Lo Consell Superior de les Llengües d’Aragó (CSLA) s’ha constituït, en 6 mesos de retard respecte el que exigix la Llei de Llengües. Entre els components del CSLA tenim cares ben conegudes del Matarranya: Alberto Moragrega, alcalde de Beseit, José Bada, exconseller del Govern d’Aragó nascut a Favara, Carme Alcover, tècnica de Patrimoni Lingüístic nascuda a Massalió, i Ignacio Micolau, bibliotecari d’Alcanyís i activista històric nascut a La Torre del Compte.
La composició final done unes notes d’esperança per les que cal felicitar a tots los actors implicats. Ni pareix que s’extengue el perill secessionista per al català, ni hi ha massa opositors declarats a un ús normal del català i l’aragonès. Los perfils triats s’aproximen a les posicions que han de traure el major suc d’una Llei de llengües de mínims, com l’aprovada.
Entre els membres trobem major representació de l’aragonès (7) que del català (5). Pel que fa a les posicions respecte la normativa del català, als qui se’ls coneix posició utilitzen varietats lligades en la normativa general del català i és ben possible que en el moment que sigue necessari reconeguen, encara que sigue implícitament, l’autoritat lingüística comuna que tenim los catalanoparlants. En tot cas, cal esperar pel tancament del treball en una bona Acadèmia Aragonesa del Català. Ja en lo seu moment algun dels membres del CSLA va manifestar que tindrie poques funcions a fer, havent com hi ha una normativa compartida.
Pel que fa a la normativa de l’aragonès, hi ha una composició diversa entre els qui volen una normativa històrica i els que la volen renovar, ja sigue en major o menor reconeixement de la diversitat o la unitat interna. Esperem que també sigue el moment de la gran unitat de l’aragonès, pel futur d’esta llengua.