Tots els lingüistes coincideixen que l’estàndard és l’eina que permet a les llengües minoritzades posar-se a mateix nivell i amb les mateixes oportunitats que la resta de llengües majoritàries.
El PP ho sap, i una vegada que no pot lluitar contra l’evidència de l’existència d’l’aragonès ni la seva història, s’agafa a aquesta estella, que és l’oposició al seu estàndard.
L’estandardització d’una llengua possibilita que aquesta s’incorpori a àmbits fins ara vetats: ensenyament, administració, mitjans de comunicació, literatura escrita …
És cert que queda encara un llarg camí per recórrer per situar-se a l’una que les altres llengües, però amb aquesta eina es demostra que l’aragonès està capacitat per poder ser usat en el camp que sigui necessari, sempre que compti amb les condicions polítiques i recursos econòmics que li calguin.
Permet que moltes persones puguin aprendre la llengua sense la necessitat de viure en un poble aragoneso parlant per aconseguir-ho. Persones residents en zones on l’aragonès s’havia perdut o on no consta que parlés mai, fins i tot en pobles de l’món lluny d’Aragó.
La parla guanya prestigi. Ja no es considera un conjunt inconnex de “dialectes” sinó una llengua a el mateix nivell que la resta de llengües del món.
Esfendemos as Luengas
Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com
Twitter: @esfende_las