Monitors intolerants
Aquest estiu les meues filles van anar a un campament d’anglès a Boltaña (Osca) organitzat pel Col•legi Públic “Tío Jorge” de Saragossa. La meua filla gran em comentava escandalitzada com a dos germans (un xiquet i una xiqueta) d’ Albelda, un dels monitors els va prohibir parlar en català entre ells “perquè això molestava els altres xiquets”. Un dels germans li va explicar, mig plorant, al monitor, que els costava nolt parlar entre ells en castellà perquè de sempre s’havien paralat en català. El monitor els va dir que si no hi havia més remei que ho fessen a part, tots sols, al dormitori o al vàter.
En aquesta escena s’afegien sovimt imsults per part d’alguns altres alumnes “mañicos” del tipus: “catalans de merda”, “parleu bé”, etc.
Si estigués constituït ja el Consell Superior de les Llengües d’ Aragó, potser podria estudiar el cas i adreçar un escrit a la direcció del centre organitzador recomanant tolerància, respecte, innformació, etc.
Però de moment no hi ha on recórrer ni Déu que ens empare.
No m’imagino, en cas que que acudixqués a un campament d’aquests algun nen amb alguna altra diferència (minusvalidesa, etc.) que la solució que prengueren els monitors quan els nens “normals” els emprenguyessen a garrotades, per exemple, seria el tancar els atacats a un vàter o a un dormitori “per a que no molesten”.
Marià Àlvarez
Saragossa