Carles Barrull: CHARRAIRE FEST: LA FESTA DE LES LLENGÜES D’ARAGÓ??

El proper dissabte 12 de juny a la vila de Pandicosa o Pantincosa, a la comarca del Alto Gállego s’organitza el Charraire Fest, la festa de les llengües d’Aragó una jornada festa, fira i altres i diverses activitats culturals i lúdiques encaminades a la promoció i revitalització de les anomenades lllengües pròpies d’aragó: aragonès i català. El organitzadors i col·laboradors, dirigits per Ara Cultural són exclusivament entitats culturals aragoneses i a aragonesòfones, a excepció de l’Associació Cultural del Matarranya. La resta de la Franja, al marge del Matarranya no existeix. No és la primera vegada que amb el consentiment de les administracions i institucions públiques es parla de l’Aragó trilingüe i es defensen les anomenades llengües pròpies d’Aragó, és a dir l’aragonès i el català, però en realitat el que es vol promocionar i dignificar és única i exclusivament l’aragonès. La llengua catalana és testimonial, per no dir quasi inexistent. Potser ens excusarem dient que la localitat d’acullida és aragonesòfona o que els organitzadors de l’acte són majoritàriament aragonesòfons i els interessa més fer-ho amb la seva llengua, doncs llavors que no nombrin la llengua catalana, i més encara quan hi ha entitats i territoris que ni els han consultat al respecte. La creació del Premio ESNABESAR per a aquelles persones o entitats que promocionen l’aragonès mostren clarament que el que veritablement els importa és la llengua aragonesa, i lo del català ni la nombren.

Sols passar que a poblacions de la Franja formacions musicals aragonesòfones solen fer concerts i altres actuacions, però també es costum que aquesta reciprocitat no existeix i als pobles aragonesòfons els únics actes que fan en català són alguns títols a favor de l’Aragó trilingüe i parem de comptar, la igualtat de quota en actes que parlem de trilingüisme queda ben lluny i amb l’excusa d’ajuntar les dues llengües el que es fa es tot, exclusivament en aragonès, que al cap i a la fi és el que lis interessa.

Si a tot això ho juntem a la campanya de prestigi de l’aragonès i de desprestigi del català a l’Aragó, que han començat els de la FACAO, els “No Hablamos Catalán” el PAR i el PP, la barreja pot ser explosiva, i per a evitar-ho ningú fa res, ni les entitats culturals, ni el PSOE, ni la CHA ni IU no fan res i segueixen el joc que marquen el PP-PAR i d’altres. Res de res,o potser ja els hi va bé que les coses segueixin d’aquesta manera: utilitzant la llengua catalana quan els hi convé però sense que aquesta tingui molta presència. Si els organitzadors del Charraire Fest aconsegueixen que entre alguns aragonesòfons no hi hagi tant anti-catalanisme que també n’hi ha, i molt, i serveix per a respectar als catalanoparlants de les diferents comarques de la Franja tant com ells volen que es respecti la seva llengua i la seva cultura, llavors podrem felicitar aquesta brillant iniciativa, però si no s’aconsegueix això, llavors sols servirà per a contemplar com la segona llengua d’Aragó, parlada per 60.000 ciutadans, quasi el doble que d’aragonesòfons, serà novament marginada. Llavors es demostrarà que la llengua catalana, no sols es marginada i oblidada pels amics del No hablamos catalán i els castellanoparlants, ara també ho serà pels amics aragonesòfons. Serem ciutadans de tercera?. La resposta la podrem comprovar molt aviat a Pandicosa, o no?.