// Patrici Barquín
Carlos Taibo, a les seues xerrades, cita a un autor francès, conservador, catòlic i monàrquic: Georges Bernanos, que va dir: «lo realisme és la bona consciència dels fills de puta, que afirmen que la realitat és aquesta i no podem evitar-la».
Eixa cita, que pot parèixer tan dura, ve al cas degut als «nous» corrents que tracten de presentar-nos la realitat de la crisi energètica com un carreró amb una única eixida: la plantejada per les grans empreses que fan negoci a compte de l’energia. Estos «nous» corrents, fan eixes afirmacions sense aprofundir en la gravetat de tot lo que estem vivint, especialment a les zones rurals d’Aragó sobre les que pretenen especular i fer negocis, un cop més, amb una nova bambolla especulativa. «No és personal Sonny, només negoci», deia Michael Corleone
En realitat, no tracten de ficar lo saber i la ciència al servei de la humanitat. Ni tan sols tracten d’intentar-ho. Simplement és una nova oportunitat de negoci. Guanyar diners amb les mentides i les pors. Lo temor de què qualsevol cosa pugui canviar ens pot portar, certament, a somiar truites com que les energies renovables són capaces de substituir les energies fòssils. Això sí que és una utopia com una casa! Cap de les energies renovables de les que disposem, avui en dia, està preparada per a mantenir —ni parlem de fer créixer— los nivells de consum d’energia actuals. Per no parlar de què tant l’energia eòlica com l’energia solar, necessiten consumir una quantitat d’unitats d’energia fòssil per a la seua fabricació i ficada en marxa, més elevada que les unitats d’energia que acabaran produint. Continuar llegint… Sobre la realitat i l’electricitat » Temps de Franja