(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 12 de juny del 2010)

“La millor temporada de l´Auditori ”—afirmava eufòric un aficionat, després de gaudir del sorprenent concert amb el que ens va delectar la London Symphony.
“I això en època de crisi” —postil•lava un altre.
Entre altres perletes de la clàssica, han passat per Saragossa a més de la esmentada, la Royal Concertgebow de Amsterdam, la Nacional de Rússia, la Filharmònica Txeca, la de Berlín i la de Nova York, o la Simfònica de Bamberg, esplèndida orquestra d’una ciutat que no arriba als cent mil habitants. I tot a molt bon preu. L’organització, complaguda, presumeix de gestió i de conèixer bé els gustos d’aquest públic satisfet.
Perquè al públic no li agrada la música de cambra (l’auditori gairebé no en programa), i encara menys la contemporània, i per això liquidaren el Festival de Música Contemporània dels primers anys; compositors del segle XX o actuals, quin perill! El públic vol música, no soroll de cassoles. Els clàssics, morts, i ben antics. Però al públic tampoc li agrada el Ballet: no troba a faltar la millor Companyia de Ballet Municipal espanyola, la de Saragossa, que es desmantellà no fa molts anys. Clar que es poden veure els Ballets de fora (amb plantilles reduïdes, perquè no hi caben a l’escenari). Perquè al públic tampoc li agrada l’òpera, ja que és l’única ciutat gran que ni té temporada operística, ni teatre, ni ganes de construir-lo. Fa poc s’interpretà Les Noces de Fígaro d’en Mozart (sense escenificar, es clar) amb un elenc de nivell mundial i al final només hi arribarem la meitat. I al públic tampoc li plau que la joventut s’interessi per la clàssica (el Cicle d´Introducció és erràtic i compta amb la concurrència més envellida de totes; antigament es regalaven entrades als instituts de secundària). I per suposat, a Saragossa tampoc interessa una Orquestra Simfònica pròpia, essent l’única ciutat espanyola de més de 200.000 habitants que no en té.
Però tot això no té importància. Amb tot el que tenim, i amb la garantia de ser forà, millor no canviar res. No és temps d’experiments. S’ha de triar i això funciona; no es pot tindre tot.

Antoni Bengochea