Vist per a sentència el judici de les obres d’art sacre de la Franja
Lleida i l’Aragó es disputen 88 obres d’art de la Franja, que actualment es troben al Museu de Lleida
El litigi per la propietat de les obres d’art de la Franja ha fet el seu tram final en el judici d’avui a Lleida. El jutge ha deixat vist per a sentència el procés judicial que encara Lleida i Aragó. Després de dotze anys de conflicte, tres bisbes al capdavant de la diòcesi de Lleida i una sentència favorable a Barbastre-Montsó del tribunal eclesiàstic de la Rota, avui s’ha fet el judici per via civil sobre la propietat de les 88 obres d’art de la Franja que es disputen Lleida i l’Aragó i que actualment es troben al Museu de Lleida.
Mentre que els Amics del Museu de Lleida insisteixen en defensar que hi ha documentació suficient per demostrar que les obres d’art pertanyen a Lleida, el bisbe de Lleida, Joan Piris, ha anat canviant d’opinió. Piris sempre va recolzar el tribunal eclesiàstic de la Rota que defensava l’Aragó com a propietari de les obres, però fa quatre mesos va dir que les obres d’art són de propietat catalana. Finalment i en un intent de satisfer tothom, el passat 13 de maig Piris es va mostrar partidari de compartir les obres d’art en litigi sense tenir en compte la seva propietat.
El Amics del Museu argumenten que la diòcesi ha posseït pacíficament aquests béns durant més de cent anys i que això en confirma la propietat, a més de presentar els títols de compra que va realitzar fa un segle el bisbe Messeguer.
Un dels documents que demostren amb més claredat la propietat de les obres data de l’any 1944 quan s’acreditava la devolució de les obres a Lleida des de Saragossa, ja que hi van ser durant la Guerra Civil. A més, aquest document inclouria un jurament de l’aleshores bisbe de Lleida on s’afirma que les peces són de la seva diòcesi.
Els antecedents del litigi
El Bisbat de Barbastre-Montsó reclama 113 obres que es troben al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal des que al 1995 el Vaticà va modificar els límits de la diòcesi lleidatana perquè les poblacions de la Franja de Ponent passessin a dependre del Bisbat de Barbastre-Montsó i no del de Lleida com fins en aquell moment. A partir d’aquella divisió es va encetar el litigi per la propietat de l’art que finalment haurà de ser dictaminada per un jutge.
Per conèixer l’origen del Museu de Lleida cal parlar del bisbe Josep Meseguer, que va governar l’antic Bisbat de Lleida (amb les poblacions de la Franja de Ponent) entre 1890 i 1905. En aquest període va crear el Museu Diocesà de Lleida amb la idea de formar seminaristes que estudiaven a l’actual edifici del rectorat de la Universitat de Lleida. Va omplir el museu del patrimoni que adquiria, intercanviant-lo o comprant-lo, a les parròquies que anava visitant, que habitualment estava en mal estat o en desús per portar-lo al museu.
Així, Meseguer va recuperar retaules, imatges i escultures, objectes litúrgics i elements patrimonials que habitualment es guardaven sense cap interès a les parròquies de Ponent i la Franja.
Vist per a sentència el judici de les obres d’art sacre de la Franja – VilaWeb.