|
|
Temps de Franja
Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió
N. 186 • 24 de setembre de 2022 |
|
// Redacció
La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó ha fet pública aquest dijous la decisió del Premi Guillem Nicolau 2022, que ha recaigut a l’escriptora Marta Momblant Ribas, barcelonina amb arrels a Beseit. L’objectiu d’aquest guardó, dotat amb 3.000 euros, és reconèixer la tasca literària feta en català d’Aragó.
El jurat —compost pel cap de Servei de Política Lingüística, Francho Beltrán, com a president; Lluís Rajadell Andrés (guanyador de l’edició de l’any 2021), Carmen Mesalles Rue i Lourdes Ibarz Llop, com a vocals; i l’assessor docent Carlos Costa Sorolla, com a secretari—, va decidir, per unanimitat, atorgar el guardó a l’obra titulada Dona Lletra Aigua que, oberta la plica, va resultar ser original de na Marta Momblant.
Llegir-ne més. |
|
// Carles Sancho Meix
El Matarranya Íntim 2022 va tindre lloc a Calaceit durant el primer cap de setmana de setembre —del 2 al 4. Esta novena edició va ser un èxit artístic i de públic i va acollir a més de 1.500 espectadors que superaven les previsions més optimistes dels organitzadors. Calaceit, capital cultural de la comarca del Matarranya, va convertir-se durant tres dies en una població plena de vida cultural, els carrers i places plens de visitants que anaven llegint el programa de mà atrafegats buscant els llocs on es feien els espectacles i, a la vegada, quedaven impressionats de l’arquitectura monumental de la població. Els participants al festival que volien saber més de Calaceit van tindre l’oportunitat de fer a una visita guiada i gratuïta pel nucli urbà dissabte al matí. Fins i tot l’organització de la convocatòria va haver d’ampliar les sessions programades i l’aforament per la insistència del públic de poder veure les diverses experiències escèniques que oferia el festival.
Llegir-ne més. |
|
// Patrici Barquín
Poc desprès de l’estrena de la cinta de Superman, va haver-hi una mena de «proto fake news», que afirmava que un xiquet, imbuït per la fantasia de la cinta, s’havia lligat un llençol a l’esquena i havia saltat per la finestra d’un gratacels, perquè pensava que podia volar. Lo mateix expliquen de l’estrena de Spiderman i un xiquet que va aboconar-se per la finestra, convençut de que s’enganxaria per la paret i treparia amunt i avall, tal com feia lo superheroi (encara sort que prèviament no havia fet que li piqués una aranya radioactiva). Espero que no fos lo mateix xiquet que en veure pel·lícules violentes o de tant jugar al Call of Duty o al GTA o a qualsevol altre videojoc, va acabar amb un kalashnikov disparant, a tort i a dret, a mestra.
Llegir-ne més. |
|
// María Dolores Gimeno
En aquells temps d’economia de subsistència i una mica més, moltes famílies urbanes solien passar l’estiu a les viles. Temps de nuclis familiars més extensos i de descansos allargats, perquè ja del mes de juliol, los iaios o els sogres, la mare i els fills-nets, tots s’instal·laven un parell de mesos a la casa que encara tenien a la vila d’origen, d’a on havien emigrat per guanyar-se millor la vida. Imperava la divisió de treballs o funcions, ja que la majoria de les dones es dedicaven a «sus labores», és a dir, a les tasques domèstiques, tal com ho registrava el DNI. I els pares de família es quedaven treballant a la ciudat, de Rodríguez, i només venien los caps de setmana o la quinzena rasa de les vacacions oficials.
Llegir-ne més. |
|
// Tomàs Bosque
Tal i com estan escrits a un llibret de 1736:
Al home que de tu fia, fia dell, ques cortesia
Amistat per interés, no dura perque no ho es.
Ab lo qui beu masa vi, negocia en ell dematì.
A ningù demanaràs los diners que guardaràs.
A carn dura, dent agùda.
Allo quet importa à tu no ho deixes fer à ningù.
Llegir-ne més. |
|
// Luismi Agud Sorli
Los poemes èpics grecs i romans tenien com a tema central la figura de l’heroi: una persona semi divina, de semblança forta i musculosa, que actue de cara a l’adversitat emprant la violència quan és necessari, buscant sempre fer el bé per a la humanitat. Ve a ser com un robot programat per complir un objectiu, i que remou cel i terra per conquerir Troia, trobar el velló d’or o arribar a Ítaca.
Llegir-ne més. |
|
// José Miguel Gràcia
No s’entén per què la UE no va començar a prendre mesures contra la inflació als primers símptomes. D’això ja fa força temps. Tal vegada, tant el Banc Central Europeu com la Unió Europea, obnubilats pel creixement econòmic i pel record de la seva mala praxis en l’anterior crisi del 2008, van menysprear les fatals conseqüències de la inflació que ha arribat gairebé als dos dígits en general a la UE. Ara som on som i s’imposa el realisme, massa tard, esclar. La lluita contra els augments de preus serà dura, molt dura. Cada dia que passa sense prendre mesures dràstiques, farà més difícil i dolorós el control dels preus desbocats.
Llegir-ne més. |
|
|
|
|
|
