Source: Per què te’n vas? @ La Litera información
La projecció del documental ¿Por qué te vas? a la recent Setmana Cultural d’Açanui planteja un debat que mos interpel·la a tots.
A la Llitera sempre mos estem preguntant sobre com podríem revertir les tendències demogràfiques, en particular les de l’acusat despoblament que afecta els municipis de la zona nord de la comarca, però també són freqüents els debats sobre com gestionar amb dignitat una població immigrant cada cop més nombrosa que es va establint a la zona sud.
El documental fa un seguiment a les diferents generacions que, durant les últimes dècades, han emigrat de Casp per diferents motius (polítics, econòmics, culturals, etc.); i també a les persones que al llarg del temps s’han instal·lat a Casp. Ordenat de manera cronològica, sense narrador i a través d’emotives entrevistes personals, el documental repassa la història de la ciutat de Casp des de l’arribada del front franquista l’any 1938 fins a l’actualitat.
L’arribada del front el març de 1938 va provocar una primera desbandada de famílies i persones, que van fugir primer a Barcelona i després, en molts casos, a França. Seguint aquest fil, els autors del documental han entrevistat famílies exiliades en territori francès que encara recorden els seus avantpassats a Casp i les seues peripècies món avant. Curiosament, aquell exili va anar acompanyat d’un moviment invers, ja que a Casp hi van arribar persones amb les forces d’ocupació franquistes que s’hi van quedar a viure perquè s’hi van casar, perquè hi van trobar feina o pel que fos.
Durant la postguerra hi arriba també un important contingent de la gent que a Casp anomenen ‘serranos’, és a dir, les famílies que es van veure expulsades del Maestrat i l’Alt Matarranya per les lleis anti‑maquis i per les gelades dels anys 50. Alguns d’aquests migrants van arribar també a la Llitera, però ací els vam anomenar ‘teruelinos’ i es van instal·lar a les terres de regadiu d’Albelda, Altorricó, Binèfar o Esplucs. D’això en va donar compte Silvia Isábal en una col·laboració anterior a La Litera información. En el cas de Casp, els ‘teruelinos’ (o ‘serranos’) es van dedicar a cultivar les fèrtils terres de la vora de l’Ebre que havien quedat abandonades a causa de la guerra.
Se’ns presenten després nombrosos testimonis de la construcció de l’embassament de Mequinensa, que entre 1955 i 1965 trasbalsà tota la zona amb l’arribada de multitud de persones d’arreu d’Espanya, que hi van treballar durant molts anys en unes condiciones més que deficients. Els testimonis que troben els autors del documental són inapel·lables. En acabar la construcció de l’embassament, deu anys després, moltes d’aquelles persones es van veure expulsades de nou, cosa que els autors del documental ressegueixen fins a localitzar‑ne unes quantes en els llocs més dispars. També en aquesta època la Renfe contracta gent per a treballar en el manteniment del ferrocarril, cosa que contribueix al desplaçament de treballadors en ambdós sentits: uns venen i altres se’n van. Queda palès que els moviments humans sobre el territori són incessants i responen a lògiques molt dispars.
Un tret comú anem veient, però, fins als anys 70: les migracions tenien motivacions predominantment econòmiques (la gent marxava perquè no hi havia feina) i polítiques (per la dura repressió de la guerra i la llarguíssima postguerra), cosa que es reflectia en la duresa de les condicions de vida i de treball que aquelles persones van haver d’afrontar en els seus periples migratoris.
En canvi, a partir dels anys 80 les persones que marxen de Casp tenen característiques molt diferents, ja que tendeixen a ser joves amb estudis que troben feina en les indústries i serveis públics de les capitals. Així, el documental entrevista persones que van anar a treballar com a enginyers a les indústries petroquímiques del Camp de Tarragona, de mestres a les escoles de l’àrea metropolitana de Barcelona, de metges als hospitals de Saragossa o de professors universitaris a València. Es tracta d’una migració en unes condicions molt més positives que les anteriors.
Però els fluxos creuats continuen. Durant aquesta època també hi ha persones que escapen de les ciutats a la cerca d’un món rural més pausat i més vinculat als ritmes de la natura. Així, a final dels 70 i principis del 80 diverses onades de joves amb estils de vida alternatius (els jipis!) arriben a Casp i s’instal·len en antigues masies del terme reconvertides en comunes hippies o llibertàries. Al documental s’entrevisten vàries d’estes persones, algunes de les quals encara hi viuen.
A partir dels anys 90, com tantes altres ciutats rurals, Casp acull diverses onades de migracions globals que arriben per treballar en feines agrícoles, granges, llocs no qualificats a la indústria, o gestionar petits serveis locals (fruiteries, carnisseries, perruqueries, locutoris, etc.). Per al documental s’entrevisten persones arribades des d’altres països i continents (de Pakistan, Senegal, el Marroc o Colòmbia), que manifesten els seus motius per haver deixat el seu país i expressen les seues expectatives vitals. Encara més eloqüents són els testimonis dels fills i filles d’aquestes persones, ja nascudes a Casp i amb escassos vincles amb els països d’origen dels seus pares i mares.
Aquest és sens dubte un dels encerts del documental, ja que és capaç de visibilitzar uns grups socials que sovent romanen ocults i que rarament formen part de les expressions socials i culturals oficials. Però són col·lectius cada vegada més rellevants i amb una vida interna molt més rica i complexa del que la premsa mos sol mostrar. A Casp gairebé la tercera part de la població té un origen immigrant d’aquesta tipologia, cosa que mostra la notable contribució demogràfica, econòmica i cultural que està fent aquesta població nouvinguda.
![Equip de realització de [u]¿Por qué te vas?[/u] / foto Pep Espluga](https://www.lafranja.net/wp-content/uploads/2019/03/equip-de-realitzaciC3B3-de-por-quC3A9-te-vas.jpg "Equip de realització de ¿Por qué te vas? / foto Pep Espluga")
De fet, s’observa que bona part dels migrants es mantenen en contacte amb el seu poble d’origen, procuren seguir‑ne les notícies i no es perden ni una festa major de Casp, un esdeveniment anual que s’ha convertit en el punt de trobada, en el moment de rememorar la seua història i de recompondre la seua identitat.
***
La projecció de ¿Por qué te vas? va omplir la sala d’actes d’Açanui, tot produïnt un elevat impacte emocional entre el públic assistent. Malgrat que la gent no coneixia personalment els testimonis entrevistats, tothom es podia sentir molt pròxim a moltes de les situacions reflectides. Tothom té parents, veïns, amics o persones properes que han viscut les situacions explicades; o potser les ha viscut en primera persona. El material sobre el que s’ha fet el documental té una dimensió molt universal.
En definitiva, és un audiovisual que mos ensenya les trajectòries vitals d’una cinquantena de persones, les situa en el mapa i en la història, i mos interpel·la sobre el nostre paper al respecte. En aquest sentit, a part de la seua innegable emotivitat i qualitat tècnica, el documental pot ser una eina molt valuosa per a entendre com s’han modificat els nostres pobles i per aprendre a valorar i respectar les diferents cultures i societats que s’hi van integrant al llarg del temps. D’alguna manera, tots som migrants durant la nostra provisional estada en aquest atrotinat planeta.
Cal dir que era la primera vegada que ¿Por qué te vas? s’exposava fora de Casp, on han hagut de passsar‑lo tres vegades per cobrir la demanda existent. La Setmana Cultural d’Açanui va ser sens dubte el millor dels escenaris possibles per a iniciar una potencial ruta de projeccions. Demaneu‑lo per al vostre poble, si encara hi sou a temps. No us en penedireu.