UNA LLEI DE LLENGÜES PER A LA FABLA
Poc a poc veiem quines seràn les persones que formin part del “Consejo Superior de las Lenguas de Aragón” i el resultat és més que decebedor. Tot està polititzat des de Saragó i Saragolandia i tot ha d’estar a imatge i semblança de la Ciutat de la Super Expo. D’aquesta manera sols es comprèn que una llengua amb el doble de parlants a l’Aragó com és el cas de la llengua catalana sols tingui dos representants en aquest Consell. Ja coneixem els dos terços d’aquest Consell i el que es veu decep per tots els cantons. La Universitat de Saragossa, de cinc membres nomena un especialista catalanoparlant, Javier Giralt; i dos del món fablan o aragonesòfon: Francho Nagore i María Teresa Martín Zorraquino i dos més que tot i estar vinculats amb el món universitari aragonès ho han fet tot en castellà: Francisco Beltrán i Luisa María Frutos. Amb aquesta dessignació, la Universitat de Saragossa, que mai s’ha possicionat en aquest tema, demostra l’interès que té la filologia i la cultura aragonèsofon i per tot el territori més enllà dels límits dels seus diferents campus. Llegiu aquest interessant post de Xarxes sobre els membres propossats per la Universitat de Saragossa:
Aquesta mateixa setmana, les diferents formacions polítiques representades a les Corts d’Aragó han anomenat els seus cinc mémbres: els diferents partits polítics, a excepció del PP, han propossat a Alberto Moragrega de Beseit Enrique Badía de Fonz; Marta Usón de la Bal d’Echo), Nacho López Susín i a Chuse Usón.
El PAR, tant agitador per la llengua, tant anti-català i anti-llei, tant tant promotor d’actuacions de la FACAO i de la PNHC, com ha reconegut fa poc el seu president José Ángel Biel, no ha volgut perdre una poltrona més de les moltes que ja té i també ha nomenat al seu representant…d’això se’n diu tenir coherència especialment econòmica i electoralista, com van fent des de fa trenta anys.
Amb les propostes presentades per la Universitat de Saragossa i les Corts d’Aragó es veu clarament com de deu persones, sols dues estàn vinculades a la llengua catalana i la resta a la aragonesa, per contra d’uns censos demogràfics de població que sitúen la llengua catalana posseeix a l’Aragó el doble de parlants que l’aragonesa. Aquest decantament tant clar vers al sector aragonesòfon o fablan i aquesta més que clara marginació de la comunitat catalanoparlant hom es pregunta: Per a què servirà aquest Consell Superior? Per a promocionar exclusivament la Fabla? per a canviar les normes gramaticals catalanes? I l’ anomenada “Academia de la Lengua Catalana de Aragón”? també la integraran un 80% de fablans i un 20% de catalanoparlants?. Sembla que per a les institucions i partits polítics, ni per a la Universitat de Saragossa, que en termes filològics mais s’han possicionat ,la proporcionalitat ni l’aritmètica, ni la llengua catalana, siguin els seus plats forts.