En una altra mostra de marginació i desídia per la llengua i cultura aragonesa de l’Estat espanyol, el dimarts 26 de maig signaven telemàticament 1 acord a 4 bandes, Instituto Cervantes, Institut Ramon Llull, Consello da Cultura Galega i Institut Basc Etxepare, en el qual es ha vingut a anomenar “Suport a la diversitat lingüística d’Espanya i respecte a la seva realitat pluricultural a través del diàleg i l’entesa”.
Cal dir que ja “plou sobre mullat” i no és la primera vegada que Institut Cervantes margina i discrimina la llengua aragonesa. La pròpia inexistència d’un Institut que impulsi la Llengua Aragonesa, és de per si un fet discriminatori.
A la signatura d’aquest conveni es va voler transmetre una “imatge de la cultura espanyola plena de pluralitat i orgullosa de la seva riquesa i diversitat”, segons va expressar el seu director Luis García Montero.
El text per ara no preveu compromisos econòmics concrets, però García Montero va anunciar que “intentarà que una part dels pressupostos de Cultura de Cervantes” facilitin aquest diàleg, i farà de pont amb el “Ministerio de Cultura” i la “Dirección General del Libro” perquè hi hagi pressupost extern amb aquest objectiu.
Les conseqüències que podem treure d’aquestes paraules són moltes, però a primera vista es pot concloure que l’aragonès no és part d’aquest projecte de diversitat lingüística d’Espanya, que Aragó no forma part d’aquesta pluralitat cultural espanyola i que la marginalitat econòmica ha destinat a Aragó a el monolingüisme i monoculturalitat a Espanya.
Esfendemos as Luengas