(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 18 de setembre del 2010)

Aquests dies, de retorn a casa, al Palatinat, repasso la biblioteca i hi trobo lectures de fa temps oblidades: El violí d’Auschwitz de n’Anglada, la Haggadah d’Offenbach, aquell llibre d’en Mercader. Catalunya i l’Imperi Napolènic que ens parla de quan tot Catalunya fou incorporada a França, i Aragó hi anava en camí. I sobretot una obra que traduïda fóra El món [alemany] jueu d’ahir. 1860-1938 on redescobreixo l’importantíssim paper que tingueren els jueus en la formació del poble alemany. Per als nazis era jueu qui tenia, si més no, un avi jueu i així classificaven els seus conciutadans segons les lleis racials de Nuremberg (Nürnberger Rassengesetze), concretament entre jueus de ple (Volljude), de meitat (Halbjuden) i quarterons (Vierteljuden). Seguint aqueixa classificació el llibre documenta una gran presència d’alemanys jueus tant en filosofia —Marx, Husserl, Wittgenstein, Bloch …—, com en ciències —Einstein, Loewi, von Baeyer, Berliner, els Freud, Adler …— i les arts — Liebermann, Mendelssohn, els Strauß, Offenbach, Mahler, Klemperer,Weill, Schönberg …— i ací molt especialment a la literatura: Heyse, el primer premi Nobel alemany, Heine, Kafka, els Zweig, Grillparzer, Benjamin, Rilke, Döblin, Buber, Schnitzler, Seghers, Toller, Joseph Roth, Brod, Werfel, Mühsam, Kraus, Hofmannsthal, Mehring, Canetti, Feuchtwanger, Wassermann, Tucholsky, Arendt, Lasker-Schüler, no els germans Mann —en Heinrich i en Thomas— però sí el nebot i fill Klaus Mann … . I si cerquem en altres camps no en manquen pas: —editors: Fischer, Schocken, Ullstein, .., polítics: Lassalle, Herzl, Luxemburg, Rathenau, Eisner, Landauer… —, i no diguem grans industrials i banquers —els Rothschild, Mendelsohn, Fürstenberg, Todesco, Wertheim, Ballin, Warburg, Tietz … . La pregunta es obligada: Què en va quedar del poble alemany l’any 1945 un cop desapareguda per assassinat o exili la seua part jueva? Doncs bàsicament alguns pocs exiliats que van tornar, i els també poc nombrosos gitanos, comunistes, gais, socialistes, criminals i capellans que sobrevisqueren de l’horror del camps de concentració nazis. Però el gruix foren els ex-funcionaris (SA, SS, etc.) i ex-membres del partit nazi que van sobreviure dels horrors de la guerra, al front i a la reraguarda. I els infants de tots plegats, és clar.

Artur Quintana