LA MANTEQUILLA
Fa quatre o cinc anys, Vicent de Melchor, un professor de la Universidat de Barcelona que havie comprat casa a Fórnols i allí va viure uns anys com a neo-rural, estave interessat per la nostra llengua i me preguntave cóm los dievem a Fórnols a en algunes coses en les que ell estave interessat. Entre atres me va preguntar com li dievem a la mantequilla.
Jo li vaig contestar que les coses que no existixen no tenen nom i que, quan jo era menut, a Fórnols la mantequilla no existie. Se va quedar com un estaquirot i li vaig tindre que explicar que casi no teníem lleit per al consum directe i, en eixa situació, mal podíem conèixer derivats que només se coneixien i consumien a terrenos de vaques. A Fórnols, la poca lleit que bevíem la munyíem a les cabres. Per a traure-el de la seua ignorància li vaig explicar cóm funcionave, segurament des de la Edat Mija, lo tema de la lleit i de les cabres.
Ramat de cabres
Me va preguntar en qué untàvem lo pa i li vaig explicar que ho faem en manteca de gorrino, que eixíe al fregir les sagineres i, en aquella la grassa, untàvem llesques de pa i li afegíem un pols de sucre. Eixa ere la nostra mantequilla. Tamé se faen unes pastes, les mantecades, a base de manteca de gorrino per a les que ere l’ingredient més important.
Continuar llegint… La dula | Contalles de Fórnols