Estela Rius20 11 2023

Quan era petita i anava a ca l’oncle Benicio, m’assentava al sofà de la sala i, al marge de la conversa dels grans, em quedava mirant los objectes de decoració que hi havie al meu voltant. Recordo en claredat lo molinet de color roig, lo quadro en xinxetes que formave un cotxe antiu, lo cartell de les festes del 1994 que va fer lo padrí… i també un peix decoratiu de vidre semitintat, que estave damunt de la tauleta. Al cap d’alguns anys, un dia me’n vaig fixar que al moble del saló de ca la tia Estebenia hi havie exposat un peix exactament igual, però una mica més petit que l’altre. Este detall em va cridar l’atenció, però ja no hi vaig pensar més.