Ja m’imagino que entre les vostres principals preocupacions i interessos no hi ocupa pas cap lloc destacat el seguiment de la segona divisió del futbol espanyol, anomenada Liga Adelante no us sabria pas dir per què, doncs tenint en compte que es tracta de la segona divisió, que ve a continuació de la primera, potser seria més ajustat dir-ne Liga Detràs. Com en molts altres afers, els designis dels espanyols són inescrutables. Malgrat tot, en tant que lectors ben informats m’imagino que haureu tingut notícia d’un succés que va passar dissabte a la sala de premsa del camp de l’Osca, ciutat aragonesa coneguda amb el nom oficial de Huesca i que molts catalans anomenem uesque, amb e neutra final.

El cas: en l’esmentada roda de premsa, l’entrenador del Girona, Raül Agné, s’aixeca i marxa perquè els periodistes locals li recriminen que respongui una pregunta en català. No hi fa res que faci una estona que està contestant en l’idioma de Cervantes i de Belén Esteban totes les qüestions que li han plantejat. No hi fa res que aclareixi que després de fer la seva exposició en català no tindrà cap inconvenient a repetir-la en castellà. No hi fa res, perquè no hi ha res a fer. Les xarxes socials van plenes de missatges de suport al tècnic. S’ho mereix. La intolerància espanyola ens porta a fer pinya encara que sigui aferrant-nos a actes que en qualsevol altre país democràtic serien considerats normals. El que li ha passat a Agné no només no és normal sinó que té un punt d’absurd, perquè tenint en compte que aquest bon senyor és de Mequinensa, menyspreant-lo a ell i el català, els d’Osca no fan altra cosa que menysprear la seva pròpia terra.