Source: Viles, persones, idiomes* | L’esmolet
Fa trenta-cinc anys que funciona este periòdic, i en fa gairebé trenta que jo hi tinc relació. De fet, l’encàrrec que em va fer el director d’allavons, Juan Carlos Álvarez, de dissenyar i maquetar un anuari del Baix Aragó de 1992, va ser un dels motius que em va permetre tornar a esta terra a exercir-hi la meua professió. En aquell projecte colossal (penseu que en aquells temps no hi havia internet i els ordinadors eren lo que eren) vaig conèixer al que avui és lo president del Grup La Comarca, Raimundo Cubeles, que és qui va sistematitzar l’obtenció de continguts i es va recórrer totes les viles del que ara en diuen lo Baix Aragó històric. Ja apuntava maneres.
En acabar el projecte, després de suar sang en aquell primer estudi del carrer Palomar d’Alcanyís, vaig seguir la meua trajectòria professional per estes terres. Molts estius anava a la redacció del periòdic a substituir el maquetador, Jesús Lasala, un magnífic professional de poques paraules i molta efectivitat. Encara m’enduc una alegria quan me’l trobo pel carrer.
Però anem al tema principal d’este escrit, la columneta nostra de cada setmana, lo ‘Viles i gents’. Lo projecte es va iniciar l’abril de 1995 i va ser un intent d’un altre dels directors que ha tingut La Comarca, lo bellmuntà Ramon Mur, que va voler que hi hagués un espai en la llengua que parlem uns quants milers de lectors d’este Baix Aragó històric. La parlem però pocs la llegim i menys encara l’escrivim. Este fet, encara que no en siguem conscients, és una anomalia, tal i com m’ho va fer veure un bon amic britànic amb qui vaig compartir pis a Barcelona. Impartia classes d’anglès bàsic als treballadors d’una empresa del Penedès. Havia après lo català tan bon punt va veure que era la llengua que parlava la gent del lloc, i en eixe idioma es dirigia als seus alumnes. Un dia em va explicar, estranyat de veres: «els dic per exemple que ‘taula’ en anglès és ‘table’, i ells escriuen ‘mesa’ al seu quadern. Tu ho entens?». I ja em veus a mi explicant-li les vicissituds històriques de la nostra dissortada llengua. Doncs això mateix, aplicat a Aragó, ho podem elevar a l’enèsima potència. Per això eixa iniciativa de publicar una columneta en un periòdic en castellà, en un territori on la diglòssia forma part del nostre ADN, va ser una revolució. Una revolució de paraules, de bones, boniques i polides paraules.
Al llarg dels 27 anys de vida del ‘Viles i gents’ hem tocat molts temes. És cert que hem parlant sovint (uns més que d’altres) de la paradoxa lingüística que vivim, però de fet, lo que intentem demostrar és que el nostre parlar val per a tot, igual que la resta de llengües del món. Quan parlem a casa o amb los amics, usem lo registre domèstic; si ho fem a la faena, lo professional, i si l’escrivim, fem anar el registre literari, més o menys culte depenent de la temàtica. Com ho fan los nostres conciutadans de llengua castellana amb total normalitat. Perquè tots tenim los mateixos drets, no?
Per la columna hem desfilat unes quantes persones; algunes seguim, d’altres han fet un pas al costat o han encetat noves aventures. L’equip original eren Tomàs Bosque, José Antonio Carrégalo, Lluís Rajadell i Carles Sancho. Jo m’hi vaig afegir al cap de poc, igual que en Miquel Blanc. Posteriorment i de manera temporal, van escriure-hi Juli Micolau i Josep Puche. També ho van fer l’Artur Quintana i José Miguel Gràcia, que ben prest van iniciar, amb d’altres companys, la columna en català ‘Lo Cresol’ al Diario de Teruel. Natxo Sorolla s’hi va incorporar cap al 2005 i, finalment, la saba nova ha vingut de Nonasp amb l’Estela Rius i de Mont-roig amb Luismi Agud. Lo cop més fort lo vam rebre l’any passat, quan vam patir la pèrdua de José Antonio Carrégalo, que mos va dixar orfes dels seus escrits i la seua companyia.
Actualment som sis los vilers que seguim publicant, fent lo que podem per a mantindre oberta esta minúscula porta en la nostra baquetejada, però (potser per això) estimadíssima llengua. Malgrat que mos vulguen fer creure que la xapurregem, la parlem. I l’escrivim i l’escriurem mentre tinguem salut i força. I si pot ser a este periòdic, magnífic.
Per molts anys a La Comarca en el seu 35è aniversari!
