(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 27 de març del 2010)

Aquest podria ser el títol de l’exposició del MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) en la que es commemora els 75 anys d’història del Museu. Però no: tot arreu es planteja com Mil anys d’art català. I què vol dir mil anys d’art català? Doncs 74 obres seleccionades de tota l’historia de l’art “català”. La primera un exemplar del Beatus de Liébana (Cantabria); l’ultima el Gran Profeta de Pau (Pablo) Gargallo (Aragó), el “picaferro” de Maella (així l’anomenaven a la seva vila natal). Entre mig l’expressionista Devot Crist gòtic de la Catedral de Perpinyà; els rossellonesos (francesos) Rigaud i Maillol, el murcià Pedro Fernàndez o el manierista austríac Joan de Burgunya; el valencià Damià Forment (actiu a Poblet, però també a Saragossa o Sto.Domingo de la Calzada, on va morir), d’uruguaià Torres Garcia o el gran Picasso, que va dir allò de “tot el que sé ho he après a Horta”, per això se´l pot considerar més que català. També artistes andorrans, aranesos medievals (Occitània de nom basc) o naturals de Catalunya que desenvoluparen el seu talent de maduresa a fora, com Carles Salas (a Saragossa), Francesc Ribalta (a València) o Juli Gonzàlez (a França)
No us asusteu, també hi ha catalans-catalans: El solemne Crist Majestat de Beget, que ens transmet tota la “auctoritas” de l’església medieval; d’exquisida Anunciació de Martorell; el neoclàssic Damià Capmeny; el virtuosisme de Tapiró o Fortuny, l’expressivitat de Nonell o la genialitat de Joaquim Mir. I per suposat, els inefables Gaudí o Miró. I Dalí, que era català a la carta (segons convenia o segons fossi l’ocasió)
En resum: una exposició extraordinària on es representen i es contrasten tots els estils artístics, i es dona una visió ampla, jo diria ecumènica, però força integradora (que no integrista) de l’art “català”. Una visió difícil de comprendre a un país com el nostre, l’Aragó, on persones que hi hem nascut i viscut sempre ens veiem obligats a demostrar-ho cada dia si afirmem que la nostra llengua és el català.
Si us agrada l’art i aneu a Barcelona, no dubteu en visitar l’exposició. Els Convidats d’honor sereu vosaltres. Bon Profit.

Antoni Bengochea