El Seminari de Sociolingüística Aragonesa va comparèixer l’últim 31 d’octubre dimarts per informar a les Corts d’Aragó sobre la situació de perill en què es troba l’aragonès i el català a Aragó.
Tal com Natxo Sorolla i Chabier Gimeno van explicar, s’ha demostrat que “les polítiques educatives que en aquestes legislatures s’han aplicat a l’escola aragonesa”, recordem amb l’única ensinyanza del castellà com a llengua oficial, “han estat totalment negatives, i en el cas de l’aragonès espantoses”. A l’escola aragonesa es continua negant l’alfabetització dels parlants materns de l’aragonès i català, i els percentatges d’analfabetisme de les enquestes així ho demostren.
Aquestes dades, que el Seminari ens va ensenyar en la sessió de compareixença ciutadana, només reflecteixen la pèrdua de parlants que les dues llengües pròpies d’Aragó han patit en l’última dècada. Un senyal del perill de desaparició, sobretot de l’aragonès, però també del descens en l’ús del català en l’última dècada.
No entenem com el PP continua negant unes polítiques decidides, per a la conservació d’aquest patrimoni lingüístic, i pugui carregar contra la imposició d’unes llengües minoritzades pel simple fet de ser ensenyades a l’escola. Fernando Galve falta a la veritat quan diu que “la gent parla el que vol al carrer”, mentre té al darrere un sistema educatiu que nega l’existència de esa llengua i li nega la seva alfabetització en ella.