Generalitat i Ajuntament de Lleida s’oposen a la renúncia de les obres d’art de la Franja
El Bisbat de Lleida ha decidit acatar la decisió dels tribunals eclesiàstics i abandonar el litigi per les obres · L’executiu català recorda que el Museu és propietat seva
La polèmica sobre les 112 obres d’art sacre de la Franja que el Bisbat de Lleida reclama al de Barbastre-Montsó ha acabat. Després de 15 anys, els lleidatans han anunciat que s’aparten del procés civil i que acaten les decisions eclesiàstiques que donen la raó al Bisbat de Barbastre-Montsó tot i que, originàriament, les obres pertanyien al Bisbat de Lleida: “Aquest Bisbat s’aparta des d’aquest moment processal del procediment renunciant expressament al seu dret [que no obligació] de constituir-se part apel·lada, i això, en plena congruència amb la posició mantinguda i feta pública a cada moment i que obeeix a la decisió expressa del senyor bisbe de Lleida”. En aquest mateix sentit, el bisbe ha sol·licitat a la Generalitat “tornar l’art als seus legítims propietaris, si ho reclamen; és a dir, a la diòcesi de Barbastre”.
L’alcalde de Lleida però no comparteix la decisió del bisbe i ha dit que no pot decidir unilateralment el futur de les peces d’art que es disputen les dues diòcesis perquè qualsevol decisió passa pel consistori del Museu: “La meva posició no canvia i és la que defensaré al consorci del Museu i és que Lleida per totes les vies jurídiques ha de defensar el seu dret sobre les obres”. I qui també ha posat el crit al cel arran de la decisió ha estat la Generalitat que ha emès un comunicat on remarca que “és un fet documentat i provat que el procediment seguit pel bisbe Besseguer fa més d’un segle, atenent les indicacions del Vaticà, per tal de constituir la col·lecció i protegir les obres, va ser escrupolós i legítim”. I indica: “La col·lecció d’obres d’art del Museu de Lleida està emparada per la Llei catalana del Patrimoni Cultural, així com per successives resolucions del Parlament de Catalunya”, per la qual cosa “qualsevol acord sobre aquestes obres haurà de partir necessàriament del reconeixement de la legitimitat i la unió de la col·lecció”. Per aquest motiu, conclou amb la ferma voluntat “de trobar una solució dialogada sobre la base de les condicions citades: respecte per la legitimitat i la unitat de la col·lecció, així com per la legislació catalana en matèria de patrimoni cultural”.