Asimetries aragoneses* » Temps de Franja

// Editorial

Darrerament s’observa una inusual activitat institucional dedicada a la promoció de les llengües d’Aragó, segurament el fet de tenir una Direcció General de Política Lingüística (DGPL) està començant a donar fruits. Tanmateix, malgrat les bones notícies i intencions, que cal agrair, el tractament que s’està fent de les dues llengües minoritzades pateix d’una certa asimetria.
Anem a pams. El passat mes de febrer, la Universitat de Saragossa (UdZ) va organitzar un Seminari en dos actes, un al Paranimf, on es va presentar l’estudi sociolingüístic de la Chacetania (fet per Anchel Reyes i Natxo Sorolla), i un altre a l’aula magna de la Facultat de Filosofia i Lletres, una classe magistral de l’incombustible Natxo Sorolla sobre la metodologia de xarxes per a estudiar la transmissió intergeneracional del català a la Franja. Aquell dia l’aragonès i el català van estar ben representats, si bé amb un major protagonisme per a la primera llengua. Una simetria lleu. Tot en ordre.
Aquella mateixa setmana de febrer es va celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna, i la UdZ va aprofitar per posar el seu campus virtual (aula moodle) en format trilingüe, de tal manera que tant l’alumnat com professorat ja se’l pot configurar en aragonès o en català, si així ho volen. No deixa de ser remarcable, a més, que la UdZ ho anunciés al seu butlletí en els tres idiomes locals (castellà, aragonès i català). Una simetria perfecta. I tota una mostra de coherència institucional. Per fi.
Aquella mateixa setmana de febrer, el Govern d’Aragó va anunciar que la DGPL firmaria convenis amb ajuntaments per a implementar mesures en favor de la llengua aragonesa, com participar en programes de socialització com ‘Agora a l’aragonés’, organitzar activitats culturals en aquesta llengua, o convocar ajuts de recerca local sobre l’aragonès. En aquest cas, del català res de res. Un cas d’asimetria plena.
Tornem a la UdZ, on l’any passat es va crear la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia amb la finalitat d’impulsar la investigació sobre les llengües minoritàries d’Aragó. El novembre de 2017 aquesta Càtedra va organitzar un Seminari sobre ‘Las lenguas de Aragón: Bases para llegar a acuerdos”, que va comptar amb exposicions de lingüistes i sociolingüistes tant de l’aragonès com del català. Simetria perfecta. No obstant això, aquest mes de març la Càtedra ha anunciat l’inici d’un estudi sobre ‘Análisis prospectivo y escenarios sociales de las lenguas propias de Aragón: el caso del aragonés’. Tornem a l’asimetria. Bé, cal dir que s’espera fer el mateix amb el català en un futur indeterminat. Esperem que ho comencin a fer abans del maig del 2019, no siga que les eleccions municipals i autonòmiques tornen a capgirar-ho tot (com d’habitual).
En llenguatge esportiu, de moment portem tres empats i dues derrotes del català. Hem de reconèixer que l’aragonès és una llengua molt més precària que el català, i que per això es mereix un pla de xoc més potent (i més urgent). També sabem que la defensa del català és més incòmoda en l’enrocat ecosistema polític i mediàtic aragonès, però això no hauria d’eximir els governants del deure de protegir els drets dels parlants.
Qualsevol govern preocupat pels drets lingüístics de la seua població no hauria d’estalviar recursos a l’hora de garantir drets tan bàsics. Per sort, el Govern d’Aragó n’és ben conscient. Almenys així ho va expressar el passat febrer el seu president, Javier Lambán, que en una visita a la Real Academia de la Lengua Española (RAE) va declarar que “la lengua española es el principal sustento, soporte y razón de ser de la gran nación española”, va lamentar que el Govern espanyol hagués reduït la seva aportació econòmica en un 50% i va dir que estava disposat a reparar aquest greuge amb la incorporació d’Aragó a la Fundación Pro-RAE. Tot un exemple de sensibilitat lingüística. Perquè podria donar-se el cas que el castellà fos un idioma amenaçat, sobretot a la nostra malaurada Comunitat trilingüe. Vet ací un asimètric salt d’escala.

Natxo Sorolla i Javier Giralt en un acte a la UdZ. / Josep Espluga

*Editorial aparegut a Temps de Franja 137, abril de 2018