Incongruències econòmiques
(Publicat avui a la columna “Lo Cresol” del Diario de Teruel)
Per què si el mercat laboral francès és un dels més rígids dels europeus, pel fet de la gran implantació dels sindicats, ha de ser Espanya la qui porti a terme una gran reforma laboral, flexibilitzant l’acomiadament, entre altres mesures?
Per què no s’han eliminat encara els paradisos fiscals, si tothom està convençut de què són el més gran obstacle per controlar els moviments especulatius de capitals?
Si el frau fiscal arriba al 20 o 25 per cent del PIB espanyol, xifra veritablement espectacular, per què abans d’augmentar els impostos no s’endega una gran campanya contra aquesta xacra social?
Quants directius han anat al carrer per incompetents o per poc curosos de les seues tasques quan una caixa o banc ha demanat ajuts públics o ha hagut d’encetar un procés de fusió? I si han anat al carrer, per què s’han d’emportar tant bon sac d’euros?
Fixeu-vos-hi! Per què els poders financers internacionals o allò que se’n diu “els mercats”, responsables principals de la crisi, ara són els que ens alliçonen o ens obliguen a prendre mesures per a superar la crisi?
Ja em direu perquè necessitem les reformes de les oficines d’ocupació i la formació dels aturats, si el que manca són llocs de treball. Formació…, en quines matèries?
Per què, quan algun professional que ens ha de facturar algun servei, ens pregunta: ho voleu sense factura o amb factura amb IVA? La resposta ben bé la sabem tots.
José Miguel Gràcia (Economista)