Viles i Gents :: Bòsnia :: October :: 2010

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 23 d’octubre del 2010)

A la República de Bòsnia dins de l’antiga Iugoslàvia es parlava una única llengua real i oficial el nom de la qual era serbocroat. A l’actual estat de Bòsnia se segueix parlant una única llengua real idèntica a la que abans s’anomenava serbocroat i que tanmateix gràcies a l’ajut de la lingüística-ficció ara s’ha metamorfosejat en tres llengües oficials diferents: el bosni, el croat i el serbi. Les fronteres lingüístiques entre aquestes tres llengües de Bòsnia no són territorials, sinó religioses. Qui és catòlic de fe, o de tradició, anomena croat la seua llengua, qui és ortodox li diu serbi i qui es musulmà diu que parla bosni. Però, repeteixo, tots parlen una única, idèntica llengua. Cadascun d’aquests tres grups -no diré religions- mira de posar diferències allà on no n’hi ha, i així els croats fomenten els llatinismes, els serbis préstecs del vell eslau eclesiàstic i els bosnioparlants de l`àrab alcorànic, possiblement molt inferiors en nombre als anglicismes que els arriben a raig fet a tots per un igual. O insisteixen en alfabets diferents. I proliferen els diccionaris i gramàtiques de serbi, croat i bosni i altres fantasies per l’estil. A les comarques orientals de l’Aragó, a la Franja, passa una cosa en certa manera semblant, i dic en certa manera perquè hi ha una diferència fonamental que més endavant explicaré. Ací es parla català i gràcies a la lingüística-ficció una altra llengua anomenada xapurriau, cap de les quals és oficial. Les fronteres lingüístiques entre aquestes dues llengües no són territorials, sinó ideològiques: qui és anticatalà diu que parla xapurriau, qui no ho és diu que parla català. La diferència entre Bòsnia i l’Aragó es que mentre allà s’estableix l’oficialitat tant del bosni, com del croat o del serbi i se’ n fomenta la lectoescriptura i l’estudi, ací, a la Franja només els qui anomenen la seua llengua català n’exigeixen l’oficialitat, la lectoescriptura i l’estudi, mentre que no ho fan els qui anomenen xapurriau el català que parlen. És ben conegut el seu eslògan, exhibit quan els Fets de la Codonyera: ’Chapurriau parlat, escrit no”.

Artur Quintana i Font