Source: Carta oberta a Javier Lambán (i a moltes altres persones) » Temps de Franja
El president de l’Aragó, Javier Lambán, va declarar fa poc que “Bona part dels energúmens que aquests dies incendiaven Catalunya han sortit de la fàbrica de l’escola catalana i TV3”, paraules que afegien acusacions d’“adoctrinament” d’aquestes institucions contra la seua població. No ho va dir en un bar, sinó en una sessió de control parlamentari, tal com recull l’Heraldo de Aragón en l’edició electrònica del 25 d’octubre. Desgraciadament, tampoc és l’única persona amb responsabilitats polítiques abonada a la retòrica incendiària d’aquests darrers anys, que fan servir com a comodí aquest “adoctrinament” a l’hora d’intentar autoexplicar-se els moviments tectònics en la composició i opinions polítiques dels seus veïns a l’altre costat de la Franja.
Es pot entendre que bona part de l’opinió pública espanyola se senta irritada davant del fet de l’expansió de l’independentisme a Catalunya. Es tracta d’un procés que, contràriament als desitjos de moltes persones, ni funciona com un suflé, ni respon a cap conspiració judeomaçònica-marxista-separatista, sinó que existeixen causes profundes i factors múltiples que aprofundeixen les desavinences entre ambdues comunitats polítiques. És cert que Espanya i Catalunya han viscut evolucions divergents en les darreres dècades, però és en els darrers anys que s’ha desenvolupat una hostilitat profunda cap a les expressions de catalanitat. Lambán hauria de ser conscient d’això, quan en el seu propi territori es va intentar eradicar fins i tot el propi terme ‘català’ de la llengua de diverses desenes de milers de ciutadans i ciutadanes aragonesos, inventant-se un “LAPAO” que respon a un profund menyspreu cap a l’àmplia comunitat de persones catalanoparlants.
Buscar explicacions simples com ara “adoctrinament” és una estratègia per a obviar les responsabilitats pròpies en aquest conflicte. Només cal escoltar el senyor Lambán per entendre que denominar “energúmens” als nostres estudiants no ajuda precisament a reforçar llaços entre veïnats. Però, per a postres, acusar l’heterogeni i divers conjunt de vuitanta mil docents catalans d’“adoctrinadors”, a banda de pura difamació, resulta una ofensa profunda que no fa més que inspirar ressentiment. Haver de donar explicacions sobre allò que és evident és frustrant, però qualsevol docent de qualsevol racó de l’Aragó o d’Espanya sap que la seua capacitat d’influència sobre els jóvens i adolescents és episòdica i superficial perquè, per sort, els nostres alumnes, tal com ha de ser, acaben desenvolupant idees pròpies. Així mateix resulta frustrant haver de defensar un col·lectiu que actua a diari de manera professional tractant de mostrar la diversitat com un patrimoni irrenunciable, o la tolerància i la pau com a valors imprescindibles. Senyor president, en compte d’acusar, per què no parleu amb els centenars de mestres i professors aragonesos que exerceixen la seua professió a Catalunya, especialment a la demarcació de Lleida? Realment penseu que TV3, amb un 17,3% de share (respecte a prop del 50% independentistes), ha convertit en independentistes centenars de milers de persones per art de màgia?
Si els nostres estudiants s’han llançat al carrer a protestar contra el que consideren una injustícia no és per cap adoctrinament, ni perquè siguen cap classe d’energúmens, ni perquè hagen crescut amb Bob Esponja en català. Probablement la imatge de la policia pegant a ses mares i iaies l’1 d’Octubre de 2017 per voler votar, i l’“a por ellos” borbònic de dos dies després, hi té bastant més a veure que les classes d’història de quart d’ESO. Mireu cap a vostè mateix i l’espai que representeu. Exigiu autocrítica als independentistes quan hauríeu d’aplicar-vos el mateix principi, tant vostè com el partit que representeu. Les vostres diatribes contra els nostres jóvens atien el foc. No seria millor escoltar-los? Però sobretot és la vostra obsessió per criminalitzar una opció politica la que ha provocat aquest profund, probablement irreversible, divorci emocional entre la majoria de catalans i bona part dels espanyols. I dic majoria perquè us recordo que, almenys quatre de cada cinc, considera que problemes d’aquesta transcendència han de ser resolts mitjançant el mecanisme del diàleg, sobre el qual, col·lectivament, ens acusem els docents catalans d’haver intentat inocular en els nostres estudiants. Per la vostra part, i pert la de molts altres, criminalitzar una opció política i un col·lectiu, despersonalitzar els nostres jóvens com a “energúmens” i els nostres docents com a “adoctrinadors” sí que és un repugnant acte de banalització del mal. Us recomano (o us adoctrino) que us llegiu Hannah Arendt. Veureu com determinades idees poden tindre conseqüències. I la degradació del clima polític espanyol té molt a veure amb declaracions com les vostres.
I acabaré citant en Carlo Maria Cipolla. Segons aquest historiador de l’economia, la gent es divideix en quatre categories: malvats, ingenus, intel·ligents i estúpids. Els primers eren els que feien accions que els beneficiaven personalment a costa de perjudicar els altres. Els ingenus es perjudicaven a si mateixos fent la vida millor als altres. Els intel·ligents feien coses que els permetien millorar la seua vida al mateix temps que milloraven la dels altres. Els estúpids, els més nombrosos, buscaven perjudicar els altres perjudicant-se a si mateixos. Entenc que preferiu mantindre la unitat d’Espanya, un desig tan legítim com el dels que pensen al contrari. Però declaracions com les vostres reforcen les conviccions independentistes al mateix temps que intoxiquen el clima polític espanyol i incrementen les probabilitats de disgregació. Sigueu intel·ligent, disculpeu-vos!
Xavier Díez
Secretari de relacions del sindicat USTEC·STEs (IAC)