009, lluny de cobrir les expectatives creades al 1999 per la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès, -que remetia la declaració de l’oficialitat del català i de l’aragonès a una llei posterior -, els ha deixat sense estatut d’oficialitat al català, declarant-les “llengües originals i històriques de l’Aragó” en una clara aproximació folklorista allunyada de l’esperit de drets que estableix la Carta europea.
Les insuficiències del marc normatiu, l’absència d’oficialitat i les dificultats per l’ensenyament, contrasten en la situació actual, clarament pitjor que en las dels dos anteriors informes. El segregacionisme d’arrel anticatalana, que vol veure en el català parlat a l’Aragó una llengua diferent a la catalana, ha estat força estimulat per la seva capacitat de mobilitzar electoralment en favor de determinades posicions el sentiment anticatalà que des de fa temps es conrea des de mitjans de comunicació i partits estatals. Al temps el Partit Popular a l’Aragó, ara en el govern, ha centrat part de la seva campanya i porta en el seu programa electoral la derogació parcial de la encara no desenvolupada Llei de Llengües
La situació del valencià en aquesta Comunitat Autònoma –en especial pel que fa a l’ensenyament-, la del català a la Franja d’Aragó i l’ús de les
llengües oficials davant l’administració de Justícia, son segurament les tres expressions mes clares del caràcter no obligatori que l’Estat
espanyol dona a la Carta europea, en la que veu un text de referència i no una norma jurídica
Informen a Estrasburg sobre la situació del català a la Franja « Xarxes socials i llengües.