| JULI MICOLAU. POETA |
(La Freixneda —el Matarranya—, 1971).
Va fer els estudis básics a la seua vila i Alcorisa; des de no fa gaire, encara duia el seu trafec en l’explotació agropecuaria familiar.
Incrementa el seu bagatge de manera autodidacta en les coses que mes li agraden: sempre se li desperta la curiositat i l’interés per la llengua i literatura, historia i art.
Per circumstáncies personals avui se’l pot veure pel paisatge de l’Alt Penedés on treballa en una empresa metal-lúrgica (sector del cava).
Ha publicat els poemaris Manoll (Premi Guillem Nicolau 1997); Esfera. Traspunt en la serena (2001) —Premi Pedro Saputo de les Lletres Aragoneses en Llengua Catalana 2002— i el llibre que teniu a les mans D’un sol esclop (Premi Guillem Nicolau 2008) de creació literaria.
Apareix a les antologies Memòria de la set (1992); Poetes de Frontera (2001); Gent, Terra, Paraules. Literatura de la Franja (2001) i 20 Poetas Aragoneses Expuestos (2007). També se’l inclou a Oró. Roda la mola (en premsa).
A col.laborat a les revistes Sorolla’t, Kalat-Zeid, Plana Rasa, CESBA, L’Eixam, Descobrir Catalunya i L’arnerol (enpreparado).
Va formar part efímerament del col.lectiu Viles i Gents. I ha estat un membre actiu de l’Associació Cultural del Matarranya, Institut del Baix Cinca, Asociación Aragonesa de Escritores i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Actualment manté la columna L’argadell a la revista Temps de Franja.
Ha participat en trobades literàries i jornades de cultura catalana a dins i fora d’Aragó: Sabadell, Palma, Tarassona, Saragossa, Tortosa, Nonasp,Vilafranca del Penedés…
Que el tast siga del vostre gust…
Poemes
Al fible de l’estiu,
l’últim tram del riu,
(sense l’abisme deis tolls)
a correts ve viu,
a trossets ocult.
vol magia
en el cor de l’hivern
i veure’s cristal.lí
a l’esmalt deis còdols.
Dec dir i dic:
a la primera respiració
presenta’t sensat
en nom de tu mateix,
demostra’t honest
i guia’t pel teu dictat
de consciéncia i seny
— la convicció total —
per si vas rumb al futur
en l’intent de perdurar
en les memóries,
en l’espai
i en els temps.
La merla insinúa set:
no tem
la bassetja de l’inexpert.
Entre tres coscolls
mira els cocons i la culla,
ara espill d’un autorretrat.
buscant bateons
somia perdius
a la vora d’un cabrit
i un bitxac!
Amb l’ús antic del buirac
atrapaven pardals
per a gloria d’Artemis.
L’arbre té tronc,
cimals, branques,
una soca recerosa,
abric antic,
abrac d’história,
pollís, sorrama…
Té pel cos un esgall
que no es cus, peí cas…
…ni enfilant l’agulla.
Som com som,
som d’on som.
Sóc com sou
i no és secret
que parlo
i escric
a les mélies.
